Conceptes Clau: Cultura (Antropològica, Pedagògica) i Evolució

Concepte Antropològic de Cultura

Cap al segle XIX, de la mà dels antropòlegs, apareix un nou concepte de cultura que té en compte altres elements a més dels coneixements teòrics. La cultura inclou tot tipus d'habilitats tècniques, produccions simbòliques i instruccions socials, tot allò que els individus aprenem en el si d'una societat. Tornem així a la idea inicial: la cultura va lligada a l'aprenentatge i a la vida social. No hi ha, doncs, cultura innata, perquè només sabem allò que aprenem. Ni tampoc cultura individual, perquè allò que aprenem ens ha estat transmès per altres persones al llarg del temps.

Definició Antropològica de Cultura

És el conjunt de formes de comportament adquirides d'un grup d'individus, units per una tradició comuna, transmeses per educació.

Diferències: Etnocentrisme, Relativisme, Universalisme

La diferència és que l'etnocentrisme és una actitud que ens duu a pensar que la nostra cultura és més racional, natural i fins i tot superior a les altres. Tot el contrari és el relativisme cultural, que pensa que totes les cultures són iguals, no n'hi ha ni superiors ni inferiors; cadascuna té la seva valoració cultural pròpia i respectable. En canvi, l'universalisme és la barreja de les dues anteriors, que pensa que entre totes les cultures hi ha característiques en comú, com la felicitat o el sofriment.

Trets Principals de la Cultura

• La cultura és adquirida. No s'hereta genèticament, sinó que es transmet per mitjà dels agents socialitzadors.
• La cultura és simbòlica. Transforma el món natural en un món artificial ple de significats.
• La cultura és adaptativa. Ens proporciona els instruments per adaptar-nos al medi de manera ràpida i eficaç.
• La cultura és oberta. Es caracteritza per la seva flexibilitat, per la seva infinita capacitat de mutació.
• La cultura és polimòrfica. Més que de cultura, hem de parlar de cultures, d'una increïble varietat de maneres humanes d'habitar el món.

La Teoria Sintètica de l'Evolució (Neodarwinisme)

El que no podia explicar Darwin era l'origen de la variabilitat dins d'una mateixa espècie i el mecanisme que permet la transmissió d'aquestes característiques. La resposta a aquesta pregunta ens la dona l'anomenada Teoria Sintètica de l'Evolució o Neodarwinisme, amb el descobriment de l'estructura de l'ADN i la introducció del concepte de mutació. L'evolució és bàsicament el resultat de la interacció entre mutacions i selecció natural. En la mesura que moltes mutacions són aleatòries, l'evolució pot ser vista com un producte de l'atzar; en tant que la selecció natural només conserva les mutacions favorables, l'evolució pot ser vista com un procés determinístic.

Relació entre Hominització i Humanització

El conjunt d'aquests canvis anatòmics i fisiològics que van permetre l'evolució gradual dels primers homínids fins a l'Homo sapiens és el que coneixem com a procés d'hominització. Hem de tenir present que, de manera paral·lela a aquests canvis biològics, s'anaven produint en els primers humans grans transformacions psicològiques, conductuals i socials. D'aquesta progressiva adquisició de les capacitats i habilitats que en són pròpies en diem procés d'humanització. Es tracta de dos processos interdependents que s'influeixen mútuament. Sense hominització no hi ha humanització possible. Sense humanització no seríem res més que primats bípedes; és el gran salt que ens porta de la biologia a la cultura.

Concepte Pedagògic de Cultura

L'etimologia del terme cultura ens remet del llatí cultus, que ve del verb colere (cultivar). Originàriament, el terme s'aplicava al conreu del camp i la cultura no era, doncs, altra cosa que agricultura. A partir del s. XVII, el terme es comença a aplicar metafòricament a l'ésser humà. Es parla així de cultura animi (conreu de l'esperit), comparant l'adquisició de coneixements amb el fet de llaurar el camp. Per això, a la persona que posseeix cert nombre de coneixements se la considera culta. Neix així un concepte de cultura entesa com un saber acadèmic vinculat al coneixement dels clàssics. Més tard, durant la Il·lustració, s'estén la idea que la cultura és un dret que tothom ha de ser fet efectiu per mitjà de l'educació.