Conceptes Clau de la Filosofia: Raó, Coneixement i Veritat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,9 KB
La Raó: Facultat i Tipus
Definició de Raó
La raó és la facultat i l'acte d'explicar quelcom, d'argumentar i justificar-ho a l'entorn.
Raó Teòrica
La raó teòrica és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
Raó Pràctica (Immanuel Kant)
Segons Immanuel Kant, entenem que la raó pràctica és l'ús de la raó que mira d'orientar l'acció i s'imposa sobre les passions per a orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Filosofia Pràctica
La raó de l'ús teòric ha de procurar conèixer la realitat amb la major veritat i rigor possibles.
Teoria del Coneixement i Saber Metafísic
Què és la Teoria del Coneixement?
La teoria del coneixement s'ocupa d'aclarir els diversos elements i problemes que envolten el coneixement i la finalitat que persegueix.
El Saber Metafísic
El saber metafísic s'ocupa de la realitat. Intenta arribar a aquesta en la seva totalitat. Pretén anar més enllà de les explicacions científiques. Les seves característiques bàsiques inclouen:
- La ultimitat: intentar arribar a les qüestions últimes, a aquella pregunta que no permet seguir preguntant més.
- Abordar l'estudi des d'una perspectiva universal, amb interès en les coses que tenen en comú, el que són les coses.
- Interpretar experiències i ordenar-les, i donar raó del que hi ha, del que passa i del que els passa.
La seva pretensió és la d'orientar-se cap al món.
Conèixer i Coneixement: Conceptes Fonamentals
Definició de Conèixer
Conèixer és una activitat que té com a objectiu l'aprehensió d'un estat de coses de tal manera que pugui ser compartida. Cal diferenciar dos pols:
- El subjecte: protagonista de l'acció.
- L'objecte: allò sobre el qual recau aquesta acció.
El conèixer està lligat amb la cerca de la veritat i el coneixement es refereix preferentment a la veritat trobada.
Graus de Coneixement: Opinió, Creença i Saber
Els graus de coneixement són: opinió, creença i saber.
Opinió
L'opinió és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
Opinió Objectiva
No troba cap justificació que pugui comunicar als altres de manera que hagin d'acceptar-la. Una justificació és vàlida quan la pot acceptar qualsevol ésser que l'examini.
Opinió Subjectiva
No gosa afirmar que n'està convençut, acostuma a expressar-se dient: «opino que...»
Creença
La creença es dona quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots.
Saber
El saber és una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. Saber quelcom és poder donar-ne raó davant els altres.
Interessos del Coneixement Humà
Ens interessa conèixer per resoldre problemes i augmentar el nostre benestar. Hi ha diversos interessos:
Interès Teòric
Per aconseguir la perfecció lògica del coneixement. D'aquí sorgeix el coneixement sobre la naturalesa.
Interès Pràctic (Ètic)
Per descobrir què hem de fer i què podem esperar si obrem bé.
Interès Tècnic
Dominar i explotar la naturalesa, serveix de guia per a les ciències empírico-analítiques com la física i la biologia.
Interès Pràctic (Comunicatiu)
Orientat a la comunicació i a l'entesa entre els éssers capaços de comunicar-se.
Interès Emancipador
Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió, que condueix a les ciències socials crítiques.
Possibilitats del Coneixement: Actituds Filosòfiques
Hi ha 6 tipus principals d'actituds respecte a les possibilitats del coneixement:
Dogmatisme
Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.
Escepticisme
Considera impossible adquirir coneixements fiables.
Subjectivisme i Relativisme
Neguem la possibilitat d'adquirir veritats universalment vàlides.
Pragmatisme
Identifica el que és cert amb el que és útil.
Criticisme
Representa la posició intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme.
Perspectivisme
Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diverses perspectives.
Modes Explicatius del Coneixement
Realisme i Idealisme
Realisme
El realisme defineix que la realitat existeix per si mateixa, independentment del subjecte. Podem conèixer les coses tal com són.
Idealisme
L'idealisme destaca que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. En el procés de conèixer, el subjecte té una rellevància especial. Per conèixer necessitem unes idees, segons Descartes.
Fenomenologia
La fenomenologia és anar a les coses mateixes, és a dir, pretén conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència, al subjecte. Dona prioritat a la consciència, com en el realisme.
Hermenèutica
L'hermenèutica pretén comprendre les accions humanes interpretant cada esdeveniment per captar-ne el sentit. Partim de prejudicis, de judicis previs que hem adquirit per educació, cultura... L'hermenèutica considera que són constitutius del coneixement.
La veritat com a