EL MOSAIC:
La paraula mosaic prové de “musa”, perquè almón clàssic es deia que era un art molt difícilinspirat per les muses. Es feia amb petitstrossos de pedra, marbre o vidre de diversoscolors sobre una superfície plana, (terres, parets i sostres). Després deconquerir Grècia els romans incorporarenaquesta tècnica a les seves construccions.//Els mosaics es classifiquen segons la grandària de les peces (tessel·les) que els formen: 1-Opus vermiculatum: peces molt petites. 2- Opus musivum: utilitzades per als murs. 3-Opus sectile: de mida més gran. 4-Opus signinum: que consistia en pols acolorida barrejada amb calç que donava lloc aun ciment vermellós molt dur.//A la domus del
Poeta Tràgic es representa un mosaic d’estil hel·lenístic realitzat amb opus tesselatum. Es troba a l’entrada, i representa un gos subjecte amb una cadena amb una inscripció: “Cavi Canem”. Es podria traduir com “Et saludo a casa meva, cura amb el gos”.//Els gossos guardians o gossos falders (villatici), eren animals que estaven lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa i als seus habitants.//Al mosaic del terra del tablinum s’hi representa una escena teatral (uns actors que s’estan preparant per a la funció, amb el seu vestuari, instruments musicals...
LA PINTURA:
A Pompeia la pintura mural era generalment al fresc i s’ha conservat en bon estat malgrat
L’erupció del Vesuvi, que va cobrir la ciutat de cendres.//Es poden reconèixer 4 estils pictòrics: -Primer estil o d’incrustació (150-80
AC). -Segon estil o arquitectònic (80-30
AC) -Tercer estil o ornamental (30 aC-60 dC) -Quart estil o il·lusionista (60-80 d C). El Sacrifici d’Ifigènia correspon
A aquest últim, caracteritzat pel gust per l’arquitectura teatral amb escenes
Mitològiques.
EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
Aquesta obra, datada cap a l’any 62 dC es trobava en el pòrtic del peristil
De la domus del Poeta Tràgic, avui en el Museu Nacional d’Arqueologia de
Nàpols.//Es creu que és una rèplica d’una pintura original de Timantes (pintor grec
Del s. IV aC), que era deixeble de Parrasio (un dels principals pintors de la
Grècia antiga).//Al centre Ifigènia sostinguda per Ulisses i Diomedes, és portada al
sacrifici, mentre l’endeví Calcant mira, a la dreta, l’escena. A l’esquerra
Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de dol i desesperació, ja que no vol
Veure com immolen la seva filla.//En un segon pla i darrere d’Agamèmnon apareix la deessa Àrtemis com una xoana
(escultura en fusta de l’època arcaica) sobre una columna. Està flanquejada per
Dos cérvols, vesteix una túnica llarga i porta un modus o birret sobre
El cap.//En segon pla (a la dreta) se la presenta com a Diana caçadora romana,
Portant arc i fletxes. A l’esquerra la deessa porta una cérvola que substituirà
Ifigènia en l’altar del sacrifici.
EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA.
TEMÀTICA:
Representa un episodi de la guerra de Troia. Ifigènia era filla del rei de
Micenes (Agamèmnon i Clitemnestra). Estant el rei a l’Àulide, durant una cacera
Va matar un cèrvol, irritant la deessa Artemisa, que ofesa el va castigar
Impedint que pogués sortir amb la seva flota cap a Troia per rescatar Helena,
La dona del seu germà, que havia estat segrestada per París, fill de Príam rei
De Troia.// L’endeví Calcant va dir a Agamèmnon que havia de sacrificar la seva filla
Per calmar la ira d’Artemisa. Enganyen Ifigènia i la porten a l’Àulide
Suposadament per casar-se amb Aquil·les.//A l’últim moment, just abans del sacrifici, la deessa substitueix la jove
Per una cérvola. Posteriorment Ifigènia es converteix en sacerdotessa
D’Artemisa a la regió de Tàuride.//Eurípides, un dels grans
Escriptors tràgics grecs, explica aquesta història en les seves dues tragèdies:
Ifigènia en Àulide i Ifigènia en Tàuride.//La casa del Poeta Tràgic tenia nombroses pintures de temàtica mitològica
Com ara Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís, tot i que la més
Significativa és el Sacrifici d’Ifigènia.
MODELS I INFLUÈNCIES:
El model i la tècnica dels mosaics i les pintures romanes va ser en bona
Part heretada del món grec, on ja es decoraven els terres i les parets al segle
III aC. Les esglésies paleocristianes dels segles IV i V i posteriorment
L’Imperi Bizantí, van heretar la tradició musivària, prenent com a exemple les
Pintures gregues i alguns temes que en elles es representaven.//L’herència de la cultura romana es fa evident també a l’actualitat: les
Tipologies d’habitatges privats romans han arribat fins avui (domus, casaunifamiliar, insula, casa de pisos, vil·la,
Casa de camp o estiueig).//En l’urbanisme Roma també ha estat model: el traçat ortogonal de les
Ciutats,la plaçaprincipal (fòrum) on es troben els edificis
Principals (església i ajuntament) iels
Aparadors de les botigues entre cases (tavernae).