Comparació entre Plató i Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,23 KB

 

PLATÓ (427/8 a.C. – 347 a.C. Atenes)


Fill d’una família de tradició de governants (poderosa). Per part de pare era descendent de reis i per part de mare d’una família aristocràtica.

Es deia Aristocles.
Plató és un sobrenom que vol dir que tenia les espatlles amples. En aquella època hi havia moltes guerres entre Atenes i Esparta, les dues grans ciutats que representaven els dos grans models de societat: Atenes una democràcia i Esparta una ciutat militaritzada.

 La família de Plató volien que fos un polític i advocat. El seu professor va ser Sòcrates, li interessava la veritat absoluta i el coneixement i el diàleg a més de raonar bé.

Mentre Plató estudiava els espartans van conquerir Atenes i imposa que a Atenes manin partidaris seus. La família de Plató va passar a formar part del govern anomenat el “govern dels 30 tirants”. Aquest va fracassar i es va restaurar la democràcia. Sòcrates va ser condemnat a mort durant la democràcia.

Plató s’exilia de Grècia decebut per la política. Se’n va a Egipte, on troba deixebles d’Heràclit i de Parmènides. Estudia una filosofia més purament teòrica, més abstracta.

Se’n va a Sicília, on troba els pitagòrics, que li mostren un primer exemple que demostra que existeixen les veritats absolutes: les matemàtiques. Dels pitagòrics va treure altres idees com que si que existeixen les veritats universals.

Se’n torna a Atenes i funda un centre d’estudis anomenat “l’Acadèmia”.

L’Acadèmia es converteix en el centre d’estudis més prestigiós del món.
Plató hi elabora les seves grans teories:

       o Teoria sobre el món

       o Teoria sobre el coneixement

       o Teoria sobre l’home

       o Teoria sobre com ha de ser la societat ideal (va fer el llibre “La República” amb títol


Quan Plató té 60 anys a Sicília hi ha una gran inestabilitat política i alguns personatges importants el van a buscar i li demanen que organitzi la societat d’acord amb les teories del seu llibre. Plató hi va i intenta aplicar les conclusions d’aquest llibre. Fracassa i és empresonat. Quan pot se’n torna a Atenes.

La major part de les obres de Plató estan escrites en diàleg (com Sòcrates) i hi apareix un personatge anomenat Sòcrates que el representa a ell mateix, és un personatge insegur i en crisi després d’haver fracassat.

Amb 66 anys ja s’ha recuperat de la crisi i ha entès el que havia fet malament. A Sicília també entenen el que havien fet malament. Tornen a cridar a Plató perquè organitzi la societat ideal. Torna a fracassar, torna a Atenes i segueix estudiant i escrivint.

Mentre era a Sicília (367 aC) havia entrat com a estudiant a l’Acadèmia Aristòtil, que destacava. Aristòtil va acabar d’estudiar i va començar a donar classes a la mateixa Acadèmia.

Més tard, quan Plató és mort, Aristòtil deixa l’Acadèmia, es distancia de la filosofia de Plató i crea la seva pròpia filosofia.

Plató generalitza el que feien els pitagòrics. Diu que a part de les idees matemàtiques, hi ha altres idees segures (veritats).

Teoria de les idees


Teoria sobre el mon.

Representa una conciliació del punt de vusta d'Heraclit (tot canvia) i Parménides (res canvia).

Diu que quan observem el món amb els sentits el que veiem és el món d’Heràclit, però quan observem amb els ulls de la ment el que veiem són les formes, els models, els conceptes generals, les essències de les coses, les idees... Aquest món és estable i segur perquè les idees són coses que no canvien. Aquest és el món de Parménides.

Tenim 2 mons, el de les coses i dels fenomens (un mon que canvia) i el mon de les idees (un mon que NO canvia).

Les idees de Plató: des d’un punt de vista lògic són conceptes generals simplement, des d’un punt de vista metafísic existeixen, són reals. Les mes importants per Plató son la de bellesa i el be.

Tipus de relació entre idees i coses:

           - Imitació (coses imiten les idees).

           - Participació (si una cara es bonica, es perque conte alguna cosa de la idea de bellesa.

Per explicar la relació entre idees icoses escriu el mite del Demiürg (un semidéu). El Demiürg actua com un escultor treballant aquesta massa caòtica tot mirant els models que hi ha al món de les idees. Així transforma el caos en cosmos, una realitat ordenada en funció del món de les idees.

Teoria del coneixement

Per Plató reconeixer es recordar (reminiscencia).

Conèixer es apropar-se al mon de les idees i si diu que el coneixement es reminiscencia vol dir que abans ja les hem vist.

Plató per explicar-ho ens ofereix el mite de la caverna, un home sempre ha viscut en unacova d’esquenes a la sortida i sempre ha vist ombres. Un dia és desencadenat i surt a fora, veu les idees i quan torna a la cova no el creuen.

         o Llum del sol: idea suprema de bé

         o Cova: món de les coves

         o Exterior de la cova: món de les idees

         o Acció de sortir de la cova: conèixer

Antropología

Plató diu que paral·lelament al dualisme que hi ha entre idees i coses, hi ha un dualisme antropològic entre ànima i cos.
L’ànima pertany al món de les idees i el cos pertany al món de les coses.

Segons Plató l’ànima té 3 virtuts. Si hi ha equilibri entre les 3, hi ha justícia.

         o Sabiesa

         o Fortalesa

         o Temperança

Per explicar la relació entre aquestes: un carro conduït per un auriga i tirat per dos cavalls.

Tot plegat representa l’ànima. Auriga: part racional de l’ànima. Cavall blanc: tendències positives. Cavall negre: tendències negatives.

Si a l’auriga se li desequilibren els cavalls, el carro cau al món de les coses, se li trenquen les ales i es troba accidentalment unit a un cos. La uníó entre cos i ànima és accidental. Així Plató justifica la idea de les idees innates.

Entradas relacionadas: