Ciutat industrial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,4 KB

 

LA CIUTAT INDUSTRIAL La ciutat industrial del Segle XIX Les fàbriques van suposar un impacte arquitectònic i urbanístic important a les ciutats i van afavorir el creixement accelerat del fenomen urbà. La producció industrial va generar un èxode rural cap a les ciutats industrials en cerca de treball, iniciant­se així el procés d'urbanització de la població. A més, la implantació de la divisió provincial (1833) i l'assignació de les capitals de província va afavorir la concentració de les funcions de caràcter politicoadministratiu. Expansió i segregació de la ciutat: Les ciutats van experimentar un procés d'expansió ràpid i incessant davant la demanda d'espai per poder­hi instal∙lar les noves zones productives, residencials, infraestructures i serveis. L'enderrocament de les muralles i el desenvolupament dels transports van permetre planificar el creixement de la ciutat per mitjà dels eixamples. A més, les diferents classes socials es van quedar aïllades espacialment en diferents barris amb diferències en condicions de vida, disponibilitat i qualitat de serveis. La ciutat industrial del Segle XX Les ciutats van seguir expandint­se ininterrompudament fins a la crisi del 1975 per la immigració i l'augment de la natalitat. Creixement descontrolat: La immigració massiva va comportar desequilibris espacials ja que les ciutats velles i els eixamples es van densificar i la perifèria de les ciutats més importants van créixer de manera anàrquica. Es van crear grans blocs d'habitatges i es van ampliar les zones industrials. En molts casos a la perifèria es va donar lloc a la construcció de barraques.De la ciutat a l'àrea metropolitana: Una part dels immigrants es van establir a municipis propers a les grans ciutats sense previsió ni planificació. El creixement de la metròpolí com una taca d'oli va anar més enllà dels límits municipals i es va unir als municipis del voltant creant una conurbació, el que més tard seria l'àrea metropolitana. Planificació urbanística i participació ciutadana:

Van sorgir les ciutats dormitori, els polígons industrials i les zones comercials i d'oci, fent necessària una planificació estricta d'infraestructures, accessos i serveis; però molts cops no va existir o es va fer de manera precipitada, comportant problemes greus.


LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL La ciutat postindustrial espanyola La ciutat industrial va generar grans àrees metropolitanes, però es van estancar des de 1975 fins a l'increment de la immigració estrangera. Actualment Espanya ha densificat el seu teixit urbà i compta amb més de vint àerees metropolitanes (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Màlaga...). Madrid i Barcelona se situen entre les sis primeres regions metropolitanes d'Europa per volum de població i per ser zones de gran influència.


Eixos del sistema urbà espanyol El sistema urbà espanyol es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics: Àrea de Madrid: Aglomeració urbana més gran del país al mig de la Meseta. Eix mediterrani
: Des de la frontera francesa fins a Cartagena, incloent les àrees metropolitanes de Barcelona i València. Grans autopistes i línies de ferrocarril. Gairebé tota la costa està edificada a causa del turisme. Eix cantàbric
: Des de la frontera francesa fins a l'aglomeració Oviedo­Gijón. Eix discontinu amb zones altament urbanitzades i abans molt industrialitzades. Eix de la vall de l'Ebre: Uneixen els eixos mediterrani i cantàbric a través de Logronyo i Saragossa i de l'Ebre.Eix atlàntic gallec: Des de Ferrol fins Vigo, passant per A Coruña i Pontevedra.Eix andalús: Un segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Còrdova i l'altre segueix el litoral fins a Granada passant per Màlaga a causa del turisme.Els arxipèlags balear i canari
: Integrats per la seva funció turística.

Entradas relacionadas: