Comparació llibertat mill

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,94 KB

 

L'utilitarisme

Cap I

És una introducció general on Mill explica els objectius i característiques de l'obra, diu que cal proposar un criteri moral( el ppi bàsic de l'utilitarisme, que és aconseguir la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Un criteri moral és aquella norma que ens permet saber que es bo i dolent, també intenta demostrar perquè es important la felicitat.

Cap II

Intenta definir l'utilitarisme que és una teoria ètica o moral que es basa en el fet que tot és útil, així com la definició de felicitat(=plaer= absència de dolor). Puntualitza alguns aspectes de l'utilitarisme clàssic. Segons Mill és més important la qualitat dels plaers que la quantitat i distingeix entre satisfacció i felicitat. La satisfacció és una emoció transitoria lligada al plaer del moment, mentre que la felicitat és més duradora i et permet estar bé amb tu mateix. Els plaers intel·lectuals són els que ens faran assolir la felicitat i Mill fa referència a la cultura reclamant que tothom tingui una cultura universal. La concepció de la felicitat i el plaer estàn lligades a la dignitat humana, i el que dona aquesta dignitat és la cultura.

Mill tracta el tema de l'imparcialitat. "La felicitat que configura el critèri utilitarista del que es una conducta bona no es pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella". L'educació serà l'encarregada d'ensenyar que cal mirar per la felicitat col·lectiva, ja que l'individu haurà de canviar la seva actitut i aprendre-ho. Mill dirà que la felicitat es pot assolir i que l'utilitarisme no es contradictori a la religió. Ho diu perquè les persones creients són partidàries del sacrifici, que pot aportar un plaer. També diu que l'utilitarisme no es egoista a diferència d'epicur.


Capítol III

Mill intenta respondre a la pregunta: "per què m'haig de dedicar a promoure la felicitat general?". Diu que es obvi que la gent compleixi els criteris morals perquè es sent presionada a fer-ho---->Sancíó. Hi ha dos tipus de sancions:

-Externa:

l'acció moral es basa en el fet d'evitar un càstic o aconseguir un agraïment. Aquestes motivacions reforcen la moral, però no son suficients.

-Interna:

Es el deure o consciència moral. Es el sentiment que surt a un mateix, com per exemple els remordiments o satifaccions personals. Aquesta acció interna es la que pesa i la més important.

Com que els homes vivim col·lectivament, davant d'un ésser humà sentim simpatia i aquesta es la que ens fa tenir el sentit humanitari i la que portarà als humans a tenir consciència moral. Però, cal ensenyar la manera com assolir aquests sentiments. La Sancíó interna es la definitiva per complir els critèris morals i aconseguir la felicitat col·lectiva. Mill també es planteja si els sentiments humans son naturals o adquirits. Creu que en viure en societat l'home a anat desenvolupant aquest sentiment natural o d'humanitat i hi ha un impuls natural que fa a l'home socialitzar-se. Si l'home ho aconsegueix juntament amb una bona educació, assolirà un nivell de desenvolupament molt alt i podrà aconseguir el principi de l'utilitarisme( max feliç pel max nomb de persones). Amb això es demostra que les idees utilitaristes no són utòpiques.

Cap IV

Mill intenta demostrar l'importancia de la felicitita i si es............ Aportar proves per demostrar el concepte de màxima felicitat, el màxim nombre de persones. Mill diu que el que cal es distingir entre una felicitat i una virtut moral. Aquesta es el mitjà per assolir aquesta finalitat mentre una finalitat es allò que hom vol assolir. Segons Mill com que sòm éssers humans i tenim consciència moral volem bones persones, però això no es una finalitat, sinó una virtut moral o el mitjà per assolir la felicitat. Mill afegeix un altre matís però fa una gran diferència entre les diferents virtuts per assolir l'últim fi, la felicitat ja que podem adoptar mitjans que no afavoreixin a tothom.

Però per a Mill si un exercita la seva virtut moral, no farà mal a ningú sinó més feliços a la resta. També cal distingir entre el que es desitjable del que volem perquè el voler indica actuar, però també podem desitjar una cosa que no volíem. Com que la voluntat s'exercita a base de crear hàbits, si canvies els hàbits canvies la voluntat i canvies el desig.

ex: si acostumes a un nen a rentar-se les dents de petit quan no ho vol fer, s'acostumara i es convertirà en un hàbit, i quan sigui gran tindrà el desig de fer-ho i ser virtuós.

La clau de tot es l'educació que si es com ha de ser, aconseguirà ja de bon comensament que les persones identifiquin la virtut amb allò desitjable i per tant acabi tenint com una tendència natural a fer allò bo i virtuós i a rebutjar allò dolent i viciós. Cal tenir cla, però, que no tots els hàbits son bons.

Sobre La llibertat


Ens referim a la llibertat social o política i no al lliure albir. Quan Mill parla de llibertat es refereix a tot allò que fa referència l'experiència vital que engloba l'estil de vida, el pensament, l'expressió, la llibertat religiosa, etc, a tots els aspectes. El paper de l'estat s'hauria de limitar a legislar per conservar els drets dels individus i no intervenir a la vida privada, de manera que la legislació a d'anar encaminada a afavorir les llibertats, no a coaccionarla.

Una de les dificultats que trobem es que hi haurà un moment en el qual Mill equiperarà la llibertat amb la felicitat individual que fa referència a ser original, viure la pròpia vida i descollar plenament. Això ha de ser competible amb el que la resta pugui pensar i l'estat ho ha de permetre. Només la plena individualitat i llibertat l'home serà lliure. Si un no es desenvolupa com a tal no serà felíç, i d'això s'encarrega l'estat. Un individu ha de ser lliure per a desenvolupar-se tal com es. Mill defensa la democràcia com a forma de govern, ja que es l'organització política amb un Març comú que garanteix la individualitat i llibertat.


A partir de l'estudi de Mill sobre la llibertat, podem distingir entre dues, però no diu que hi ha dos tipus sinó que ho fa........

-Llibertat positiva: capacitat per a dur a terme una capacitat determinada. Fer el que un vol fa referència a totes les ptencialitats internes de l'individu. - Llibertat Negativa: absència de d'interferències en aquella àrea de la vida en la qual l'individu es sobirà, es l'amo absolut i en aquest 'ambit tothom està obligat a respectar. No hi ha cap tipus de coacció.

La persona només serà lliure si es compleixen aquestes dues llibertats, però hi ha moments en els quals l'estat pot prendre decisions que posin en perill la lliberrtat de l'individu. Mill diu que el fet de coeccionar algú dient el que no fas pel seu bé, no és un augment suficient. Es molt important la felicitat individual per aconseguir la col·lectiva i per això, la societat ha de ser civilitzada. Les coses s'han de discutir i parlar dialecticament, però aquesta discussió no pot inflamar o comportar conflictes. Mill recapacita quan es legitima la intervenció de l'Estat quan es traspassen les fronteres de la llibertat. L'estat pot intervenir en la llibertat individual quan aquest posa en perill la comunitat.

El fet de viure en comunitat comporta: -Cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat.

Mill justifica el col·lectivisme propi de la seva època dient que un estat pot intervenir en un altre si el més civilitzat veu que l'altre no donarà llibertat. En nom del progrés podem arribar a una tirania, que suspendrà la llibertat. L'Estat es l'encarregat d'aplicar sancions quan hi ha dues actituts dolentes que no afectaran explícitament a la resta. Aquestes sancions no són sancionables jurídicament, però no es desitjable que la gent sigui mentidera o cruel. Mill diu que la manera d'actuar es que l'ndividu es separi d'aquestes persones i la Sancíó que reben es la Sancíó social. Cal distingir això amb les accions que mareixen una reprobació legal, que son aquelles que trenquen el Març legal (delicte) i si que s'han de censurar i l'Estat ha d'intervenir ja que es el defensor dels drets de l'individu.


Hi ha un gran nombre de persones que trenquen les lleis, l'Estat es qui ha d'evitar-ho i això s'aconsegueix mitjançant l'educació. Els individus, però, tampoc veuran a l'Estat com un represo que només sanciona. Un apunt que Mill senyala insistivament es que les actituts dels individus comporta l'opinió sobre els altres. Però el fet que la majoria de la població pensi una cosa no vol dir que tothom ho faci. Això pot fer que una minoria no es pugui desenvolupar, però es aquí on l'Estat ha de donar suport a aquesta minoria per exemple a la religió.

Benham intenta establir una sèrie

Entradas relacionadas: