La ciutat i el mon urba

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

 

Morfologia urbana;


El plànol d’una ciutat remarcat per la forma que adopten els carrers sobre un Espai. En cada época, questa teoría adopta formes diferents. L’emplaçament: Març físic d’un Assentament territorial.Conjunt de característiques com el relleu, l’accés als Recursos naturals, l’abastiment d’aigua i la disponibilitat de terres fèrtils Que poden condicionar la l’assentament originari. Localització: (situació): Ubicació o posició geogràfica d’un assentament. La situació també Pot estar en referència a un indicador o rànking i per tant en una situació Relativa, al posicionament respecte d’altres assentaments. Entranat urbà: Disposició del conjunt de carrers, edificis, places i edificis d’una ciutat.

Tipus de planols:


Plànol regular: Món Occidental aquest plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats i fa Referencia a la ciutat industrial. S’aprofita tot l’espai interior posible, tot Sense planificar i sovint reseguint condicions del terreny. El temps incendis i Guerres han anat introduint canvis que han deteriorat barris reals i així els Carrers han pogut adoptar-se, i alguns han passat a ser barris museu.   Plànol radiocènrtic: centralitat tan Gran d’un edifici que han fet desapareixer la forma i orientació de la ciutat. Es completa amb l’obertura de vies concèntriques. Causa impacte, visió Centralitzada. Punt central d’on apareixen carrers.   Plànol ortogonal:va ser utilitzada a Grècia i zona clàssiques, forma simple, els carrers es tallen perpendicularment Entre elles, forman tilles d’habitatges, forma rectangular i el traçat de Carrers amples, airejats i assolellats, això facilita desplaçament de les Forçes de l’ordre. La quadricula ofereix desplaçaments pels eixos verticals i Horitzontals.  Plànol Lineal: hi Ha un eix longitudinal principal que organitza la resta de carrers, sorgeixen Al llarg d’una via de comunicación, poden respondre a una forma de Planificació, a Catalunya en destaquen les ciutats l’entorn de vies de Comunicación antigues.

S.XX:


Ciutat Jardí: Inicialment la ciutat Jardí era un entremat de carrers irregulars que integressin habitatges de tipus Unifamiliar amb pati i jardí, havia de tenir, activitats productives com Serveis i equipaments, 30.000 habitants com a màxim.A Gran Bretanya va ser Diferent, es van construir amb la finalitat d’unes urbanitzacions per a segona Residència (sense activitats econòmiques i de vegades sense serveis bàsics), Zones a vegades d’interés natural, anomenades suburbia.
 A La pràctica esdevenen ciutats dormitori.
Actualment aquests Habitatges espanyoles esdevenen ciutats de baixa densitat i am aïllament Respecte d’equipaments.
La ciutat funcionalista o racionalista.Gràcies al Formigó es va proposar contruir blocs molt alts de pisos amb l’objectiu D’alliberar sòl per a zones verdes obertes.
Es creia que l’arquitectura havia de Ser útil.Avui hi ha molts barris o polígons residencials són concentracions De bloc de pisos sense qualitat suficient  amb Pocs equipaments i escases zones verdes. La qualitat, actualment ha millorat Considerablement.

Urbanització i criteris per definir Una ciutat:


Fenomen pel qual les Ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbana es fan Extensiu a grans àrees. Espanya; lloc urbà, ciutat amb 10.000h, lloc semi-urbà Amb 2.500 – 10.000h, lloc rural amb menys de 2500h.

Transformació de la morfología de Les ciutats:


A les ciutats sempre Hi ha hagut disfuncions i mai s’han considerat homogènies.Actualment, es Visualitza en el sorgiment de la ciutat dual tant a escala mundial Occident Pròsper, com la configuraci´p interna de les ciutats com barris de moda i Barris decadents.   Espais de la Ciutat dual: Desigualtat interna deguda a la polonització económica, la Segregació; separació de grups socials, gueltització; procés pel qual grup de Persones d’un barri determinat ariba a una situació de marginalitat.

Barris De sobrecentralitat: seus De grans empreses, institucions, sovint coincideix amb els centres històrics de Les ciutats. Comunitats tencades: zones residencials amb capital privat, Separades de la resta de seguretat, tenen prestacions pròpies i molta Seguretat.  Perifèrres degradedes: Major part de procesos d’empobriment, havien sigut de la clase treballadora començen a patir Abandonament per part de les administracions.

Funcions Dels espais urbans:


Són les activitats que la població fa cada dia a la ciutat, Com ara residir, treballar, desplaçar-se, consumir i omplir les hores D’oci...         

Funció residencial:

necessita d’equipaments bàsics com ara Escoles, mercats, transports, i infraestructures diverses (com ara l’aigua, el Gas, etc.) que s’escampen per tota la ciutat, encara que les residències també Poden ser escasses al centre i inexistents a les àrees industrials. Al centre, El barri vell, sense rehabilitació, es degrada, i les vivendes són ocupades per Immigrants o per vells (gentrificació amb escàs poder adquisitiu) però, de Vegades, la zona centre també se sol ennoblir amb la rehabilitació d’antics Edificis. Els eixamples, en canvi, encara conserven l’antic prestigi, malgrat Que les classes benestants han fugit a la perifèria en barris residencials on Troben més bones condicions de vida i d’equipaments generals. Els barris obrers Solen créixer a la perifèria, perquè el preu del sòl és més baix i la xarxa de Transports sol ser deficient.              

Funció comercial:

les Activitats d’intercanvi de productes i de serveis són pròpies de totes les Ciutats on les botigues tradicionals de prestigi es solen situar a la zona Centre, malgrat la tendència dels darrers anys a desplaçar els gran centres Comercials als afores, al costat dels polígons industrials i, fins i tot, Creant ciutats del comerç, del transport o de l’oci.        

Funció Industrial

És dona als polígons industrials dels barris perifèrics i De les àrees metropolitanes de les grans ciutats.         

Funció Militar:

de refugi o base estratègica.                 

Funció política i administrativa:

atrau un gran nombre de Funcionaris públics, així com tota classe de funcions burocràtiques i del Sector terciari superior. Sempre sol ubicar-se a la capital de la zona (comarca, província, autonomia o estat).      

Funció cultural:

Algunes ciutats monumentals són patrimoni de la humanitat, d’altres presenten Una funció religiosa (Santiago de Compostel·la) i educativa amb centres Especialitzats en investigació i recerca (universitats).         

Funció Lúdica i turística:

d’altres tenen un important patrimoni natural (muntanyes, platges, reserves de biodiversitat) o també cultural (museus) que Atrau el turisme de masses.

Entradas relacionadas: