De la Colonització a la Primera Guerra Mundial: Un Anàlisi Històric

L'Imperialisme i la Gran Guerra: Un Segle de Canvis

La Segona Revolució Industrial i l'Expansió Colonial

L'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees. Aprofitant la seva superioritat tècnica i financera, però també militar, Europa es va llançar a la conquesta de la resta del món.

Causes del Colonialisme

• Econòmiques: Europa necessitava vendre l'excedent de la seva producció.
• Demogràfiques: El creixement europeu va donar lloc a un excés de població, la qual cosa va provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.
• Polítiques: Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a les darreries del segle XIX i l'expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.
• Ideològiques: El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.

Exploració i Conquesta

Una part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i Oceania era pràcticament desconeguda. Els britànics i els francesos van fer les primeres expedicions.

L'Organització Colonial

Un cop sotmès el territori, la colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli. Hi podem distingir, en general, tres classes de colònies:

• Colònies d'Explotació: Eren pròpiament dites aquelles on la metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació de l'economia. No tenien govern propi i els europeus exercien la política d'ocupació.
• Colònies de Poblament: Per les seves condicions climàtiques o per la falta d'indígenes, rebien població d'Europa que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent. Tenien una autonomia en el govern interior.
• Protectorats: Territoris que van mantenir l'organització estatal i el govern indígena, així com un aparell administratiu propi. El Marroc va ser un exemple clar.

El Repartiment d'Àfrica

A partir del 1870, es va iniciar la colonització d'Àfrica. Va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent, amb l'excepció de Libèria i Abissínia. Els britànics i els francesos van tenir avantatge per posseir ja gran part d'Àfrica. El xoc d'interessos entre potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones d'ocupació de cadascuna. D'aquesta manera, es va dur a terme un autèntic repartiment d'Àfrica entre les potències imperialistes.

L'Ocupació d'Àsia

Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals com per altres països que volien expandir-se (Rússia, EUA, Japó). Els britànics es van establir a l'Índia, Rússia a l'Afganistan i França a la Indoxina. A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les anomenades Guerres de l'Opi, van forçar l'obertura del comerç.

Impacte de la Colonització

Introducció d'Avanços Europeus

Els europeus van introduir alguns dels seus avanços als territoris colonials. Hi van construir ports, carreteres, ferrocarrils, etc., que van permetre millorar les infraestructures, tot pel benefici propi. La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció de les epidèmies. La mortalitat va baixar i la població va augmentar. Els europeus van construir escoles, on s'estudiava la llengua, la cultura i els costums de la metròpoli en un intent d'aculturització.

Transformacions Econòmiques

A les colònies s'hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. Moltes terres van passar a les mans dels colonitzadors i es van abandonar determinats conreus tradicionals que asseguraven la subsistència de les famílies indígenes; en canvi, es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cafè, cotó, fruites...

Canvis Socials i Culturals

L'estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials. Les societats colonials eren, a més a més, el reflex d'una profunda segregació. L'impacte de la cultura occidental va comportar la pèrdua d'identitat.

De l'Imperialisme a la Primera Guerra Mundial

Causes de la Gran Guerra

• La rivalitat entre les potències colonials.
• L'exaltació nacionalista: que enfrontava Alemanya i França.
• El conflicte dels Balcans: pobles de l'Imperi Turc havien fet guerres i s'havien independitzat, com Grècia, Sèrbia, Romania...

Cursa d'Armaments i Aliances

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Els estats van invertir grans quantitats de diners en la fabricació d'armes. Totes les potències es van preparar per a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. França es va aliar amb Rússia i amb Gran Bretanya i van formar la Triple Entesa.

Esclat de la Guerra

El 28 de juny de 1914, va ser assassinat a la capital de Bòsnia l'arxiduc per un estudiant bosnià relacionat amb els nacionalistes serbis. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Llavors, Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia. Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França.

Fases de la Guerra

Guerra de Moviments

L'exèrcit alemany va atacar França, entrant-hi per Bèlgica i per Luxemburg, amb l'esperança de vèncer-la ràpidament i de poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Però els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l'exèrcit alemany en la Batalla del Marne.

Guerra de Trinxeres

Després dels primers moviments, els fronts es van immobilitzar. Aleshores, va caldre la recerca de nous aliats que aportessin més soldats a la guerra. El 1915, Itàlia hi va intervenir a favor dels Aliats, i Bulgària i l'Imperi Turc van ajudar les Potències Centrals, sense tenir un bàndol vencedor. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès a la Batalla de Verdun. Però els francesos i els seus aliats van resistir les escomeses durant quatre mesos. El saldo va ser d'un milió de morts aliats i 800.000 alemanys.

La Crisi del 1917 i la Fi de la Guerra

Durant el 1917, va triomfar la Revolució Russa. Preocupats pels problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra. Principalment, això seria millor per a Alemanya, però els EUA van entrar en guerra després de l'enfonsament d'un dels seus transatlàntics per un submarí alemany. El 1918, al front oriental, van derrotar Àustria i els seus aliats, i al front occidental, els alemanys van ser derrotats i hi va haver revoltes al seu exèrcit i marina. L'11 de novembre de 1918, se signa l'armistici. El Kàiser Guillem II va marxar a Holanda i Alemanya es va fer república.

El Tractat de Versalles

El gener de 1919, es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau:

• Es declarava Alemanya culpable única de l'esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
• Es desmantellava gairebé per complet tot el seu exèrcit, així com la marina, i se li prohibia el rearmament. També se li arrabassava l'imperi colonial, que va ser repartit entre Gran Bretanya i França.
• Es retornaven els territoris d'Alsàcia i Lorena a França, i territoris a Dinamarca i Bèlgica.