Composició IV kandinsky

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,13 KB

 

Títol



Paisatge de lEstaque

Autor



Braque, Georges

1892-1963)

Cronologia


1908

Estil


Cubisme analític

Tècnica


Oli

Suport


Tela; 81cm x 65 cm.

Localització actual


Kuntsmuseum, a Berna

Tema


Durant un estiu a l’Estaque, Braque, influït per una mostra antològica de Cézanne, començà a pintar descomponent la realitat per tornar-la a compondre des d’un punt de vista que contenia diverses visions d’un mateix element.

Elements plàstics


S’intenten definir a través de la línia i el color les qualitats permanents de les coses. El clarobscur ha practicament desaparegut.. La perspectiva no obeeix les normes habituals. Un blau verdós únic accentua la irrealitat de l’obra on fins i tot hi manca una font lluminosa externa. La tècnica a base de pinzellades menudes fa vibrar la superfície. El cubisme analític es defineix per la paleta apagada, dominada pels tons marrons, grisos i verds foscos.

Composició


A la serie de paisatges de l’Estaque, Braque, va reduir l’estructura arquitectònica a prismes rectangulars i recorregué a l’ombrejat per plasmar el volum, de manera que els objectes tenen una aparença plana i alhora tridimensional. En aquesta línia, les cases, la natura estan representades mitjançant figures poliedriques. El resultat son volums semblants als del cristall de quars que se superposen sense perdre la indivdualitat. El quadre resultant és un mon sense horitzó que transmet una sensació d’ordre.

Estil


Braque, que s’havia iniciat en la pintura amb un estil pròxim al fauvisme, ja en paisatge de l’Estaque anul·la l’emotivitat i els colors exaltats que desapareixen de l’obra per tal de donar pas a una composició radicalment oposada: racional. En paisatge de l’Estaque la gamma cromàtica ja presenta, com en la resta de l’obra, característiques del cubisme: intensa reducció de la gamma cromàtica i ús de només dues gammes de color, una de càlida amb ocres i grocs i una de freda amb grisos verdosos. Aquesta reducció del color i l’ús exclusiu d’aquesta dues gammes seran característiques emblemàtiques dels cubistes, i s’aniran accentuant encara més en obres posteriors. En aquesta època, Braque pensava que les sensacions especials que el tenien obsedit eren una nosa les Senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) i paisatge de l’Estaque (1908) van ser les dues obre que van iniciar el llenguatge cubista. Així com l’art primitiu africà i l’escultura ibèrica van influir en l’obra de Picassó, Cézanne és el referent pròxim de l’obra de Braque.

Autor


Wassily Kandinsky

Tècnica


Óli sobre tela

Estil


Abstracció lírica

Cronología


Entre 1911
La seva obra Composició IV mostra una sèrie de línees. Colors i formes sense cap relació amb la realitat exterior. El llenç. Dominat per colors molt vius, expressa un estat emocional. Cada color comunica un sentiment. Els colors sorgeixen en belles barreges de límits completament inversemblants. Tot és com una explosió de focs artificials, no hi ha ni la més remota idea de paral·lelisme, ni de simetria, i per descomptat és gairebé impossible trobar una lleugera similitud amb qualsevol tipus de pintura figurativa. L'artista necessita exterioritzar una necessitat interna, i ho fa mitjançant l'abstracció. Busca un art espiritual. Imaginatiu, intuïtiu. El quadre és una realitat autònoma sense connexió amb la naturalesa.

Estil


Kandinsky va anar el iniciador d'una nova tendència atística. L'abstracció, que només a partir de la Segona Guerra Mundial s'estendrà per Europa i EUA La seva pintura eruptiva i lírica també prefigura el dibuix informal dels anys cinquanta, i la seva nova experiència influirà en la història de l'art a l'alliberar al color de la servitud de l'objecte. Kandinsky considera els colors i les formes en si mateixos com els mitjans més purs per a l'expressió pictòrica d'una emoció. Per a arribar a aquesta essència de l'art, es va situar, com la música, davant una sèrie de formes immaterials. Per a això va necessitar buscar el ritme, la construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d'aquesta època, que, en contrast amb l'evolució posterior cap a una abstracció més geomètrica, se solen denominar el seu “període dramàtic”. Conserven moltes vegades ressonàncies figuratives que es relacionen encara amb els seus primers temes de llegendes, amb genets, muntanyes, batalles i temes religiosos.

Funció


Kandinsky concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la musica i la seva harmonia: el color i el to havien de convertir-se en cadència musical, els quadres havien de crear acords cromàtics qu produïssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonància.

Entradas relacionadas: