Ciutats regionals

LA CIUTAT

La ciutat és un assentament humà de caire permanent.
Hi ha dos elements imprescindibles a l’hora de definir la ciutat:
Una certa aglomeració de població i l’ocupació no rural d’aquesta.

LES FUNCIONS DE LA CIUTAT

Les funcions són el conjunt d’activitats que es realitzen a les ciutats. En algunes ciutats pot haver-hi un predomini d’alguna de les funcions sobre la resta.

FUNCIÓ RESIDENCIAL

Apareix als eixamples, actualment ocupats per residents de classe mitjana i alta.
A la perifèria hi ha diversitat en el tipus de residents, des dels grups socials més desafavorits fins a classes mitjanes i altes.
Al centre històric d’algunes ciutats hi resideixen les classes més desafavorides.

FUNCIÓ COMERCIAL

Totes les ciutats tenen una funció comercial.
La necessitat d’espai i el preu del sòl han portat les grans superfícies comercials a les zones perifèriques de les ciutats.
Al centre de les ciutats hi trobarem també una important activitat comercial, amb botigues i centre comercials més especialitzats que els de la perifèria.

FUNCIÓ ADMINISTRATIVA I POLITICA

Generalment, les funcions administrativa i política estan ubicades al centre de la ciutat.

FUNCIÓ INDUSTRIAL

Aquesta funció està ubicada a la perifèria de les ciutats, als polígons industrials. La indústria s’ha traslladat a aquestes zones allunyades per la seva necessitat de grans espais i atreta pel baix preu del sòl.

FUNCIÓ CULTURAL

A les ciutats s’hi acostumen a concentrar les activitats culturals. A més d’activitats i una oferta cultural variada, la presència d’universitats o altres institucions educatives incrementa notablement el predomini d’aquesta funció.

ESTRUCTURA DE LES CIUTATS

Els diferents usos del sòl ens marquen l’existència de diverses àrees dins la ciutat.

CENTRE

El centre de la ciutat és la seva part més antiga, el seu nucli inicial des d’on va créixer. Hi trobem els monuments i bona part de l’activitat cultural de la ciutat. A les ciutats històriques encara hi ha un ús residencial del centre, on conviu gent desafavorida, amb pocs recursos, amb residents d’un alt poder adquisitiu. Tradicionalment tots els serveis i organismes polítics estan situats al centre històric però amb el creixement de les ciutats s’han ampliat i distribuït els serveis a altres àrees urbanes més enllà del centre.

ELS CENTRES DE NEGOCI. ELS CBD

CBD són les sigles de Districte de Negocis Central.
Són zones situades generalment al centre, on s’hi concentra la majoria d’edificis d’oficines, bancs i seus de grans empreses.

PERIFÈRIA

La perifèria són els marges o límits de la ciutat, en contraposició a les zones més cèntriques. Hi trobem un ús industrial, comercial i residencial. Entre els residents de la perifèria hi trobem una notable diversitat: obrers poc qualificatius i grups de poc nivell adquisitiu, classes mitjanes i grups d’alta posició social.

MORFOLOGIA DE LES CIUTATS

La morfologia urbana tracta sobre la forma de la ciutat. Mitjançant el plànol, podem veure la forma de la ciutat, com es distribueixen els espais i quin ús es fa del sòl.

PLÀNOL ORTOGONAL

el plànol ortogonal, també anomenat hipotímic, reticular o en quadrícula, té carrers rectes i els seus creuaments formen angles rectes.

PLÀNOL RADIOCÈNTRIC

el plànol radiocèntric es caracteritza per tenir un punt central al voltant del qual s’articula la trama urbana. A partir d’aquest punt, els carrers s’eixamplen de forma radial i són travessats per vies circulars concèntriques.

PLÀNOL LINEAL

en el plànol lineal els edificis es distribueixen als costats d’una via de circulació, i donen així una forma allargada a la trama urbana.

PLÀNOL IRREGULAR

té carrers de diferents dimensions i traçats sense ordre ni planificació.

URBANITZACIÓ DEL PLANETA

El creixement urbà s’ha produït de diferent manera e en diferents períodes segons l’àrea del món.

PAÏSOS DESENVOLUPATS

en el creixement es va intensificar sobretot a partir del segle XIX com a conseqüència de la Revolució Industrial.

PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT

el creixement urbà ha estat molt posterior, ja que s’ha iniciat a mitjans dels segle XX. Aquest creixement ha estat molt ràpid.

LES MEGACIUTATS

Una de les característiques de la urbanització dels present segle serà la multiplicitat de megaciutats.
El gegantisme de les ciutats serà especialment marcat al Tercer Món, on les ciutats estan creixent desmesuradament a gran velocitat.
Als països desenvolupats aquestes grans ciutats contenen, en molts casos

TIPUS DE CIUTATS.
LA CIUTAT EUROPEA.

Europa es un territori fortament urbanitzat on molts dels nuclis urbans tenen un fort pes històric.

ESTRUCTURA DE LA CIUTAT EUROPEA

El centre és el lloc al voltant del qual s’ha expandit la ciutat, i on es concentra bona part de la vida cultural i lúdica de la ciutat.
Al voltant d’aquest centre històric hi trobem zones residencials que es van originar durant el creixement urbanístic del segle XIX, conegudes com a eixamples. Les perifèries de les ciutats europees estan en constant creixement. En aquestes zones la funció residencial es combina amb la industrial.

ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT EUROPEA

Un dels principals reptes de la ciutat europea és el de crear ciutats sostenibles.
S’han de millorar les planificacions urbanes per tal de disminuir la degradació de zones residencials, i alhora evitar l’especulació sobre el sòl.

LA CIUTAT NORD-AMERICANA

La ciutat nord-americana es basa en planificacions urbanístiques ortogonals i en una constant presència de carrers rectilinis.

ESTRUCTURES DE LA CIUTAT NORD-AMERICANA

El CBD és el centre de les ciutats nord-americanes. L’ús residencial d’aquest centre és molt inferior al de les ciutats europees, i està més focalitzat en les activitats econòmiques i comercials.
A l’àrea residencial més propera al centre, els residus solen ser de baix nivell adquisitiu.
En canvi, a les zones suburbanes hi trobem les classes mitjanes i altes.
La gran importància d’aquesta àrea suburbana, on també troben espais comercials i altres serveis, fa que les ciutats ocupin una gran extensió de territori.

ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT NORD-AMERICANA

Com que l’automòbil és el transport més utilitzat, la contaminació i les emissions de CO2 constitueixen el greu problema mediambiental. A part d’aquest problema, també es percep una notable degradació dels barris on viuen grups marginals, a més de la delinqüència urbana.
CIUTATS DEL TERCER MÓN.
CIUTATS ÀRABS HISTÒRIQUES.
aquestes ciutats han crescut al voltant del centre històric, la medicina. Presenten un plànol irregular.

CIUTATS D'AMÈRICA LLATINA

les ciutats que tenen un passat colonial presenten un centre històric amb plànol ortogonal, al mig del qual sol haver-hi una gran plaça central.

CIUTATS SUBSAHARIANES

són ciutats relativament modernes, sovint amb origen en el període colonial.

PROBLEMES A LES CIUTATS DEL TERCER MÓN

El ràpid creixement de la població i la incapacitat de les ciutats per gestionar o absorbir tanta població pobra, ha provocat que aquestes ciutats presentin grans zones marginals i barraquisme.
Les ciutats del Tercer Món, a més sofreixen problemes d’extrema pobresa, altes taxes d’atur, conflictes socials i delinqüència.

LA CIUTAT PER FORA:LES RELACIONS AMB EL TERRITORI

La ciutat es relaciona amb el territori que l’envolta. La seva influència arriba a altres ciutats o pobles propers.

LES XARXES URBANES

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre elles relacions intenses, que es manifesten través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació.
Dins de cada xarxa urbana unes ciutats són més importants que d’altres. Per això hi ha una jerarquia urbana entre elles. Dins d’aquesta jerarquia podem trobar:
Capitals de comarca: tenen influència sobre una comarca.

CIUTATS REGIONALS

influeixen sobre diverses comarques.

CIUTATS NACIONALS O MUNDIALS

són ciutats que són centres de poder econòmic i polític a escala nacional o mundial.

LES AGLOMERACIONS URBANES

Les ciutats creixen, es van estenent pel territori i formen grans aglomeracions urbanes. Aquestes es poden classificar en tres tipus:
LES ÀREES METROPOLITANES., formades per una ciutat central i pobles propers amb els quals es crea una continuïtat en l’espai i múltiples relacions. La eixample és l’àrea metropolitana de Barcelona.
LES CONURBACIONS., formades per diverses ciutats que creixen i fa desaparèixer l’espai que les separa.
LES MEGALÒPOLIS., són més extenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les seves àrees metropolitanes.

ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS

Els problemes urbans són tots aquells problemes que té una ciutat i que cal resoldre per garantir el funcionament.

L'ABASTAMENT D'AIGUA,D'ENERGIA I ALIMENTS

Cada dia una ciutat consumeix gran quantitat d’aigua, d’aliments i també d’energia per a l’ús domèstic i per a l’ús públic, com el transport, la neteja o l’enllumenat.

ELS TRANSPORTS URBANS

Per traslladar-se d’un lloc a l’altre de la ciutat, hi ha d’haver una bona xarxa de transports, sobretot públics (metro, autobús, tramvia) ja que l’ús del transport privat provoca problemes de trànsit i contaminació acústica i atmosfèrica.

L'ELIMINACIÓ DE RESIDUS

Les ciutats produeixen molts residus líquids i sòlids. Per això, és necessària una bona xarxa de clavegueram, serveis de neteja, plantes depuradores d’aigua i de selecció i reciclatge de residus.

LES BOSSES DE POBRESA

Les diferències socioeconòmiques provoquen l’existència de bosses de pobresa o Quart Món, que són llocs on es concentra la població que no té els recursos mínims per sobreviure. Aquesta situació comporta sovint marginació i delinqüència.

L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Durant la segona meitat del segle XX va haver-hi un fort creixement demogràfic, fet que va afavorir la construcció de barris i àrees residencials a la perifèria barcelonina.
El creixement del segon cinturó ha comportat l’aparició de diversos projectes d’urbanització i de construcció de serveis, així com la creació de noves xarxes de transports i de comunicació.
La ciutat de Barcelona s’estén en diverses corones metropolitanes:
La primera, l’àrea metropolitana de Barcelona, està repartida en 36 municipis, dels quals el més important és Barcelona.
La segona corona metropolitana està formada per 129 municipis, entre els quals destaquen ciutats com Mataró, Granollers, Sabadell o Terrassa. Aquestes ciutats tenen una oferta comercial i laboral considerables, però tot i això mantenen vincles estrets amb Barcelona.

CONCENTRACIÓ URBANA AL LITORAL

Les zones amb més concentració urbana de Catalunya són les més properes a la costa.
A partir de mitjans del segle XX, bona part del litoral català es va convertir en una destinació turística de sol i platja. Així, es van crear llocs de treball en hoteleria i es van construir hotels i segones residències. Tot plegat va donar lloc a un increment demogràfic de les zones litorals gironina i tarragonina.
Bona part de les localitats costaneres catalanes es caracteritzen per la presència de port esportius, passeig marítims i platges. Tot això implica que en el litoral hi hagi un excés d’urbanització, amb tots els problemes mediambientals que comporta: la contaminació de l’aigua, reducció d’espais naturals i esgotament dels recursos hídrics.

EL PAPER DE LES CAPITALS DE COMARCA

La seu del consell comercial es troba a la capital de la comarca.
A les capitals de comarca hi ha els òrgans de govern territorials, que solen tenir una funció administrativa, de manera que la seva influència s’estén a la resta de pobles de la comarca.
Gran part de les capitals de comarca disposen d’una bona xarxa de transport i comunicació, que les comunica amb la resta de ciutats catalanes. A més a més, acullen edificis administratius i de govern, centres culturals i comercials, situats al centre de la ciutat, que en molts casos coincideix amb el centre històric.

ALTRES ÀREES URBANES

Algunes ciutats, tot i no ser capitals de comarca tenen més importància econòmica i demogràfica que altres ciutats que si que ho són.
Altres zones urbanes, acullen instal·lacions que les grans ciutats no poden assumir, com centres d’oci i entreteniment, camps de futbol, circuits automobilístics... Aquestes instal·lacions han afavorit l’aparició d’urbanitzacions i hotels al seu voltant. Alhora, han permès una millora en la xarxa de transport i un creixement de l’activitat turística.