Les condicions de treball a Anglaterra s.XVIII

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

 

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS s. XIX

SOCIETAT- DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Configuració estat liberal s. XIX. Noves lleis. Una sola categoria jurídica: Ciutadans. Igualtat legal, jurídica, impostos i drets polítics. Fi privilegis. Continuació de las diferencies socials (possibilitat d’ascens social)
Diferents graus de riquesa. Classe social determinada pel seu nivell econòmic. Noblesa: Pèrdua de lleis especials i alguns dels seus privilegis. Anulació drets nobiliaris: no pagament impostos i jurisdicció senyorial. Continuen mantenint la seva importància social, econòmica i política. Integració amb la nova classe dominant la nova burgesia. Clero: Afectats per les desamortitzacions, desvinculacions i exclaustracions. Pèrdua poder econòmic m.S.XIX, però mantenen gran influència política i social de la jerarquia eclesiàstica. Presents a la Cort, senat, i a les ordres dedicades a l’ensenyament.

S. XIX NOVA ORGANITZACIÓ GRUPS SOCIALS

Nova organització social societat industrial capitalista (CAT). 2 grans grups socials. Burgesia: posseïdora de riquesa urbana, industrial o agrària (propietats, rendes, capitals o treball)
. ● Alta noblesa. Grans propietaris agrícoles i persones no nobles enriquides (terratinents, homes de negocis, banquers, industrials, grans comerciants, propietaris d’immobles urbans i professionals liberals destacats) ● Burgesia urbana mitjana i petita. Càrrecs administració, funcionaris, comerciants i professions liberals (metges, advocats, professors). Gran diversitat entre la burgesia i les classes populars.
Classe treballadora: petits artesans, servei domestic, treballadors del comerç i nou proletariat de la industria i noves formes laborals de tipus capitalista. Juntament amb pagesos pobres i jornalers. Desigualtat i condicions de vida = nous moviments socials i ideologies polítiques (obrerisme i sindicalisme). Reivindicació millores salarials, laboral . Denuncia del capitalisme com sistema social injust.

BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA

1838-68, desenvolupament industrial, esplendor burgesia catalana a BCN. Composició: antigues famílies de negocis mercantils, industrials del cotó i ferro, propietaris finques urbanes dedicats a especulació urbana i nova generació d’indians (repatració capitals colònies americanes 1820’) inversió en negocis i compra de terres. Famílies: Güell, Bonaplata, Muntades, Girona. Arnús, Ferrer i Vidal o l’indià Antoní López (fundador empresa naviliera Companyia Transatlàntica i de Tabacs de Filipines). Importància burgesia industrial. 1860. Barcelona 2500 industrials (grans industrials i menestrals) a Barcelona, Maresme i Igualada. Organitzats des de 1826, creació de Foment del Treball Nacional (1889 ) i la Cambra de Comerç (1886). Dintre de l’organització de l’aparell de l’Estat, paper secundari. L’Estat liberal espanyol, representava els interessos de les oligarquies agràries. Burgesia industrial, lluny de les esferes de poder. Interès principal en aconseguir polítiques proteccionistes de l’Estat per protegir la seva industria incipient.

LES CLASSES POPULARS Immensa majoria de la població i sectors socials més desafavorits: antics artesans, pagesos pobres, jornalers sense terra i nou proletariat industrial.ARTESANS I GRUPS URBANS pervivència del món artesanal tradicional a gran part del país s XIX (producció fabril minoritària). A CAT menestrals (petits artesans i comerciants. Treballadors de serveis (ciutats): treballadors infraestructura urbana (neteja, enllumenat,...), funcionaris, emplats banca, dependents comerç,... Entre les classes mitjanes i populars. Serveis domèstics:Classes més humils. Provinents de zones rurals, treball femení, llargues jornades i sous molt baixos. PAGESIA: Reforma agrària liberal, concentració propietat en pocs propietaris. Conjunt ESP., falta industrialització fre emigració camp-ciutat. Augment pagesos sense terres, latifundi i contractes curt termini.1860 ESP 2’6milons de jornalers. Finals sXIX, jornalers, arrendataris i petits propietaris 5’4 milions. Diferencies regionals: Castella la Vella, Andalusia i Extremadura, manteniment de la propietat antics senyors i condicions pagesos inalterada. Castella la Nova, Aragó i València, millora per accés a la propietat de la terra de grups de pagesos. Pocs canvis conjunt camp espanyol: No accés a la propietat, privació terres comunals, condicions de vida i treball encara més dures, rendes abusives i èpoques de fam.Poca diferència entre petit propietari, arrendatari, empleat explotació agrària i jornaler (ingressos escassos i misèria). Pagesia sotmesa a relacions clientelars. Poder i influència propietari, notable i cacic: submissió a canvi de treball assalariat, arrendaments o gestions administratives. Població pagesa, analfabetisme (68%) i marginació social. Augment conflicte social al camp i procés emigració a les ciutats (1/3 s.XIX). CAT, diferència petits i mitjans propietaris (arrendaments emfitèutics), millora agrícola i augement consum.


Entradas relacionadas: