Clínica, Tractament i Diagnòstic: Insuficiència Hepàtica i Diabetis

Clínica i Símptomes de la Insuficiència Hepàtica

La clínica de la insuficiència hepàtica (lesió hepàtica difusa) es manifesta a través de diverses alteracions:

Alteracions Metabòliques i Físiques

• Alteració del metabolisme biliar.
• Alteració del metabolisme dels hidrats de carboni.
• Alteració del metabolisme de lípids.
• Alteració del metabolisme de les proteïnes.
• Trastorn de l'eix hipotàlem-hipofisi-adrenal.
• Estigmes cutanis.
• Hepatomegàlia.

Aquestes alteracions produeixen els següents signes i símptomes:

Signes i Símptomes Clínics

• Dolor abdominal i dolor d'esquena.
• Alts i baixos del temperament i canvis en els hàbits de son.
• Dificultat per pensar clarament.
• Evacuació de color clar, reducció en la quantitat d'orina i orina de color fosc.
• Pèrdua de l'apetit, nàusees i vòmit.
• Fatiga i feblesa.

Desencadenants i Tractament de l'Encefalopatia Hepàtica

L'encefalopatia hepàtica (EH) és una complicació greu de la insuficiència hepàtica.

Factors Precipitants Establerts

Els factors que poden desencadenar un episodi d'EH inclouen:

• Hemorràgia gastrointestinal.
• Infeccions.
• Urèmia.
• Hipopotassèmia.
• Hiponatrèmia.
• Deshidratació.
• Ús de psicofàrmacs.

Aproximació Terapèutica

L'aproximació terapèutica dels pacients amb EH ha de tenir en compte diversos aspectes com l'estat clínic del pacient, la presència de símptomes aguts o persistents i el grau d'insuficiència hepàtica.

El trasplantament hepàtic ha de ser fermament considerat.

La major part dels agents farmacològics disponibles actuen disminuint la producció de NH3 (amoni), sent els disacàrids no absorbibles i la rifaximina els principals tractaments.

Proves Complementàries per al Diagnòstic i Control de la Diabetis

Les proves complementàries utilitzades per al diagnòstic i seguiment de la diabetis es divideixen en 7 categories principals:

1. Glucèmia Basal

   Es mesura la concentració de glucosa en sang després d'un període de dejuni nocturn d'entre 8 i 12 hores. La concentració adequada es troba entre 80-110 mg/dl.

2. Corba de Glucèmia

   S'administra glucosa per via oral en dejuni (75 g). Es mesura la glucosa cada 30 minuts durant 2 hores. La xifra no ha de superar els 140 mg/dl.

3. Hemoglobina Glicosilada (HbA1c)

   Mesura el nivell mitjà de glucosa en sang que hi ha hagut durant els 2 mesos previs a la prova. S'utilitza la prova HbA1c. El nivell no ha de superar el 6.5%.

4. Perfil Glucèmic

   Xifra de glucosa en sang mesurada a diferents hores del dia.

5. Glucosúria

   Mitjançant una tira reactiva, s'observa si hi ha glucosa a l'orina. Succeeix només quan se supera la capacitat de reabsorció tubular de la glucosa.

6. Cossos Cetònics en Orina

   Relacionada amb l'anterior. Si es detecten cossos cetònics en l'orina, és signe de diabetis (o cetoacidosi).

7. Determinacions Hormonals

   Inclouen l'observació de Pèptid C (mesurant la seva quantitat en sang), on nivells baixos signifiquen que el cos no genera suficient insulina; o la insulinèmia, mesurant la concentració d'insulina en sang, els valors de la qual oscil·len entre 0,5 mg/dl i 2,5 mg/dl.