Concepte i tipus de microorganismes, els bacteris, els arqueobacteris

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB

 
 -Fonts d’energia: 
        Fonts de N: Font més energética que el C pero necessària pel
metabolisme, la formen els pèptids, proteïnes o aminoàcids em trobar-ne des de proteïnes més senzilles, com la gelatina fins a proteïnes més complexes, com extractes de carn... Entre els pèptids més freqüents, hi trobem els extractes de llevat, el bio-Thione (peptona pèpsica de carn amb un alt contingut en S), útil per investigar la producció de H2S per part del bacteri problema
Fonts de C: N’hi ha de molts tipus, de molt senzilles com l’àcid acètic,
alcohol, citrat sòdic..., en la majoria de casos utilitzen sucres senzills (mono o disacàrids) com sacarosa, lactosa... O fins i tot de complexos com el midó
N’hi ha que son capaces d’utilitzar el CO2, són els bacteris que tenen una alimentació autòtrofa (fotosintetitzants i quimiolitòtrofes), també n’hi ha que creixen gràcies al CH4, benzè i altres hidrocarburs. Conèixer el tipus de sucre utilitzat per cada bacteri és molt útil per a poder-lo identificar
No energia:
Fonts de S:metabòlicament la majoria que els utilitza ho fan en forma
de sulfats, a vegades tiosulfats o a partir d’alguna aminoàcid, com la cisteïna, la tiamina...
Font de P: normalment l’utilitzen en forma de fosfats
Ions metàl·lics: El bacteri els utilitza a concentracions molt baixes, per
exemple el Na, K, Mg, Fe... Encara que n’hi ha que encara els utilitzen a
concentracions molt més baixes com el Zn, Mn, Cu, Ço, Mb...
Ions essencials pel creixement microbià i depenent de la concentració poden inhibir el creixement d’altre
Factors de creixement: encara que quedi cobertes les seves necessitats
essencials, no tots els bacteris són capaços de créixer, alguns ho fan però molt lentament. Els cal aquests factors que corresponen a aminoàcids, a algun tipus de factor específic com el F X o el F V, o fins i tot vitamines...
Factors d’arrencada: factors que permeten al bacteri sortir de la fase de
latència i començar el seu creixement exponencial. Són fonamentals les fonts d’energia com la glucosa, però també ho podrien ser una font no energètica que estimuli el seu creixement
Factors inhibidors: Impedeixen el creixement bloquejant el seu procés
metabòlic. Com els antibiòtics, algun colorant... Són molt útils per la identificació i tipificació bioquímica dels bacteris
---Una T òptima: segons l’espècie haurem de mantenir una o altra T. Existeix per a cada bacteri una T ideal fora de la qual el bacteri no creix o ho fa més a poc a poc
---Grau d’humitat: correspon a la quantitat d’aigua que necessita un bacteri per al seu creixement. Sense aigua és molt difícil el creixement bacterià, per això qualsevol mètode de deshidratació és bo per conservar
---pH: en general el pH òptim de creixement és el proper a la zona de neutralitat, encara que n’hi ha que ho fan millor a un pH àcid o un de bàsic. En general, és necessari tamponar (amb un tampó o búffer que estabilitza el pH), si més no al començament ja que poden aparèixer variacions del pH al produir-se la degradació dels nutrients per part dels bacteris.
---Pressió osmòtica: generalment es treballa en condicions d’isotonia. Hi ha bacteris que poden créixer en medis aquosos i hipotònics, rarament però n’hi ha que poden viure en un medi amb grans concentracions salines (com els bacteris halòfils), per això les salaons són un bon mètode de conservació
---Presència o absència d’O2. Gran quantitat de bacteris
poden créixer en una atmosfera amb tensió d'oxigen normal
• Alguns poden obtenir l'oxigen directament de diferents substrats
• Però els microorganismes anaerobis estrictes només es
desenvoluparan adequadament en una atmosfera sense oxigen
ambiental
• En un punt intermedi, els microorganismes microaeròfils creixen
millor en condicions atmosfèriques parcialment anaeròbies
(tensió d'oxigen molt reduïda), mentre els anaerobis facultatius
tenen un metabolisme capaç d'adaptar-se a qualsevol de les
esmentades condicions
<<<Segons la seva consistència, proporció en H2O, els classifiquem en: Medis sòlids: Determinar el numero i caràcters diferencials. Obtenir masa bacteriana suficient. Proves bioquímiques i de sensibilitat
Medis líquids: Recuperació de microorganismes presents en petites
quantitats. Proves bioquímiques i de sensibilitat
Medis semisòlids: Conservació de soques. Proves d’identificació.
Segons la seva especificitat o ús:
Medis nutritius:
Simple: Creixement de la majoria dels microorganismes no exigents (Mueller-Hinton, BHA,TSA)
Enriquits o suplementats: Microorganismes nutricionalment exigents (AS, Axocolate). Poden incorporar sang, sèrum, vitamines, aminoàcids
Medis selectius: Permeten el creixement d’un microorganisme o grup de mo i inhibeix el creixement de la resta. La capacitat selectiva s’aconsegueix modificantcaracterístiques: 
Físiques: Tª selectiva, fred (Listeria) o + calor (Campylobacter)
Químiques: pH selectiu (SAB) o condicions osmòtiques (Chapman)
Substàncies inhibitòries: Cristall Violeta, Sals Biliars (MAC)
Antibiòtics: solo permeten crèixer als bacteris resistents (Agar Thayer-Martin, CNA...)
Medis diferencials:Permeten diferenciar entre diferents mo mitjançant
alguna prova bioquímica. Generalment també són selectius:
Contenen un substrat metabòlic i un indicador de pH. Si hi ha ús del substrat + canvi de pH: reacció colorejada
Poden tenir substàncies que precipiten en presència d’algun metabolit.
Medis diferencials cromogènics:
Contenen un substrat metabòlic unit a un element químic incolor. Si es dissocia (ús del substrat) es dona una reacció colorejada característica.
Permeten seleccionar ràpidament microorganismes d’interès.




Entradas relacionadas: