Comparació anima de Descartes i Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,88 KB

 

4-

Sentits Aristòtil/P



Per a tots dos el coneixement ha d'aspirar a trobar una veritat universal, de manera que tant Plató com Aristòtil estarien en contra de la tesi relativista dels sofistes. Mentre que Plató menysprea el coneixement sensible ja que no es pot arribar a la veritat a través dels sentits, Aristòtil pensa que són el començament de tot coneixement. No es pot arribar a conèixer l'essència de les coses si no es prenen les dades de l'experiència com a punt de partida. Aristòtil defensa que mitjançant l'acció dels sentits, captem la realitat d'una substància, de la qual, mitjançant la imaginació, elaborem una imatge sensible. És sobre aquesta imatge sobre la qual actua l'entesa i així el coneixement. En canvi, com hem dit anteriorment, Plató diu que la realitat que percebem a través dels sentits és fonamentalment un engany, un conjunt de males còpies dels elements que componen el món de les idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics.El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió. HABLAR DUALISME, DOXA,FONS CAVERNA

NAT.HUMAN.TEORIA DE L’ÀNIMA


PLATÒ:són les vies o maneres de recuperar les ales. 1.Dialèctica: dur una vida dedicada al coneixement racional.
És el bé pq quan som savis som bons. Representa el segon gir al mite de la caverna. 2.Eros: És la bellesa i per tant, un coneixement adquirit. Implica passar dels cossos bells fins arribar a la idea de bellesa en si mateixa-escales: amor físic, àmbit espiritual i bellesa en si.
3.Areté: l’ànima NOUS és l’ànima racional, la seva virtut pròpia es la saviesa amb prudencia (phronesis) i la imagina empresonada al cervell. L’ànima THYMOS controla les passions, sobretot per evitar injustícies, per això la seva virtut és Andreia, la virtut heròica per excel·lència d’Homer, i queda ubicada al cor. L’ànima EPITHYMIA queda vinculada als desitjos de plaer i és la més terrenal, la seva virtut és la moderació (sofrosyne) i queda ubicada al fetge. Plató en aquesta branca de la teoria a més ens diu que un Governant integre o un home, és a dir q reflexiona i debat fins a la resposat més prudent es trobaria a l’ànima NOUS. Un soldat o un Lleó, que ha d’atacar per sobreviure o defensar-se es trobaria a l’ànima THYMOS i un productor o una bèstia fa el q vol, quan vol, com vol per això ha d’estar cautiva i controlada EPITHYMIA.

Aristòtil: Ésser humà és HYLE MORPHÉ, és a dir, cos i ànima. L’ànima la defineix com un principi vital. És l’essència de l’ésser que existeix amb el cos i en el seu mateix temps. Quan neix, neix l’alma, quan mor el cos, l’ànima també. És el k ens permet estar vius, per tant, tot el k està viu té ànima.

Les plantes tenen ànima vegetativa, nutrició i reproducció,, els animals, sensitiva, tenir nutrició,reproducció i percepció sensible i moviment i els humans tenim l’ànima racional, tenir nutrició,reproducció i percepció sensible i moviemnt,a més intel·lecte.  Aristòtil ens defineix com animal racional que utilitza el coneixement per adquirir saviesa amb la finalitat de ser nobles i dignes. EL coneixement ens fara dignes, la saviesa va amb l’ètica, per tant, van juntes. Naixem buits de continguts, no sabem res previ, ANTIINNATISME, La nostra ment és un full en blanc que anem omplint a través de percepcions que associem amb sentit comú i guardem a la memòria creant experiència.----Els dos creuen en al dualitat de l'ésser humà. Mentre que per Plató l'Ésser humà significava la uníó accidental entre cos i ànima, per Aristòtil aquests dos elements configuren una unitat substancial, on el cos és la matèria i l'ànima és la forma ( Hilemorfisme: l'home és la unitat substàncial. ) Per Plató l'ànima és al perfeccció, pertany al món de les idees i té el veritable coneixement. Té tres parts: la racional ( àuriga ), l'irascible ( caball blanc ) i concupiscent ( caball negre ). Aquestes tres parts estan explicades al mite del carro alat: Quan la racional perd el control de les altres parts l'anima que es representada com un carro que habita al món de les idees cau al món sensible i oblida les idees, el coneixement. Per recuperar-lo només cal recordar (reminiscència platònica)Aristòtil, com el seu mestre, creu en la dualitat de l'ésser humà, però, contràriament a aquest, creu que l'ànima, que és el principi de vida i de moviment del cos, viu en tant que ho fa aquest, i no abans, ni tampoc després, ja que no es poden donar per separat. És a dir, l'ànima és al realització del cos, la seva actualització i és inseparable d'ell. L'única part de l'ànima separada del cos és l'intel·lecte. Només una part de l'ànima és inmortal, però l'altre no. Aquest l'enteniment passiu. L'enteniment actiu és el diví i inmortal: és el que actualitza les formes que abstreu de les coses. Aristòtil, a més, distingeix tres tipus d'ànima: vegetativa (realitza les funcions de creixement, nutrició i reproducció), sensitiva (regula el sistema nerviós) i racional (capacitat de pensar i entendre; exclusiva de l'ésser humà).

Entradas relacionadas: