Comparació anima de Descartes i Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,68 KB

 

Teoria de les 4 causes:

· molts pensadors tractàren aspectes de la subtsància per separat i no en conjunt

Hi ha 4 causes q expliquen la constitució de la substància:

  • Material


    : materia d la substància, allò que experimenta canvi
  • Formal


    : l’essència
  • Eficient/Matriu:


    allò que ha provocat el canvi (causa externa o interna)
  • Final


    : la finalitat del canvi, el telos

· Aristòtil creu q cos + ànima van junts, si el cos (matèria) desapareix, l’ànima (forma) també. El cos és la causa material i l’ànima és la causa eficient, formal i final.

Funcions de l’ànima:


· Nutritiva o vegetativa (les plantes i els vegetals, els animals i els humans)

· Sensitiva o apetitiva (els animals i els humans)

· Racional o pensant (els humans)


Epistemologia Aristotèlica:

· Coneixement parteix de l’experiència sensible.

Coneixement = coneixement intel·lectual + coneixement sensible

· Graus/Procés del coneixement:

  1. Sensació o percepció: sentits ens mostren l’aparença

  2. Imaginació o memòria: conserven (memòria) y reproduim (imaginació) les percepcions sensibles.

  3. Experiència: pròpia dels éssers humans

  4. Ciència (episteme): relacionar els elements que l’experiència proporciona

*Aristòtil nega els coneixements innats (dif. De Plató)


Ètica Aristotèlica:

· És una ètica eudemonista (“eudaimonia”)

  • busca la felicitat

  • mitja per la felicitat son les virtuts

· Felicitat = assolir coneixement, exercici propi dels éssers humans, una actitud.

· L’ànima té:

  1. funcións  irracional = virtud del caràcter (ethos), capacitat de sobreposarnos als dessitjos

  2. funció racional = virtut de la Prudència (phronesis), escollir els millors mitjans.

· Caràcter + prudència = terme mitjà (entre excés i el defecte)

· Ètica Plató és universal, ètica aristòtil té en conta diferències de cada persona.

· Felíç = certes condicions materials, per tant no tothom pot ser-ho.

· No som ni bons ni dolents per naturalesa, és una activitat diaria.


Política Aristotèlica:

· Per ser felíç s’ha d’estar a la Polis

· Som animals polítics per naturalesa (necessitem viure en comunitat). Naturalesa proporciona Logos (necessari per socialitzar).

· Aristòtil creu que no hi ha un model de ciutat ideal, Plató si.





Entradas relacionadas: