Composició IV kandinsky

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,18 KB

 


Composició IV (Kandinsky)b. Autor: Kandinskyc. Cronologia: 1911e. Estil: expressionisme alemany (o art abstracte)2. Descripció2.1. Suport i procediment:
Es tracta d’un oli sobre tela de 159 cm. X 250 cm. La tècnica consisteix a barrejar pigments de color amb oli de llinosa. 

2.2. Anàlisi formal:


  En l’obra, trobem un conflicte entre els elements abstractes: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l’angle. En algunes obres de la primera etapa de Kandinsky es troben alguns elements identificables, com l’arc de Sant Martí visible en l’obra que estudiem. Tot i això, les formes tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats de contorns fluids. Les pintures de l’autor durant aquesta època són una simfonia de colors i formes i transmeten una bellesa emocionant; els colors i les línies s’organitzen com si es tractés d’una dansa que transforma les dues dimensions de la tela en un espai volumètric. El pintor va abandonant el figurativisme perquè creu que l’obra d’art ha de ser l’expressió de la “naturalesa interior” i no de l’exterior. Per a Kandinsky, els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la línia: el punt com a cèl•lula original en repòs, morta, i la línia és el traç del punt quan reviu, quan es posa en moviment. Aquesta visió es percep més clarament en obres posteriors d’èpoques més evolucionades que s’impregnen d’una concepció arquitectònica o  es recolzen en cercles moltes vegades concèntrics. 
En el quadre, les línies negres configuren un ritme en l’espai; el color omple espais entre aquestes línies convertint-les en límits de cossos. Kandinsky mateix va explicar que els trets gruixuts recullen el conjunt de formes més petites; les taques roses i els tons càlids endolceixen l’acció de les línies negres anteriorment esmentades. Els elements gràfics adquireixen ressonàncies diferents segons els colors amb què entren en tensió. El groc i el taronja atemperen les línies acerades. El verd vivifica l’atmosfera calenta. Els blaus són un element dramàtic que trenca l’excessiva tranquil•litat. Per a Kandinsky, en les composicions totes les parts es conjuguen per donar el màxim de cohesió al conjunt.
3. Antecedents i influències posteriors: El primer quadre purament abstracte de la història de la pintura fou Primera aquarel•la abstracta, que Kandinsky pintà el 1910 i que li inspirà un nou món de colors i formes irregulars amb gran expressivitat. A partir de llavors, començà a pintar quadres abstractes dominats pel dramatisme i l’emoció. En aquesta primera etapa, l’obra de Kandinsky es basava en els principis exposats a Sobre l’espiritualitat en l’art, que va escriure el mateix 1910., i que s’inspirava en les obres de Gauguin, Van Gogh i dels neoimpressionistes; en els vitralls de les esglésies; en els fauvistes, dels que admirava el colorit; i en l’art rus, el de la seva pàtria, que creava un estat d’ànim fantàstic i místic amb motius folklòrics de colors vius i ornamentació abstracta. Treballant espontàniament va crear composicions abstractes d’imatges basades en paisatges, llegendes i temes bíblics. 

4. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

Composició IV es pot relacionar amb d’altres obres de Kandinsky, com la ja esmentada Primera aquarel•la abstracta. D’altra banda, també es pot relacionar amb d’altres membres del mateix expressionisme alemany, com Març, que pertanyia com Kandinsky al “Genet blau” i Kirchner que, tot i ser membre d’un grup diferent, “El pont”, també pertany a l’expressionisme alemany. 

5. Diferències amb altres solucions coetànies

L’obra de Kandinsky s’allunya de tot el que s’havia vist e l’art fins aquell moment. És el primer autor en allunyar-se de l’art figuratiu per pintar simplement el que els seus sentiments li dicten i això s’allunya, tant de l’art clàssic i acadèmic, com dels últims moviments que ja havien estat trencadors, com el romanticisme, el Realisme, l’impressionisme o les avantguardes del fauvisme i el Cubisme, tot i que d’aquestes últimes en rep alguna influència l’autor que estudiem.

6. Funció

Kandinsky i Franz Març van fundar, el 1911, El Genet Blau, amb la finalitat d’emancipar l’obra d’art de la seva funció de reproducció fictícia. Els artistes ja no volien reproduir el món sinó que buscaven un llenguatge pictòric que permetés a l’espectador la comunicació amb la pintura; el quadre havia de ser independent i respondre a la cadena artista-quadre-espectador. 
Aquest autor concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin sentiments d’equilibri i dissonància en l’espectador.  

7. Interpretació


a. Aspectes iconogràfics: El quadre s’inspira en l’escena d’un conte de fades. Al centre, la muntanya blava coronada per la silueta d’un castell; a l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí. El 1913, Kandinsky afirmà que no volia donar als seus quadres un caràcter narratiu, moment en què la història esdevé un simple conflicte entre elements abstractes. Als seus escrits, Kandinsky revelava la seva capacitat de transformar en grafisme tota mena de sensacions, com la que li va produir la primera audició de l’òpera Lohengrin de Wagner.  b. Significat: Entre 1910 i 1914, Kandinsky realitzà dues sèries, Composicions i Improvisacions. Aquestes últimes naixien de la més pura “necessitat interior”, mentre que les Composicions eren elaborades lentament. Les Impressions eren una tercera categoria que designa aquelles obres en què es pot descobrir l’objecte extern. El predomini del color com a mitjà expressiu volia dir que Kandinsky podia prescindir de les formes significatives, no que les rebutgés. L’autor barrejava diversos estils en la seva obra.

8. Context històric i artístic


A principis del Segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. L’expressionisme comença abans de la Primera Guerra Mundial, al 1905 i dura fins al 1925. A Alemanya hi trobem dos grups: a Múnich, “El Genet Blau”, iniciat per Kandinsky i Març, i a Dresden, “El pont” amb representants com Kirchner. Kandinsky decideix dedicar-se professionalment a la pintura als trenta anys; abandona Rússia i viatja a Múnich buscant un ambient més obert. Allà, junt amb Març, inicien una revista il•lustrada per donar una panoràmica de l’art actual i d’altres formes artístiques que els interessen, i presenten, també dues exposicions.  

Entradas relacionadas: