Los coloquis de la insigne ciutat de tortosa tema

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

 

EL Renaixement (XV i XVI)


Nova concepció de lésser Humà. Retorn als clàssics. Lèpoca clàssica grecollatina es convertirà en el Referent ideològic i cultural dels intel·lectuals i artistes del
Renaixement.

Art del Renaixement: imitació de la realitat. Regit pels Principis de mesura, equilibri, harmonia i serenor.

Creació Poètica:


Gèneres procedents de la tradició llatina. Ègloga i elegia.
Ús del Sonet, formaarrow-10x10.Png poètica introduïda per Petrarca.

Creació en Prosa:


Literatura didees.
Assaig: gènere de nova creació.
Diàleg: gènere de tradició grega i llatina.

Poetes Catalans:


Decasíl·lab català amb cesura a la quarta síl·laba.
Reivindicació DAusiàs March.
La recuperació dels models Clàssics suposa ladopció de:
Nous models mètrics: decasíl·lab italià sense cesura i sonet.
Nova concepció de lamor: idealització de lamor entès com a una força Positiva.

PERE SERAFÍ


Cruïlla de corrents Literaris:
Màxim representant del petrarquisme en la literatura Catalana (forma, imatges i to).

Manté molts recursos de la tradició medieval.

Tradició Popular.

CRISTÒFOR DESPUIG

Los col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa.
Qüestions: (p. 156)
Aquesta obra consta dels sis Diàlegs que mantenen 3 personatges mentre passegen per la ciutat de Tortosa. Descriu els personatges.
El debat que mantenen analitza diversos temes Culturals i polítics. Quines idees hi defensa el cavaller Tortósí?
Aquesta Obra sinscriu dins el gènere ...............

Comprensió del text (p. 166, ex. 3.3)

EL TEATRE CATALÀ DEL Renaixement



Dramatúrgia de Contingut civil.
Creació duna cort aristocràtica a València destil Renaixentista (Germana de Foix).
Situació de Diglòssia.

Joan FERRANDIS DHERÈDIA


Relaciona el text de La vesita que heu llegit amb les següents afirmacions que fa el llibre (p.158):
Lobra és una farsa alegre i despreocupada de les dames valencianes i dels Seus costums socials.
El tema de lobra és la hipocresia social i la intenció és ironitzar sobre lexcés de cortesia de les dames Valencianes.

Relaciona el Fragment lobra amb la situació de diglòssia que es produïa a la cort.



Entradas relacionadas: