El coneixement segons plato

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,59 KB

 

Agnosticisme:


és la negació de la possibilitat de demostrar l’existència de Déu. Absté de conèixer les realitats transcendentals. L’agnòstic no nega l’existència de Déu com l’ateu, sinó que afirma que és impossible saber si existeix o no.

Kant.

Ànima:


és un principi vital que fa que els éssers vius tinguin automoció, s’adaptin al medi, creixin, es nodreixin, i es reprodueixin que fa que cada individu sigui una unitat estructurada i integra.

Hi ha qui creu que és un nom que utilitzem per explicar el misteri de la vida.

El fet que l’ànima sigui immaterial no vol dir que no existeixi.

Ateisme:


negació de l’existència de Déu:

 

Ateisme teòric:


es nega l’existència de Déu  com a conclusió d’un procés intel·lectual. En certa manera es donen raons o es “demostra” que no existeix.

 

Ateisme pràctic:


sense elaboracions teòriques. Es viu com si Déu no existís.

Causalitat:


principi de la causalitat:
Tot efecte té una causa. Tipus de causa:

  a.-

Material:

del qual alguna cosa està feta i en la qual és.

  b.-

Formal:

el que li fa ser d’una determinada manera.

  c.-

Eficient:

l’agent pel cual una cosa arriba a ser.

  d.-

Final:

és la finalitat que es busca en tot allò casual.

Ciència. Cientificisme:


ña ciència és un coneixement cert per causes.(segons Aristòtil)

Des de un punt de vista subjectiu la ciència és un saber sistemàtic el físic es capás de conèixer un fenomen i interracional-se amb els altres.

Des de un punt de vista objectiu la ciència és un conjunt de proposicions (lleis,principis,teories) objectives. No seria científica una proposició que només servís per a un sol home, s’ha de compartir amb els altres.

Cinisme:


Coneixement: teories principals:



- Plató. reminiscència:

conèixer és recordar.


- Aristòtil. L’abstracció :

experiència


- Descartes. Intuïció racional:

acceptar solament les             veritats que es presenten com a clares i distintes.


- Hume Impressions idees:

la ment humana és una màquina de fer idees. La idea no està esperant que jo la intueixi, sinó que jo sóc qui la fabrico.


- Kant. Idealisme transcendental:

Kant manté que si bé tot el nostre coneixement comença per l’experiència, aquest no en deriva. Admet dues fons de coneixement: experiència i la raó.

El nostre coneixement pot ser a posteriori, que són totes les sensacions que rebem dels sentits, i també pot ser a priori, que és la nostre pròpia facultat de conèixer, que s’encarrega d’ordenar tot aquest material procedent de l’exterior.


- Hegel. La dialèctica:

la realitat per a hegel, és el desplegament de l’esperit absolut, com si la natura en el seu conjunt fos una manifestació d’aquest esperit absolut i la història del món el proes del seu desenvolupament.

Consciència:


jutja els actes de concrets i aplica la llei moral a cada situació i circumstància determinada. Segons l’acte que es jutja pot ser:

-         antecedent: si jutja un acte que es realitzarà.

-         Conseqüent: si jutja un acte ja realitzat.

Per la seva conformitat amb la llei moral pot ser:

-         recta: la que jutja de manera conforme amb la llei moral.

-         Errònia: la que està disconforme amb la llei moral. La causa de la consciència errònia és la ignorància. (pot ser)

-         Vencible: quan es pot superar la ignorància posant els mitjans suficients. (voluntat)

-         Invencible: quan la ignorància domina de tal manera la consciència que no es pot superar.

Grau de seguretat amb que la consciència jutja:

- Certa: jutja emb fermesa./ Probable jutja admetent la posibilitat contrària/ dubtosa suspèn el judici de consciència

Entradas relacionadas: