Comparació llibertat mill

1-Anàlisi

En el segon capítol Locke descriu l’estat de la naturalesa. De vegades se suposa que  l’estat de naturalesa és un estat en què no hi ha cap govern establert. Això és només parcialment cert. És possible, en Locke, estar en l’estat de natura, ja sigui perquè el govern és il·legítim o per ser un govern amb mancances.L’estat de natura que proposa Locke és una situació d’igualtat política en què no hi ha superior o inferiors naturals. En aquesta igualtat hi ha l’obligació d’amor mutu, els deures d’unes persones envers les altres, i les grans màximes de la justícia i la caritat.

2-Definició:

a)”estat d’igualtat”: on ningú té més que els altres i no estan ni subordinats ni subjectes.B)”dret indiscutible”: que no es pot qüestionar i s’ha de seguir.

3-Interpretació:

En el segon tractat sobre el govern civil, i el més important de Locke, és on desenvolupa les seves idees polítiques a partir de l’anàlisi de la naturalesa, l’origen i els objectius del govern civil. Pensa que en una societat civil, en un estat, és necessari que existeixi un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir i executar-les, si cal, mitjançant l’exercici de la força. La qüestió, però, és determinar l’origen d’aquest poder polític i per fer-ho, Locke, ens parla de la situació natural de l’ésser humà o el que ell anomena “estat de natura”.En aquest estat els homes són lliures, disposen de plena llibertat, sempre i quan, obeeixin la llei natural. Aquesta llei és a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que, encara que tots els homes són iguals i lliures, cap d’ells pot atemptar en contra de la vida, la llibertat o les possessions d’un altre. L’aplicació d’aquesta llei no està regulada per cap poder exterior i la pot dur a terme qualsevol individu. En l’estat de natura, tothom té dret a castigar a qui no obeeixi la llei natural. El càstig ha de ser proporcional a la infracció i pot incloure la mort.En aquest context hi cap la possibilitat que sorgeixi el que l’home anomena “estat de guerra”. Això passa quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra d’un altre.

L’estat de guerra implica l’abandonament de l’estat de natura i, en aquesta situació, d’acord amb la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible. Perquè la defensa i la protecció dels innocents és prioritària segons la llei natural. Tot i que la guerra és poc freqüent i, en termes generals, Locke imagina un estat de natura on els individus són col·laboradors i no hi ha massa conflictes, les dificultats per aplicar la llei natural els condueix a elaborar un pacte. Es passa de la societat natural a la civil a través del consens. Amb aquest pacte els homes deleguen el poder per fer més eficient l’aplicació de la llei. D’aquesta manera sorgeixen les societats polítiques.El fet que els homes decideixin avançar cap a les societats polítiques, no significa que abandonin l’estat de naturalesa. Locke ens diu que es creen per completar l’ordre natural. Els homes pacten per millorar l’estat de naturalesa i per això renuncien a alguns drets per obtenir més benefici. Els homes segueixen sent, en essència, lliures, tot i que, a partir del pacte, gaudeixen d’una llibertat una mica més restringida que la de l’estat de natura. El poder de l’estat no es pot concentrar en una única figura i s’ha d’establir la divisió de poders Creus que buscar un suposat Estat de Natura pot resultar un benefici per a fomentar el discurs polític? Raona la resposta.Un estat de natura on impliqui que tothom ens hem de respectar i som iguals no estaria malament, però no podria fomentar del tot el discurs polític. Sí que ajudaria perquè d’aquesta manera no serien necessaris els “càstigs”, però com que no tothom és igual, ni pensa de la mateixa manera, per molt que es vulgui canviar la societat en aquest aspecte, és molt difícil aconseguir-ho.

2-Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre cinc i quinze paraules en cada text):a)”felicitat”: pauta a partir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. Està vinculada al fet de gaudir de forma solidària (no podem ser felíços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent al concepte d’acontentament (plaer personal, no moral).B)”criteri de la moral”: lligat a la felicitat de les persones.3-Expliqueu com intenta justificar John Stuart Mill que la felicitat general és l’únic fi de la conducta. Feu referència als aspectes de pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.En el llibre de l’Utilitarisme, S. Mill va desenvolupar la seva ètica. Observa la conducta humana i ens diu que els homes (les persones) realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els hi produeixin plaer, perquè en últim terme el que cerquen és la felicitat. La idea és que actuem bé perquè això ens fa felíços.Aquest bé o aquestes accions bones consisteixen en: allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat . Tot el que puguem buscar o desitjar no és altra cosa que la felicitat. Les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer-nos felíços. Si perseguim la virtut el que fem és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi: la felicitat. En les ètiques utilitaristes, la preocupació rau en trobar la felicitat col·lectiva. Un altre filòsof (Bentham) va elaborar una teoria (l’utilitarisme dels actes) on pensava que qualsevol acció moral hauria de ser valorada per la utilitat del seu resultat i la felicitat col·lectiva s’aconseguia per la suma d’accions útils. Des d’aquesta perspectiva el valor moral d’una acció humana es medeix per les seves conseqüències. Aquesta teoria constitueix la base de les ètiques utilitaristes. Bertham influí en el pensament d’Stuart Mill.Tot i així, Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant la teoria amb l’utilitarisme de la regla. Per John S. Mill, la felicitat col·lectiva no s’obté mitjançant la suma d’interessos particulars, sinó que hi ha d’haver una forma general d’acció, una regla universal sota la qual que sotmès el principi moral d’utilitat.

Aquesta regla consisteix en:-distinció qualitativa dels plaers. No tots els plaers tenen el mateix valor. Hi ha els plaers sensuals (són inferiors, corporis i efímers, ex: menjar) i els intel·lectuals (els més elevats perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació. D’aquesta manera la norma per ser felíç es basa en l’autodesenvolupament personal). -diferència entre el que Mill anomena acontentament (implica una felicitat individual i egoista, no moral) i la verdadera felicitat (que és social, col·lectiva i està vinculada al sentiment comunitari). Per això ens dirà que l’autèntica felicitat està vinculada amb gaudir  solidàriament.-la regla utilitarista ha d’estar basada en respectar la dignitat humana.Per aquest filòsof, l’ètica s’ha de fonamentar en una que contempli aquests elements i això és compatible amb el criteri utilitarista d’aconseguir la més gran felicitat amb el màxim nombre de persones. Totes aquestes qüestions ètiques estan relacionades també amb la seva concepció de la societat i l’estat que queden reflectides en l’obra “Sobre la llibertat”.Pel que fa a l’acció política, aquesta també ha de tenir com a objectiu aconseguir  la felicitat col·lectiva. Rebutja les dictadures i diu que el govern pot actuar dins d’uns límits i ha de respectar la llibertat individual (= espai, el cercle de no interferències, és l’àmbit on l’individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir). Segons aquest filòsof, les persones són lliures sempre i quan es respecti el principi del dany (som lliures mentre les nostres accions no generin danys a altres) i complim amb les obligacions socials. La mateixa societat també ha de respectar la llibertat individual.

4-Compareu la concepció de Mill de la moral (o allò que fa que una acció sigui bona) amb una altra concepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament.La base de la ètica social de Mill es basa en la constatació empírica que la naturalesa de l’home és social, no individual. Per tant cal afavorir la dimensió social de l’home: com? Promovent la felicitat aliena. Un context social adequat a la naturalesa social de l’home és aquell en què hi ha la màxima presència de felicitat. (felicitat col.Lectiva)(si només es promou la felicitat individual la societat es descohesiona, només resulta ser una suma d’individus amb objectius divergents o enfrontats). No és òptim, doncs, promoure l’egoïsme: pot comportar el foment del dolor aliè. I el dolor exclou la felicitat. Per tant: el criteri per distingir allò moral d’allò immoral consisteix a veure si l’acció concreta promou o no la felicitat humana.Com es difon el plaer/felicitat aliena? Fomentant i defensant la LLIBERTAT. La tendència a la promoció de la felicitat humana aliena no és innata, però malgrat això li és imprescindible (igual que parlar o cultivar la terra no és innat però imprescindible per a la vida humana). Com es pot afavorir el foment de la felicitat aliena? Relacionant el criteri moral amb l’utilitarisme. O sigui: demostrant que el foment de la felicitat aliena comporta un BENEFICI UTILITARI :a)fer felíç els altres m’acaba fent felíç a mib)promovent la felicitat dels altres, els altres acabaran promovent la meva.En fases evolucionades de l’individu, aquest ja no es concep a si mateix com a algú que ha de promoure el bé per obligació utilitària, sinó com a algú que fa el bé per estat propi, per pura essència o manera de ser (LINK: Aristòtil i la superació de la naturalesa 2ª) Assumeix com a pròpia la responsabilitat de promoure el bé. El sentiment subjectiu de fer el correcte legitima, doncs, la pràctica moral:“Faig el que he de fer; fer-ho em fa sentir bé” podria ser el resum subjectiu de la qüestió.Descartes no té una filosofia moral o ètica exclusivament elaborades. En el Discurso del Método ens proveeix d’unes normes morals o màximes de comportament que suggereixen que va seguir amb les opinions comunament acceptades en aquest àmbit.

Va pensar també, que les regles del mètode també s’haurien de poder aplicar a la moral.La importància que la moral té per Descartes queda de manifest en la concepció de la llibertat. La llibertat, idea principal en l’àmbit de la moral, és una idea innata, segons Descartes i, a més, probablement la més important de totes perquè és el reflex del sotmetiment del cos a l’ànima, de les passions irracionals i involuntàries a la voluntat del subjecte (la voluntat es una facultat de la raó junt amb l’enteniment).En la justificació de per què investigar la moral, Descartes raona d’aquesta manera: si haig de sotmetre tots els meus coneixements a un procés d’anàlisis, de dubte, de clarificació, no resolent precipitadament sobre la seva veritat, sinó esperant el dictamen de la raó conduïda per el mètode, i si aquest procés de “suspensió del judici” ha d’afectar també a les normes i principis morals, donat que la feina pot durar molt de temps en el qual es necessari conviure en societat, es precís proveir-se d’alguns principis bàsics per garantitzar aquesta convivència. És necessari en moltes ocasions prendre decisions ràpides i inclús amb informació insuficient. Va fer una moral provisional seva que consistia en 3-4 màximes.5-Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: “En cada moment estic moralment obligat a fer aquella acció que, d’entre totes les accions possibles que jo puc fer, és la que contribuirà més a la felicitat general”. Raoneu la resposta.Exemple: si jo a casa meva tinc costum de fumar a dins i, en aquell moment hi ha gent que li molesta i no estarà agust, seguiré fumant perquè és casa meva encara que sàpiga que provoco malestar a d’altra gent i que, per tant, no contribueixo a la felicitat general i si decideixo no fumar tampoc contribueixo a la felicitat general perquè jo no puc ser-ho per respectar als altres.

1-Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.En aquest petit text se’ns explica una analogia amb el  mite de la caverna on es donen les següents característiques: el que hi ha a la caverna correspon a allò que pot ser percebut per la vista; el que il·lumina la caverna (el foc) correspon al sol i, aquest, es correspon a la idea del Bé i, per tant, la idea del Bé, seria la idea suprema.2-Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:a)”món visible”: part de la realitat és percebuda amb els sentits i que són aparences.B)”món intel·ligible”: part de la realitat a la que s’accedeix amb l’enteniment.

3-Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la :

La teoria de les idees és la base, a partir de la qual, s’articulen tots els temes del seu pensament. Plató tracta tots els temes: realitat (metafísica), coneixement (gnoseologia), com es l’home (antropologia) i la seva ànima (psicologia) i ètica-política.Plató divideix la realitat en 2: el món sensible, que és el que nosaltres coneixem (considerada com la realitat aparent) i el món intel·ligible, és el de les idees, el verdader (representa la realitat).El sensible es veu afectat pel canvi, el moviment i el temps. És on es troben les coses alterables, inestables i temporals, mentre que, a l’altre món no hi ha canvis, ni moviments, ni temps i no hi ha coses, sinó idees (invariables i eternes).Amb aquests 2 móns ja es pot observar que les idees són superiors a les coses i que les coses existeixen perquè hi ha idees, per tant, les coses depenen de les idees i que mantenen una relació de participació o imitació de les idees.Dins el món intel·ligible les idees es poden jerarquitzar de la següent manera: idees de coses (a  baix de tot), les idees matemàtiques (a sobre), les de valors (a sobre) i la idea de bé (la que està per sobre de totes).

Per arribar a les idees cal conèixer els 4 nivells de coneixement. Eikasia (basat en la observació sensible), pistis (implica creença raonable i es fonamenta en la realitat aparent) que es proporcionen un saber poc fiable (doxa o opinió). Ascendint al coneixement del món verdader trobem: dianoia (raonament i possibilita conèixer les idees i el límit són les idees matemàtiques) amb la noisi (o intuïció) arribem a les idees superiors; ambdós conformen l’episteme (saber verdader, ciència). La idea de bé és considerada com a idea suprema i el coneixement de la idea de bé és necessari per poder obrar bé.

TEORIA DE LES IDEES

És el nucli del pensament platònic; quan Plató es planteja que és l'ésser troba en la filosofia presocràtica la polèmica Heràclit-Parmènides sobre el canvi. Heràclit havia afirmat que el canvi era el logos (raó) mentre que Parmènides en el seu poema havia narrat la impossibilitat del canvi. Després, Sòcrates, oposant-se al relativisme dels sofistes, havia afirmat que cada home té un coneixement correcte de les idees ètiques i que aquest universals morals (idees ètiques) eren innates (intel.Lectualisme moral socràtic). Plató recull aquestes tres aportacions (més el pitagorisme) a la seva teoria de les idees. El problema del Platonisme és explicar que és el real; que és allò que és en si mateix. Per Plató, la resposta al problema de l'ésser exigeix un esforç racional de distingir entre dues Menes de realitats amb dos objectius diferents. Per una banda, hi ha un Món intel·ligible (Cosmos Noetos) que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat en sentit fort. Per altra banda, hi ha un Món sensible (o Cosmos Aiszetós) que és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria, en el qual els objectes són còpia, imatge o reproducció de les formes pures (Idea).

MÓN INTEL·LIGIBLE / MÓN SENSIBLE Coneixement intel·lectual (Raó, episteme ); contraposat a -Coneixement sensible (imatges, opinió, doxa )

Captació de les estructures matemàtiques

Contraposat a -Incapacitat captació estructures matemàtiques Essències intel·ligibles i realitats permanents contraposat a - Éssers corruptibles i mutables immutables.
Parmènides contraposat al - Canvi heraclità i sofística Principid'unitat conceptual, contraposat a - Pluralitat i dispersió de la matèria.
 Ésser en sí contraposat a - Participació, imatge, còpia degradada de les Idees  Unitat de l'Ésser contraposat a - Multiplicitat de les coses.  
Idees pures i perfectes contraposades a - Coses canviants. 4-Compareu la teoria ètica o moral de Plató amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a o moviment filósòfic de la història de la filosofia occidental.La teoria ètica de Plató descansa en la suposició de que la virtut és coneixement i que aquest pot ser après. Aquesta doctrina s’ha d’entendre en el conjunt de la teoria de les idees. L’última idea de Plató és la idea del Bé o de Déu i el coneixement d’aquesta idea ens ajuda a adoptar una decisió moral. Manté que conèixer a Déu és fer el bé i qui es comporta de forma immoral ho fa des de la ignorància. Aquesta conclusió deriva en: una persona virtuosa és realment felíç i com que els individus sempre desitgen la seva pròpia felicitat, sempre fan allò que és moral.Per a Mill, el principi de benestar major com a fonament de la seva moral, o sigui que les accions siguin bones o dolentes d’acord amb el benestar que puguin aportar a la societat. Es busca el plaer i evitar el dolor o patiment. La utilitat és evident per a aquest filòsof i no s’admet cap tipus de prova en relació al principi fonamental: la felicitat és desitjable i és l’única cosa que es desitja com a finalitat. “El benestar ha provat que és un dels fins de la conducta humana i, per tant, criteri de la moral. El benestar ha de ser harmoniós entre l’individu i la societat

5-Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afiramció següent: “Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament”. Responeu d’una manera raonada.No té perquè. Exemple: si un drogoaddicte, que sàpiga que la manera com actua no és la correcta, no veurà amb bons ulls que algú altre no ho faci i no faci tot el possible per aconseguir la seva dosis. Pensarà i creurà que allò que fa ell no és dolent. En canvi, la gran major part de la societat no veu amb bons ulls i sap que el que fa ell no és actuar de forma correcta.