Colors afins

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,29 KB

 



-El Significat temàtic
d’una imatge figurativa només és un i El mateix per a tothom, perquè es basa en la semblança entre la Imatge i l’aspecte visual de la realitat representada. Per això és Fácil de reconèixer.



-El Significat simbòlic
pot ser Múltiple perquè l’aporta l’espectador d’acord amb les Convencions i tradicions del seu entorn social i cultural.

Així Doncs la interpretació del significat d’una obra d’art va més Enllà de la descripció del que s’hi representa.

Significat Simbòlic d’una Vanitas:


Aquest Tipus de pintures barroques anomenadesVanitas pretenien Expressar la poca importància de la vida material. Per expressar Aquesta idea el pintor feia servir símbols del repertori socialment Establert en aquell moment. Els Elements mostrats en les Vanitas representen el pas del temps, la Mort, i la futilitat de la vida i els plaers mundans. Usualment es Troben en aquestes obres cranis humans. A més se solen representar Altres elements que signifiquin decadència, com ara flors marcides, Espelmes consumides o rellotges de sorra.

Els Elements utilitzats i el seu significat són:

El crani simbolitza la mort de l’home; en aquest cas, la Col·locació és inestable, a punt de caure.

-L’espelma i el rellotge de sorra simbolitzen el pas del temps, que La vida s’acava i ens arriba la mort com s’apaga l’espelma o S’acaba la sorra del rellotge.

-L’instrument De corda amb arc simbolitza el final dels plaers de l’oida i

-Les fulles de llorer i els cargols marins són símbols de La resurrecció i esperança.

Els llibres indiquen que un coneixement excessiu tampoc beneficia L’esperit. Perquè el coneixement de poc serveix davant la mort. Poden anar acompanyats d’ulleres i altres objectes lligats a La lectura.

-Les flors marcides i la fruita passada, són símbols de la Mort, l’envelliment, brevetat de la vida i de la manera repentina Com es pot acabar. La certesa que la mort arribarà i que les coses Materials són efímeres.

-Els objectes de vidre fan referència a la fragilitat de la vida.


Les Imatges no només són possibles (= visibles) gràcies a la llum, Sinó que aquesta

constitueix Un potentíssim instrument per dotar-les de connotació, és a dir, Significats

expressius.

LLUM DURA


Es Caracteritza per crear ombres molt marcades i perfils nítids a Través de

fonts lluminoses directes (sol, bombetes, flash,...) El resultat d'aplicar aquest tipus de llum Ha

donat l'estil del clarobscur. Una llum dura és MES EXPRESSIVA pels forts contrastos que

presenta. Pot afegir cert Dramatisme a l’escena.

LLUM SUAU


Es caracteritza per no Presentar contrastos sinó una il-luminació general on els

límits de les ombres es Difuminen, aconseguida a través de la dispersió de la llum en Superfícies

reflectants (raigs de sol Dispersats per núvols, boira,...). El resultat d'aplicar aquest Tipus de llum ha

donat l'estil de la llum Tonal. Una llum suau és una llum MÉS DESCRIPTIVA. Això vol dir que La

llum s'utilitza simplement per Visualitzar l'escena representada, sense que es vulgui afegir cap Altre

significat.

FRONTAL:


il-lumina tot El que hi ha davant i per tant, elimina les ombres (excepte unes

bandes estretes que gairebé No donen sensació de volum). Es suavitza la textura. El resultat és

pla, sense volum.

LATERAL


Il-lumina un Costat deixant l'altre en penombra, sense detall, aconseguint així Una

il-lusió de volum. Textura Remarcada.

ZENITAL


Il-luminació Que ve de dalt. És una llum poc afavoridora sobre el rostre per la Qual

cosa és força inhabitual ja Que augmenten les “ulleres” i s'exageren les arrugues facials.

S'utilitza per opinar amb la Llum, quan es pretén que aquesta doni al personatge una

aparença aplastada, Deprimida.

CONTRAPICADA (frontal Inferior): il-luminació que prové de sota, distorsiona els trets

facials allargant les ombres Cap amunt. Creació de sensacions fantasmals amenaçadores.

CONTRALLUM:


Il-luminació provinent de darrere que destaca la silueta, la forma Global del

personatge. Al voltant D'aquest es genera una espècie d'aureola que el destaca del fons.

S'utilitza per magnificar al Personatge sense mostrar la seva expressió.

Harmonia:


Es poden crear composicions

harmòniques Amb tons d’una mateixa

gamma O de colors que es troben molt a

prop En el cercle cromàtic. Sovint, quan

observem Combinacions de colors

harmòniques Diem que són agradables, que

lliguen. I que es perceben equilibrades i

relaxants.

Contrast:


La relació entre colors que no

tenen Res en comú i que, per tant, són molt

diferents S’anomena contrast.
Les

combinacions Amb colors contrastats es

perceben Estridents i cridaneres.

-Contrast de to:

és El contrast que s’obté

amb Els tons que es troben molt distanciats en

el Cercle cromàtic.

-Contrast de lluminositat:

és el contrast

entre Un color lluminós i un de fosc. El contrast

màxim De lluminositat és entre el blanc i el

negre.

-Contrast de saturació:

és el contrast entre

un To pur, saturat i colors creats amb aquest

mateix Color barrejat amb blanc, negre o gris.

L’època blava de Picassó:


Picassó, va tenir Moltes etapes pictòriques, de les quals cal destacar l'època blava Per la seva monocromia o utilització predominant dels tons blaus, època que es va desenvolupar entre 1901 i 1905, vivint entre París i Barcelona. Els temes tractats en aquesta època són grups socials De marginats i desvalguts. Els colors que utilitza en aquesta etapa Són la gamma dels blaus, entre ells: violacis, verds blaus, grocs Verdosos i grisos. La seva investigació no és només cromàtica, També ho és psicològica (patiment, tristesa, solitud, aïllament), Sociològica (pobresa, marginació). 

Entradas relacionadas: