Comparació sofistes i Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 14 KB

 

Els sofistes i socràtes

-Expliqueu què és, la importància que va tenir i les conseqüències que s’en van derivar per la ciutat d’Atenes de la Guerra del
Peloponés.

-Guerra del Peloponès(431-404aC):enfrontava Atenes i Esparta. Va acabar amb la derrota i capitulació d’Atenes, després d’això, Esparta va posar el Govern del 30 tirans. Aquest govern va ser tan dolent que al cap d’1 any el poble va fer una revolta, que va acabar en reinstauració de la democràcia. Aquesta democràcia com era molt feble, moderada i allunyada dels populismes va dura pocs anys.


-Expliqueu el més àmpliament i clara possible el fragment de Gòrgies sobre el ser i no ser. Expliqueu també el fragment de Protàgores.

Sobre el ser i el no ser: d’aquesta obra s’han conservat 3 línies, que són 3 afirmacions:

a)no existeix res: és una afirmació antagònica a la que havia fet Parmènides. Posa de manifest que podem fer un argument per justificar una afirmació, però també podem fer un altre per defensar la seva contrària, llavors la conclusió és que res existeix.

b)si existís alguna cosa, no es podria conèixer: això posa el que posa de manifest és que hi ha 2 naturaleses diferents, que implica que no les puguem conèixer.

c)si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar: posa de manifest la incapacitat que té el nostre llenguatge per descriure les coses concretes i tot el que existeix és una cosa concreta, llavors només podem descriure coses generals.


-Expliqueu també el fragment de Protàgores.

“L’home és la mesura de totes les coses de les que són en tant que són i de les que són en tant que ho són” Explicació de l’argument: es defensa el relativisme moral, és a dir, no existeixen els valors morals absoluts perquè cada ciutat defineix el que és just i el que es injust.


-Expliqueu la problemàtica coneguda com fisis-nomos. Expliqueu l’actitud dels sofistes davant d’aquesta problemàtica i l’actitud de Socràtes. Tenen la mateixa actitud.

Els sofistes també es van es van ocupar de la contraposició nomos i fisis. ‘nomos’ vol dir costum, norma de conducta i ‘fisis’ vol dir naturalesa.

Es basa en 3 normes:

1. Societat heroica i aristòcrata: les lleis, les institucions, els cults tenen el seu fonament en els déus

2. Adveniment del pensament racional: les lleis humanes es fonamenten en la llei natural. Si una societat no funcionava bé era perquè les seves lleis no s’adequaven a la natura.

3.

Sofistes

Hi ha un canvi de perspectiva, cada societat té les lleis que té perquè es el resultat d’un pacte, les lleis es fonamenten en el pacte. Les conseqüències són que les lleis es poden canviar, cosa que en la primera i la segona no es podia.

Sòcrates s’oposa a això.


-Expliqueu el més àmpliament i clar possible el fragment d’Anaximandre

Va escriure un llibre anomenat “Sobre la naturalesa”  i també va fer un mapa del món. Però del seu llibre només es conserva un fragment .

Anàlisis del fragment

Il·limitat prové del grec ‘apeiron que vol dir ‘alló que no es cosa’ , té un prefix “a-“ que vol dir ‘il’  i ‘peiron’ que significa ‘limit’.D’allà on neixen les coses que no són coses, després tornen, és a dir, que les coses neixen i després han de morir. Això és un fet inevitable perquè l’acte de que una cosa sorgeixen és una injustícia. I és una injustícia perquè per a que neixi una cosa a de morir una altra. Qui s’encarrega de que això funcioni és el temps.

-Digues quines són les parts del Poema de Parménides, expliqueu el Proemi.

1. Proemi:


és la introducció, presentació del tema, que és un viatge, entre màgic i espiritual, que porta al poeta a Hades, que es troba al món dels morts.

2. Via de alethie:

el poeta, en Hades, es troba la deessa que li diu les coses que ha de conèixer per ser savi. En lloc de parlar de veritat es parla de ‘alethie’ que vol dir ‘destapar o desvetllar.

3. Via de doxa:

la paraula ‘doxa’ significa ‘opinió’. El problema es que l’opinió per nosaltres es un concepte subjectiu. Però per als grecs no ho era, per a ells era ‘opinió pública’ que és un conjunt d’opinions que la societat accepta encara que no siguin vàlides.

Proemi: parla d’un viatge on tots els personatges són femenins menys el poeta, cosa que no era comú,, perquè venia d’una cultura patriarcal. El poeta arriba a la porta del regne dels morts(infern).La porta està tancada i les donzelles que li acompanyen convencen a la deessa de que obri la porta, quan l’obra es troben amb un espai immens per on passa el carruatge on venien, la deessa li dona la mà dreta al poeta, que és un símbol de benvinguda.

-Expliqueu la problemàtica que presenten els fragments d’Heràclit i expliqueu també el fr.1

De la seva obra s’han conservat 130 fragments, no sabem en quin ordre apareixen, només sabem quin és el primer, la resta estàn posats de forma sistemàtica. L’altre problema és l’estil perquè està escrita amb aforismes(sentencia, afirmació sense justificació).

Un altre és que està escrita de forma lògica natural, és a dir, una lògica que no respecta el principi de no contradicció, aquest principi ens diu que no és possible afirmar i negar simultàniament un mateix fet.

Fr.1 Anàlisis del fragment: hi ha una crítica a 2 classes d’homes. A la primera part diu que els savis no entén el discurs que fa Heràclit, llavors tampoc entén com funciona la naturalesa. Per tant, per a la resta de la societat la situació és pitjor, ja que no es donen compta de res. En conclusió, ningú l’entén, llavors no entenen com funciona la naturalesa. Per primera vegada es parla de la naturalesa en general ‘físis’ (natura).

-Expliqueu el més àmpliament i clara possible les característiques que presenten els dialègs de plató:

Eutifró: és un diàleg ambientat en la porta del tribunal d’Atenes, Sòcrates va allà per assabentar-se de les coses de que l’acusen i allà es troba amb Eutifró, sacerdot que tot el que fa ho fa fent el que esperen d’ell els déus. Eutifró va als tribunals per denunciar al seu pare per assassinat, llavors hi ha una discussió entre Sòcrates i ell sobre que és la pietat. El diàleg s’acaba  i continuem sense saber que és, llavors aquest diàleg ha servit per comprovar que totes les definicions que hi havia eren problemàtiques. Apologia de Sòcrates: és l’única obra que no és un diàleg. És el discurs que va fer Sòcrates per defensar-se de les acusacions sobre ell. Les acusacions eren: impietat, no respectar als déus de la ciutat, i corrompre la joventut, el que feia Sòcrates era posar la consciència individual per sobre de a col·lectiva, per a que la joventut no és deixes portar per les opinions tradicionals. També ens assabentem de la condemna que té Sòcrates. Hi va haver una primera votació on és va dir que era culpable, després venia la sentencia, llavors l’acusador plantejava un càstig i l’acusat un altre i es tornava a votar. Llavors l’acusador va demanar pena de mort, que era una exageració i quan passava això l’acusat solia plantejar l’exili, però Sòcrates no va fer això i va plantejar que la ciutat li poses un salari per a la seva feina. Critó: el diàleg té lloc a la presó, el tema és el deure i el debat gira al voltant de si les lleis s’han de complir o no. Els seus amics li diuen que suborni als guàrdies i fugi, però ells no ho accepta. Fedó: ens explica el darrer dia de vida de Sòcrates. És un text literari, dels més bonics escrits per Plató. Comença a la presó, els seus amics van a veure’l i es troben que ell està amb la seva esposa i els seus fills, llavors Sòcrates diu a la seva família que se’n vagin perquè vol dialogar amb els seus amics, parlen sobre la immortalitat de l’ànima(matí). A la mitja tarda arriba l’home amb el verí(la seva sentencia) en una tassa, l’home li diu que no parli perquè així no sofriria tant, però ell li diu que volia morir parlant i això és el que fa, dialogar amb els seus amics fins la mort.



Entradas relacionadas: