Columna trajana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

 

FUNCIÓ: Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i Propagandístic La decoració de l’armadura representa la devolució dels Estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un Oracle li Havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es Posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa En aquest àmbit de la divinitat Fou feta per glorificar a August i marcar la Seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador De l’Imperi. Instrument per tant de propaganda política, tant de la família D’August com de l’Imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures D’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August. L’art ROMà tenia una voluntat històrica que no tenia el Grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu Present i el seu passat. Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època D’August, però anterior a l’escultura que ens ocupa.

COLUMNA DE TRAJÀ

CONTEXT HISÒRIC: Trajà, d'origen hispà, fou emperador de Roma del 98 al 117. Pertanyia A la tradicionalment coneguda com dinastia Antonina o Ulpio-Aelia. Al 101 Començà la seva primera guerra contra els dacis (poble de l’actual Romania) Obtenint la victòria l’any següent. Entre 105 i 106 seguí la segona guerra, en La qual varen annexionar Dàcia com a província de l’Imperi. Aquestes guerres Són les que apareixen a la columna de Trajà, la qual s’aixecà, juntament amb el Seu fòrum, per a celebrar la victòria. Al mateix temps conquerí el regne dels Nabateus (Aràbia Pétrea). El 113 començà una campanya victoriosa contra els Parts (Armènia, Síria i Mesopotàmia), que foren integrats a l’Imperi. Sota Trajà L’Imperi arribà a la seva màxima expansió. Tornant d’aquesta campanya va morir Prop del Mar Negre (117). Just abans de morir adoptà el seu nebot Adrià que el Succeí en el tro. Trajà també feu reformes polítiques i importants Construccions a Roma. Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts, com el que Feu sobre el Danubi per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, Amfiteatres... Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma Imperial, Apol.Lodor de Damasc, que també dissenyà el panteó d’Adrià. Aquest últim ordénà la seva mort, sobre la qual hi ha diferents versions.

ESTIL: L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran Realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es Tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però Sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està Subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de Columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en L’espai o Març arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns Eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació Romana, inspirada en el Realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser Fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la Realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Març Aureli. Els relleus Solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com Victòries importants.

ANÀLISI FORMAL: Únic monument gairebé intacte del fòrum de Trajà. És una columna Cilíndrica d’uns 4 m de diàmetre, sobre un pedestal en forma de dau, decorat Amb detallats relleus d’armes. Base columna simple, decorada amb motius Ornamentals. Fust format per 12 tambors cilíndrics de marbre, té 29,78 m D’alçada, i capitell dòric. Damunt hi havia una estàtua de bronze de Trajà. El Fust presenta una cinta helicóïdal (en espiral) de 200 m de longitud plena de Relleus. A l’interior del fust hi ha una escala de cargol que permet pujar fins La part alta. L’estructura helicóïdal d’aquesta escala permet la cohesió dels Dotze tambors de marbre de la columna.

INTERPRETACIÓ: El relleu de la columna narra les dues campanyes victorioses que va emprendre Trajà contra els dacis. La meitat inferior il·lustra la primera guerra (101-102), i la superior la segona (105-106). Les dues seccions estan separades Per la personificació de la victòria. El relleu va estar totalment policromat. Les Figures ens expliquen una història, en forma de crònica. Importa més el missatge Que transmeten que la tècnica amb que es van fer. El llenguatge és metafòric en Algunes parts, tant en la representació dels déus, com per exemple en la del Danubi, Reproduït com un ancià. És una valuosa informació sobre l’exèrcit ROMà (armament, vestimenta, tècniques de guerra) i tècniques constructives, ja que Els soldats apareixen fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com Hem vist. També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la Vegetació, els habitatges... I sobre els enemics (dacis). Els iconògrafs sembla Que van seguir la crònica de Belló Daccio, avui perduda, en la qual explicava Les dues guerres.

Entradas relacionadas: