Conceptes clau sobre llenguatge i lingüística

Llenguatge, llengua i parla

• Llenguatge: Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un codi lingüístic.
• Llengua: Sistema de signes, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
• Parla: Ús que els parlants fan de les regles i codis del sistema.

Tipus de llengües i situacions lingüístiques

• Multilingüisme: Ús de dues o més llengües.
• Lingüística: Ciència que estudia les llengües.
• Llengües romàniques: Llengües derivades del llatí vulgar. N’hi ha onze.
• Llengua franca: Aquella llengua que és usada com a vehicle de comunicació internacional.
• Diversitat lingüística: Situació de convivència entre dues o més llengües en un mateix territori.
• Llengua aïllada: Llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
• Família lingüística: Grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d’una llengua més antiga que va donar lloc a diferents llengües.
• Llengües indoeuropees: Totes aquelles llengües que pertanyen a una mateixa gran família lingüística (la majoria de les llengües d’Europa).
• Llengua materna: Primera llengua que s’adquireix, en la primera etapa de socialització.
• Llengua aïllant: Llengua que basa el seu lèxic en la unió de morfemes lliures, que es van sumant per formar nous mots (xinès).
• Llengua aglutinant: Llengua que forma els seus mots per combinació de morfemes.
• Llengua flexional: Llengua que combina molts morfemes per paraula.
• Llengua no territorial: Aquelles llengües que no pertanyen a un territori històric, pertanyen a poblacions nòmades.
• Continuum lingüístic: Fenomen on els parlars són intercomprensibles sense interrupció.

Bilingüisme i situacions de contacte de llengües

• Bilingüisme: Ús alternatiu de dues llengües en un individu i en un grup social.
• Bilingüisme individual: Persona capaç de fer servir dos idiomes.
• Bilingüisme social: Situació en la qual dins d’una unitat territorial apareixen, d’una manera més o menys ordenada i regular, un conjunt de persones que usen més d’un idioma.
• Llengua pròpia: Llengües que han estat declarades oficials d’aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà.
• Llengua minoritària: Llengua parlada per una petita part de la població.
• Llengua minoritzada: Llengua que ha esdevingut minoritària al seu territori com a conseqüència d’haver entrat en conflicte amb la llengua d’un estat que fa que es redueixi l’ús normal.
• Llengua oficial: Llengua de l’estat.
• Llengua històrica: Llengües parlades en un període històric que han evolucionat.

Varietats lingüístiques i conceptes relacionats

• Idiolecte: Varietat més petita d’una llengua (cadascú té el seu propi idiolecte).
• Dialecte: Tipus de varietats lingüístiques associades a la identitat de les persones que intervenen en la comunicació. N’hi ha tres tipus; geogràfiques, socials i històriques.
• Estàndard: Llengua comuna que comparteixen tots els parlants.
• Diglòssia: Nom genèric per a designar els trastorns de l’articulació de paraules a causa d'una malformació o disfunció d’algun òrgan articulador.
• Conflicte lingüístic: Situació on dues llengües competeixen entre elles i provoquen la invasió o desplaçament d’una de les llengües.

El català oriental

• Català oriental: En formen part el rossellonès, el central, el balear i l’alguerès.