Coneixement a priori Kant

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,86 KB

 

Kant fou un filòsof prussià De la Il·lustració, aquest moviment del s XVIII aspirava a una transformació Completa de la societat per mitjà del progrés Basat en la raó humana i d’acord amb La naturalesa per tal d’alliberar L’ésser humà de la ignorància i tot el que aquesta comportava. Així amb raó es refereix a la capacitat humana De raonar, i per a aquest moviment tot coneixement havia de tenir una part Racional i altra experimental, és a dir, s’imposa el mètode científic (la experiència s’ordena per mitjà de la raó)
; per altra banda la natura fou altre tema estrella de la Il·lustració, que defenia que tots els homes tenen un origen igual (ser Primari) i que aquest s’ha anat corrompen a causa de les tradicions i creences Perdent la seua puresa i honestedat, així l’objectiu seria tornar a l’estat Primer per mitjà de la educació adequada, a banda la idea de Naturalesa és delimitada per allò Sobrenatural (màgia, misteri, religió...) i allò antinatural (tradicions i Herències que impedeixen el desenvolupament natural). Per últim també destaca La idea de Progrés, representa l’optimisme per al futur ja que els Il·lustrats creuen que la raó humana pot obtenir coneixement en tots els camps. En la filosofia de Kant podem observar aquestes idees bàsiques amb la Diferència de que aquest no ataca la fe ni la religió, on basa la moralitat de L’ésser humà.

Kant per a obtenir Coneixement afirma que en són necessàries tant l’experiència com la raó, Barrejant així el Racionalisme (defensa l’ innatisme de certes idees a tots els Humans a partir de les quals es pot conèixer tot, incloent la metafísica, Utilitzant únicament la raó dogmàtica ) i l’Empirisme (nega les idees innates i Defensa que sols podem obtenir coneixement dels sentits per tant nega la Metafísica i un coneixement universal i necessari).

Kant postula que partint de l’experiència la raó ha D’elaborar idees necessàries i universals (principis del coneixement).
Així sense la raó l’Empirisme no Podria organitzar la informació que prové dels sentits ni justificar la Formació de lleis universals i necessàries, mentre que el Racionalisme sense Experiència acaba següent dogmàtic, per tant cal combinar els dos. L’experiència és necessària però elaborada per la raó.

L’objectiu de Kant és comprovar Si la metafísica és una ciència i per a això utilitza una filosofia crítica i transcendental.
Primerament analitza Les facultats de coneixement de la raó, amb la intenció d’averiguar quins són Els seus límits, també és transcendental perquè estudia les condicions a-priori necessàries en el coneixement, Les regles de la raó, i a posar el subjecte al centre de la creació del Coneixement

Primerament, caldrà Definir la metafísica com la part de la filosofia que es dedica a l’estudi de L’existència de l’ànima i la llibertat, la immortalitat i de l’existència de Déu, així els temes que tracta la metafísica prescindeixen totalment de L’experiència i són qüestions que han perseguit l’ésser humà al llarg de la Història.Kant es pregunta per què Aquesta no avança amb la seguritat de les ciències, ja que no és capaç de Trobar fonaments clars i segurs ja que els filòsofs mai arriben a la unanimitat En qüestions referides a aquesta i així és impossible avançar. Així per tal D’analitzar-la i arribar a una solució, Kant primerament es pregunta per les Condicions que fan que un coneixement sigui vertader, per tant analitza les Ciències, i després sols en caldrà comparar la metafísica amb els processos que Seguixen les ciències.

La conclusió que n’extrau D’aquest procediment és negativa, ja que no es pot obtenir cap coneixement al Marge de l’experiència i per tant no és vàlida per a la ampliació del Coneixement tot i així els seus continguts poden ser vàlids en l’àmbit moral, Ja que la ètica no s’ha de sotmetre als plantejaments del coneixement. Es Tracta d’una filosofia pràctica que ordena la vida dels humans.

Per tal d’analitzar les Condicions que intervenen en el coneixement Kant en fa un estudi trascendental, Així reafirma que hi ha dos tipus de condicions: els sentits i la experiència i Les altresles formals (les imposades Per la racionalitat humana). Així es ressalta el paper del subjecte, el qual Aporta coses al coneixement, és a dir hi ha elements a-

Priori


La manera de concebre El coneixement va canviar degut al GIR CopèrnicÀ, el qual va produir un canvi En la forma de pensar, pel qual el subjecte cognoscent abans passiu es Converteix en actiu; és a dir, abans el subjecte es limitava a sotmetre’s als objectes, a la mera observació, Però el que proposa aquest gir és que siguin els objectes els que se sotmeten a Les exigències del subjectes. Això significa que per al coneixement calen la Experiència sensible (a-posteriori) i la raó humana (a-priori), per mitjà D’aquest últim es passarà de la contingència de lo sensible i material a la Universalitat del coneixement.

Així sorgeix un dubte, ja que si només en Captar la informació exterior els humans la condicionem per tal de conèixer-la Mai podrem conèixer l’objecte en sí. Per tant aquest objecte en sí és Incognoscible, ja que per a poder conèixer-lo ha de romandre incondicionat i si No el condicionem no el podem conèixer, sorgeix així una paradoxa; a aquest Objecte en sí Kant l’anomena Noümen. Per tant els objectes de la metafísica són Noümens i trascendentals, ja que no en podem aplicar les condicions a priori Que calen per a que sigui trascendent i convertir-ho en un objecte conegut, que Seria el fenomen.

Segons Kant en el Coneixement intervenen dos condicions: una és la experiència sensible i l’altra Les condicions formals que imposem els humans sobre aquesta. Així el Coneixement es constitueix en dos estadis: Sensibilitat i Enteniment. En Cadascun d’aquests hi ha condicions de l’objecte a conèixer i condicions que hi Imposa el subjecte cognoscent (a-priori).

Procés de formació del Coneixement segons Kant:

1.SENSIBILITAT: el subjecte cognoscent Capta les intuïcions sensibles (a posteriori) les quals condiciona amb el A-priori (temps i espai) i n’obté un fenomen, què és l’objecte conegut.

2.ENTENIMENT: al fenomen obtingut a la Sensibilitat se’l condiciona per mitjà de categories (a priori del coneixement) I així se n’obtenen conceptes i judicis

Per tant el vertader Coneixement haurà d’iniciar-se a la sensibilitat, però aquesta serà ordenada i Organitzada per el a-priori, cosa que la convertirà en coneixement verdader, ja Que serà universal i necessari.

Així podem definir com A coneixement a priori aquell que sigui independent de la experiència però que S’aplique a aquesta conferint necessitat i universalitat al coneixement. Són un Conjunt de regles que fan possible el coneixement, no són idees innates, Ordenant la informació que s’obté dels sentits, la qual es coneix com a Posteriori, és la informació que captem.

Una vegada Kant sap com Coneixem: la racionalitat imposa les seues condicions a la experiència, així el Coneixement és experimental i a priori i es pot definir com una construcció sintètica d’elements empírics i Racionals, així és com coneix la ciència. D’aquesta manera arribem a formar Judicis, és a dir coneixements, dels quals hi ha tres tipus:

1.ANALÍTICS: on el predicat està Implícit al subjecte,no amplien el coneixement i són independents de la Experiència (a priori de la experiència), expressant veritats necessàries.

2.SINTÈTICS: On el predicat no està implícit al subjecte , amplien el coneixement i deriven De la experiència (a posteriori), expressant veritats contingents (innecessàries).

3.SINTÈTICS A PRIORI: proposats per Kant. Expressen una relació empírica de fets naturals fent de la connexió entre Subjecte i predicat una cosa universal i necessària.

Així els axiomes de les Ciències són sempre judicis sintètics a priori, ja que les lleis de la naturalesa han de ser universals i necessàries, també han de donar nova informació Així són una mescla entre analítics i sintètics. Aquesta és la manera en que Els humans elaborem les nostres experiències (coneixements).

Una vegada tenint clar Açò Kant es pregunta si podem aplicar-ho a la metafísica i arriba a la Conclusió de que és impossible ja que aquesta rebutja totalment a la Experiència i per tant no podrà establir veritats ni proporcionar coneixement; és a dir, no pot elaborar judicis sintètics a priori. Els judicis d’aquesta no Seran trascendentals sinó tascendents, Ja que pretén ocupar-se d’idees absolutes més enllà de la experiència i creu Que pot arribar a proporcionar coneixements cau en la il·lusió trascendental.

D’aquesta manera podem concloure que la C.R.P. Té una Utilitat negativa ja que demostra que la metafísica està molt lluny de ser una Ciència però també li atorga una utilitat positiva i és que aquesta té lloc en L’àmbit de la moral i construirà pensament i coneixement en el món ètic. També podem Distingir entre dos tipus de raó, la teòrica (ens permet obtenir coneixement) i La pràctica (s’ocupa del nostre comportament moral al món, on intervé la Metafísica). Per a acabar direm que gràcies a aquest estudi els ideals de la Raó ànima, món i Déu es converteixen en ideals per a la vida pràctica: Immortalitat, llibertat i Déu.

Entradas relacionadas: