Ciutat i urbanització a Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 20,94 KB
LA BAIXA DENSITAT:
1)
-L’alumnat hauria de resumir les tres idees principals següents:
-L’alumnat hauria de resumir les tres idees principals següents:
La ciutat difusa es caracteritza per una alta ocupació de territori, la segregació espacial i la baixa densitat, La ciutat difusa es contraposa a la ciutat compacta mediterrània i comporta uns impactes negatius
sobre l’economia i el medi ambient,A Catalunya la ciutat difusa resulta d’un doble procés: les urbanitzacions dels anys seixanta i els
creixements urbans de baixa densitat sorgits a partir dels anys vuitanta.
2)
-L’alumnat hauria de respondre:
-L’alumnat hauria de respondre:
La definició del concepte segregació d’usos hauria de ser similar a la següent:
La segregació d’usos fa referència a la distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials,
comercials, industrials, administratius) en espais clarament diferenciats.
La definició del concepte segregació social hauria de ser similar a la següent: distribució de la
població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials o culturals.
La mobilitat en transport privat de la ciutat difusa augmenta per l’increment que es produeix en la distància existent entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo, que obliga a utilitzar el vehicle privat, i per la dificultat de crear transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran
extensió territorial.
El creixement de la ciutat difusa ha influït en el despoblament dels centres històrics de les ciutats en suposar una alternativa residencial de major qualitat constructiva i que ofereix un entorn amb una tranquil·litat més gran, el que provoca que la població benestant, que havia ocupat els centres
històrics en el passat, es traslladi a les noves àrees residencials. Altres factors de despoblament dels cascos històrics són l’envelliment del parc d’habitatges, l’augment de població de classe social baixa i l’envelliment de la població. L’alumne hauria de citar almenys dos d’aquests factors.
3) En el centre de la ciutat se sol concentrar l’activitat administrativa, de serveis i comercial, a més de la funció residencial que continua existent però amb menor importància que a la perifèria.
La funció residencial s’estableix sobretot en: els eixamples, que solen ser ocupats la població de renda mitjana o alta; les perifèries urbanes, on s’hi localitzen barris de diferents característiques socials (àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicats); els cascos antics, sovint amb presència de població de classe baixa i marginal.
La funció industrial i part de la comercial s’ha traslladat a la perifèria urbana atès que necessita una important extensió de sòl que troba més barat. També es disposa d’una millor accessibilitat. Pel que fa a la indústria, els problemes de contaminació o altres molèsties que pot ocasionar, passen més desapercebuts a les perifèries que si s’ubica prop de les zones residencial
Plànol de la ciutat de Lleida
1)
L’alumne ha de descriure un plànol urbanístic corresponent a la ciutat de Lleida. A la dreta hi consta l’escala. Fent una descripció molt simple, l’alumne pot distingir les següents zones:El nucli antic de traçat més compacte i irregular. En segon lloc el posterior eixample successiu o creixement de la ciutat al seu voltant amb trames més ordenades i de forma radial-concèntrica.
L’alumne ha de descriure un plànol urbanístic corresponent a la ciutat de Lleida. A la dreta hi consta l’escala. Fent una descripció molt simple, l’alumne pot distingir les següents zones:El nucli antic de traçat més compacte i irregular. En segon lloc el posterior eixample successiu o creixement de la ciutat al seu voltant amb trames més ordenades i de forma radial-concèntrica.
Finalment els barris perifèrics o suburbans on es poden apreciar també alguns polígons industrials
2)
Les categories bàsiques de classificació del sòl consisteixen en:
Les categories bàsiques de classificació del sòl consisteixen en:
Sòl urbà: Teixit urbà preexistent (proveït d’aigua, llum, clavegueram, accés del trànsit rodat i edificis)
Sòl urbanitzable: destinat a ser objecte de transformació per ser urbanitzat
Sòl no urbanitzable: No s’inclou en el sòl urbà ni urbanitzable per estar sotmès a algun règim especial de protecció (per valors paisatgístics, culturals, riscos naturals, etc.)
3)
L’alumne hauria d’esmentar com a funcions bàsiques d’una ciutat o regió urbana: la funció administrativa i de serveis, la funció comercial, la funció residencial i la funció industrial.
L’alumne hauria d’esmentar com a funcions bàsiques d’una ciutat o regió urbana: la funció administrativa i de serveis, la funció comercial, la funció residencial i la funció industrial.
Es valorarà positivament si l’alumne es refereix a les funcions militar o cultural. Cal que l’alumne descrigui cada funció, i la relacioni amb la zona de la ciutat on es porta a terme. La puntuació es distribuirà de la següent manera: Funció administrativa i de serveis: cal definir-la i observar que s’acostuma a desenvolupar en el centre de la ciutat, normalment en el barri antic però també en àrees de nova creació.
L’alumne ha de fer esment de la denominació CBD (Central Business District) i explicar-la
Funció comercial: cal definir-la i diferenciar el comerç especialitzat ubicat en les zones cèntriques, i els grans magatzems o hipermercats instal·lats sovint a la perifèria per raons d’espai i accessibilitat.
Funció residencial: funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà i que presenta una segregació espacial relacionada amb els diferents nivells de renda de la població. Cal destacar:Els barris antics, habitats per població de classe baixa o marginal Els eixamples, espais residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se en zones de serveis.
Les perifèries urbanes, on es troben dos tipus diferenciats: les zones suburbials o ciutats dormitori (mal planificades, amb manca de serveis i habitades per classes baixes) i les àrees suburbanes (zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions).
Funció industrial: cal definir-la i destacar que s’ha traslladat a la perifèria en elsanomenats polígons industrials i parcs tecnològics per raons d’espai, comunicació i problemes de contaminació.
Text sobre varis articles de la Constitució
1)
L'alumnat hauria de redactar un resum on hi constessin els següents punts:
L'alumnat hauria de redactar un resum on hi constessin els següents punts:
En l'article 137 s'estableixen les escales territorials de l'Estat Espanyol
En l'article 143 s'estableixen les condicions que han de complir els territoris que vulguinconstituir-se en comunitats autònomes.
Finalment, en l'article 144 s'autoritza la creació de comunitats autònomes uniprovincials així com la concessió d'estatuts d'autonomia a territoris que no formen cap província.
2)
Municipi: és l'entitat administrativa que ocupa el nivell més baix en el sistema jeràrquic de l'administració territorial. Correspon al conjunt del territori, urbà i rural, gestionat per un Ajuntament.
Municipi: és l'entitat administrativa que ocupa el nivell més baix en el sistema jeràrquic de l'administració territorial. Correspon al conjunt del territori, urbà i rural, gestionat per un Ajuntament.
Comarca: és una entitat administrativa d'origen històric que en el cas de Catalunya està reconeguda per l'Estatut d'autonomia. Agrupa un conjunt de municipis articulats per lacapital comarcal. A Catalunya n'hi ha 41.
3) a)
Les escales territorials són: municipis, províncies i comunitats autònomes.
Les escales territorials són: municipis, províncies i comunitats autònomes.
Existeixen comunitats autònomes uniprovincials i són: Astúries, Cantàbria, La Rioja,
Navarra, Múrcia, Madrid i les Illes Balears
Ceuta i Melilla són dues ciutats situades al nord d'Àfrica que tenen estatut d'autonomia
B) Les institucions responsables de les províncies són les diputacions provincials
Els seus membres, els diputats provincials, son escollits de forma indirecta i per cada partit judicial, en relació amb el nombre de vots aconseguits per les formacions polítiques que han tret algun regidor en algun municipi del partit judicial.
4) a) Escala comarcal: formada per 41 comarques des de 1988 a partir de l'organització comarcal de l'època republicana.
Escala autonòmica: recuperada l'autonomia des de la constitució de 1978 que reconeix nacionalitats i regions amb institucions pròpies, Catalunya s'organitza com a comunitat autònoma d'acord amb el què estableix l'Estatut d'autonomia.
b)
Les institucions polítiques responsables són per les comarques: els ConsellsComarcals formats per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, que tenen competències en aspectescom cultura, esports o educació.
Les institucions polítiques responsables són per les comarques: els ConsellsComarcals formats per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, que tenen competències en aspectescom cultura, esports o educació.
A escala autonòmica, la institució és la Generalitat de Catalunya amb competències com educació, sanitat, medi ambient, ordenació del territori, etc.
Perfil d’una ciutat
1) Es tracta d’un perfil de paisatge urbà, una representació gràfica del tall vertical d’una ciutat tipus que mostra les diferents zones o barris que composen una ciutat. La font correspon al
LAGP, 2010.
El perfil ens mostra els diferents barris amb la seva ubicació des del centre cap els afores i amb la seva diferent morfologia. Es poden observar edificis d’una certa antiguitat, eixamples residencials, indústries i habitatges de tipologia ciutat jardí.
2)
Eixample: zones que van aparèixer al voltant dels nuclis històrics al final del Segle XIX i començament del XX i que son espais residencials de classes mitjanes i tendeixen cada vegada més a zones de serveis.
Eixample: zones que van aparèixer al voltant dels nuclis històrics al final del Segle XIX i començament del XX i que son espais residencials de classes mitjanes i tendeixen cada vegada més a zones de serveis.
Àrea suburbana: barris residencials de nivell econòmic mitjà-alt tipus “ciutat-jardí”, de baixa densitat i generalment situats als afores de la ciutat.
3)
a) Aquest perfil urbà correspon a una ciutat europea perquè es visible la morfologia típica de les ciutats històriques europees amb un centre històric i un eixample, a més del cinturó
a) Aquest perfil urbà correspon a una ciutat europea perquè es visible la morfologia típica de les ciutats històriques europees amb un centre històric i un eixample, a més del cinturó
industrial als afores.
b) el centre geogràfic de la ciutat l’ocupa l’anomenat casc antic o centre històric.
c) Les altres zones característiques d’una ciutat europea són l’eixample, que sol envoltar el nucli antic, i els barris perifèrics on es poden trobar zones suburbanes amb habitatges de rendes baixes anomenats sovint ciutats dormitori al voltant de les àrees industrials i també,
barris residencials de classe alta o mitjana amb tipologia ciutat jardí i baixa densitat.
4)
a) L’alumne hauria d’esmentar com a funcions bàsiques d’una ciutat: la funció administrativa i de serveis, la funció comercial, la funció residencial i la funció industrial.
Funció administrativa i de serveis: la ciutat es centre d’activitats terciàries com serveis comercials, culturals, educatius, empresarials, jurídics, d’administració pública, etc.
Funció comercial: les ciutats concentren els centres d’intercanvis, el comerç especialitzat i els grans magatzems i hipermercats
Funció residencial: funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà.
Funció industrial: de molta importància en el desenvolupament i morfologia de la ciutat contemporània. Tradicionalment les indústries s’han situat a les ciutats o a les rodalies.
b) Les zones on es desenvolupen aquestes funcions son:
La funció administrativa i de serveis: acostuma a desenvolupar-se en les parts més cèntriques de la ciutat, normalment en el centre històric i eixample, però també en àrees de nova creació. Internacionalment aquestes zones reben el nom de CBD.
Funció comercial: el comerç especialitzat es sol ubicar en les zones cèntriques, i els grans magatzems o hipermercats s’instal·len sovint a la perifèria per raons d’espai i accessibilitat.
Funció residencial: presenta una segregació espacial relacionada amb els diferents nivells de renda de la població. Cal destacar:
Els barris antics, habitats per població de classe baixa o marginal (gent gran, immigrants,etc.)
Els eixamples, espais residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se enzones de serveis.
Les perifèries urbanes, on es troben dos tipus diferenciats: les zones suburbials o ciutats dormitori (mal planificades, amb manca de serveis i habitades per classes baixes) i les àrees suburbanes (zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions)
Funció industrial: actualment s’ha traslladat a la perifèria en els anomenats polígons industrials i parcs tecnològics per raons d’espai, comunicació i problemes de contaminació.
Els dotze municipis més extensos de Catalunya (quadre estadístic)
1)
Alumnat ha de dir amb las seves paraules que es troba davant d’una informació estadística sobre els municipis que tenen més extensió del seu terme a Catalunya. Amb dades de 1996 es quantifiquen la població, l’extensió i l’altitud sobre el nivell del mar i s’especifica el nom de lacomarca a la qual pertany el municipi que s’esmenta.
Alumnat ha de dir amb las seves paraules que es troba davant d’una informació estadística sobre els municipis que tenen més extensió del seu terme a Catalunya. Amb dades de 1996 es quantifiquen la població, l’extensió i l’altitud sobre el nivell del mar i s’especifica el nom de lacomarca a la qual pertany el municipi que s’esmenta.
Cal valorar que l’alumne sàpiga trobar característiques que comparteixen la majoria dels municipis del quadre com, per exemple, estar situats a més de 700 m d’altitud, tenir menys de 5.000 habitants i formar part de comarques de muntanya. Les zones on estan localitzats són el sector nord-
Occidental de Catalunya i a les Terres de l’Ebre
2)
Cal valorar que l’alumnat faci referència a l’organització territorial d’autonomies, comarques en algunes comunitats autònomes com Catalunya, i municipis com a organització territorial bàsica.
Cal valorar que l’alumnat faci referència a l’organització territorial d’autonomies, comarques en algunes comunitats autònomes com Catalunya, i municipis com a organització territorial bàsica.
3) L’alumnat ha de fer referència en la seva exposició a la composició del consistori municipal (regidors i presidència de l’alcalde) i a les competències municipals: urbanisme, seguretat, transport públic, sanitat, medi ambient, contractació d’obres i serveis i a l’autoritat del govern de la
Comunitat autònoma en l’alteració dels límits municipals
Mapa de la població per municipis de Catalunya
1)
L’alumnat ha d’explicar que observa un mapa que mostra la població dels municipis de Catalunya corresponent a l’any 2005. Consten en el mapa tots els municipis de Catalunya. La llegenda, en escala de grisos, diferencia quatre intervals de població que van des de menys de 2.000 fins a més de 50.000 habitants.
L’alumnat ha d’explicar que observa un mapa que mostra la població dels municipis de Catalunya corresponent a l’any 2005. Consten en el mapa tots els municipis de Catalunya. La llegenda, en escala de grisos, diferencia quatre intervals de població que van des de menys de 2.000 fins a més de 50.000 habitants.
L’alumnat també ha de citar almenys quatre municipis de més de 50.000 habitants, indicats en el mapa amb el color més fosc (Lleida, Tarragona, Girona, Reus, Barcelona, Terrassa, Sabadell, etc.)
2)
Segons el nombre d’habitants els municipis es classifiquen en:
Segons el nombre d’habitants els municipis es classifiquen en:
Municipis rurals: menys de 2.000 habitants
Municipis semiurbans: entre 2.000 i 10.000 habitants
Municipis urbans: més de 10.000 habitants
A Catalunya el poblament rural pot ser concentrat (agrupat en un nucli), o dispers (nuclis i també cases aïllades o disperses).
3) La xarxa urbana de Catalunya presenta una estructura jeràrquica on es diferencien els
Següents nivells:
Primer nivell:
a)Àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra més del 60% de la població catalana i que exerceix importants funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. Està constituïda per una conurbació central constituïda per Barcelona i els municipis més propers (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs,Santa Coloma de Gramenet, etc.), més dues corones de poblacions que estenen l’aglomeració urbana per les comarques veïnes.
b) La segona corona inclou les poblacions de Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Sitges, etc., capitals comarcals i ciutats industrials.
(Atenció: l’alumnat podria presentar la segona corona metropolitana com un nivell jeràrquic, i per tant, dividir la xarxa urbana de Catalunya en cinc nivells)
Segon nivell:
Està constituït per Tarragona, Lleida i Girona i les poblacions que graviten al seu entorn
Tercer nivell:
Format per ciutats mitjanes que són capitals comarcals però que articulen territoris d’àmbit supracomarcal com Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada,Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, etc.
Quart nivell:
Capitals de comarca de dimensió més petita i nuclis subcomarcals amb certa entitat i amb un dinamisme turístic o industrial com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós,Amposta, Cambrils, etc.
Gràfica de la població resident en àrees urbanes
1) L’alumnat ha de descriure que es tracta d’un gràfic de barres que representa la població resident en àrees urbanes, expressada en percentatges, corresponent a Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica Llatina i els EUA, als anys 1970, 1995 i 2025. A continuació, ha de destacar que la població urbana augmenta constantment al llarg del temps a totes les àrees, però que a Europa i EUA va augmentar molt entre 1970 i 1995 i en canvi, a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina està previst que continuï augmentant molt fins el 2025. Finalment, també s’hauria d’esmentar que Àfrica i Àsia són els continents amb menor percentatge de població urbana.
2) Com a diferències més destacables caldria comentar:
• les ciutats del països desenvolupats registren un creixement de població baix o nul degut al baix creixement natural de la població i als elevats preus del sòl que provoquen el desplaçament de la població jove cap a les àrees properes a les grans ciutats.
• Les ciutats dels països en vies de desenvolupament registren un creixement de la població molt elevat degut a l’alt creixement natural i a l’èxode rural. Els exemples poden ser molt diversos: Mèxic DF, Saó Paulo, Calcuta, Lagos o Bombai, per al primer cas, i Roma, París, Viena, Madrid, etc., per al segon.
3)
Com a problemes més destacats l’alumnat hauria d’explicar, com a mínim, cinc d’entre els següents:
Com a problemes més destacats l’alumnat hauria d’explicar, com a mínim, cinc d’entre els següents:
• Necessitat d’aigua potable i de fonts d’energia
• Necessitat d’aliments frescos i envasats
• Problemes de congestió del trànsit i les seves conseqüències directes: contaminació atmosfèrica i acústica
• Producció d’importants quantitats de residus i necessitat de mecanismes de reciclatge
• Manca de transports urbans i quan existeixen el cost que ha de pagar l’administració es molt elevat
• L’existència de bosses de pobresa al primer món i de les denominades “segones ciutats” al tercer món
De manera indicativa es podrien atorgar 0,5 punts a cada un dels problemes explicats de manera completa
Mapes de Catalunya sobre el creixement urbà
1) L'alumnat ha de respondre que es tracta de dos mapes de Catalunya sobre les ciutats de mes de 10.000 habitants corresponents als anys 1981 i 1996. L'escala no és marcada i s'utilitzen els cercles proporcionals al nombre d'habitants com a símbols per representar el fet de la distribució de les ciutats o població urbana a Catalunya .
2) L’alumnat ha d’assenyalar l'estructura polaritzada entorn a l'àrea de Barcelona i ha d’apreciar un canvi entre el 1981 i el 1996 que consisteix en el creixement del nombre de ciutats petites i mitjanes i en el decreixement de la ciutat de Barcelona.
3)Com a principals causes s’han d'assenyalar l'emigració del camp a la ciutat o la immigració estrangera, la industrialització i el mercat de treball corresponent que van constituir una de les funcions de la ciutat, la millora de les infrastructures de circulació, la concentració de serveis
(comercials, financers, administratius, de transport…) i d'equipaments (sanitaris, educatius, socials,lúdics…).