Ciencia i metode

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,69 KB

 

1. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA


La ciència és el conjunt de coneixements ordenats sistemàticament sobre l’Univers, obtinguts Per observació i raonament que permeten la deducció de principis i lleis generals.

La ciència per tal d’avançar en el coneixement realitza una sèrie de pressuposicions:
 El Cosmos està ordenat de manera que les mateixes causes produeixen sempre els Mateixos efectes (tesi ontològica de legalitat).  El Cosmos existeix realment i no és una creació de la nostra ment (tesi ontològica de Realisme).  La nostra ment és capaç d’entendre el Cosmos objectivament, sense error.  La realitat es pot conèixer mitjançant la raó i en darrer terme es pot descriure Matemàticament.  La veritat o falsedat de les descripcions científiques es pot establir i demostrar Objectivament per observació i experimentació o per càlcul.  Quan s’usa el mètode científic podem, preveure objectivament què succeirà en el futur En un àmbit concret.  L’explicació ha de ser vàlida universalment (per a tothom), prescindint d’interessos Particulars.  El coneixement de la veritat és bo per a la humanitat.  A través de la ciència fem el món més humà, alliberat de la superstició. 

Ciències formals o deductives


Són aquelles els enunciats de les quals no diuen res sobre fets observables i, per tant, la veritat De les seves conclusions només depèn de l’ús correcte de la deducció. Aquestes ciències donen Coneixements segurs i les seves proposicions no necessiten l’experiència sinó el càlculNo estudien fets o objectesreals,sinó conceptes, idees I relacions entre idees

Dogma i axioma


La ciència és incompatible amb el dogma. La paraula “dogma” en llatí significa “precepte” i Designava una ordre taxativa emanada d’una autoritat indiscutible. Un axioma és radicalment diferent d’un dogma: els axiomes segueixen regles lògiques (si A és Veritat no‐A ha de ser fals, necessàriament), mentre que un dogma es basa en la fe o en el criteri D’autoritat. 

Ciències fàtiques o empíriques


Són les que es refereixen a fets que esdevenen en el món, val a dir, que són observables. En les ciències fàtiques o empíriques el que s’afirma ha d’estar d’acord amb el fets i s’ha de poder Provar. A diferència de les ciències formals, les ciències fàtiques no donen coneixements Totalment segurs i les seves proposicions han de recórrer a l’experimentació per saber si els Resultats de les seves hipòtesis  són o no acceptables
En el llenguatge científic hi ha quatre elements fonamentals a partir dels qual hom procura Explicar la realitat: conceptes, hipòtesis, lleis i teories.

Conceptes científics


Els conceptes científics són els termes propis i especialitzats del vocabulari d’una ciència. 1. Classificatoris: permeten organitzar la realitat en conjunts o grups. Ex: procariotes  i   Eucariotes són  conceptes que permeten  classificar les cèl∙lules segons tinguin o no Tinguin nucli. 2. Comparatius: permeten ordenar gradualment el objectes d’un conjunt. Ex: duresa és Un concepte que permet establir una gradació en el conjunt dels minerals. 3. Mètrics: permeten mesurar numèricament les propietats dels objectes.

Hipòtesis científiques


Les hipòtesis científiques:
Són lesrespostes provisionals a un problema determinat. A diferència D’una tesi que és un raonament sobre objectes i fenòmens ja coneguts, una hipòtesi és un Raonament sobre causes i efectes desconeguts. Una hipòtesi és una afirmació que hem de Sotmetre a verificació
Qualsevol hipòtesi ha de reunir quatre característiques: 
1. Ha de fer possible que se’n derivin conseqüències significatives, és a dir, que es Compleixi el que la hipòtesi preveia.
 2. Ha de ser tan simple de verificar com sigui possible, i al mateix temps capaç d’explicar   El    màxim    nombre    de    fets    possibles.    Això    de    vegades    s’anomena ‘postulat D’elegància’. 
3. Ha de permetre explicar i predir –i de vegades, també modificar‐ comportamentsfuturs Dins el mateix àmbit dels observats. 
4. Ha de ser congruent amb els altres coneixements científics ja adquirits. Donat Que el món material és bàsicament coherent, una llei científica no pot estar en Contradicció amb una altra llei.
Una llei científica és una hipòtesi verificada, sigui per un experiment O per un càlcul.
1. Lleis deterministes: són les que afirmen que inexorablement un determinat tipus D’accions A, provoquen un determinat tipus de reaccions R sempre i a tot arreu. Es a Dir, fan previsions de futur que es compleixen sempre dins un sistema donat.
2. Lleis estocàstiques o estadístiques: enuncien el que probablement succeirà amb Caràcter general, però no poden preveure necessàriament una situació concreta o un Cas concret
3. Lleistècniques: són la traducció operativa de les lleis deterministes o estadístiques. Fan Possible l’ús pràctic de la ciència.
Però les lleis científiques no són «dogmes», és a dir, no se situen fora de tota discussió, Sinó que han de ser repensades a partir de nous coneixements o de nous experiments.
Teories científiques Quan una sèrie de lleis científiques són congruents entre si, és a dir, quan s’estableix una mena De xarxa consistent de lleis que no tenen contradiccions entre elles es parla de teories Científiques

4. EL PRINCIPI DE FALSACIÓ

El concepte de ‘falsació’  introduït com Un criteri que ens permet posar a prova la cientificitat d’una teoria. Hi ha hipòtesis que són Científiques i altres que no en són: el que les diferencia és que les hipòtesis científiques poden Ser falsades., quan es ‘falsa’ una teoria, simplement se la Sotmet a prova

5. QUAN DIEM QUE UN EXPERIMENT ÉS CORRECTE?


1. Validesa:  Obtindrem  resultats  negatius  si  la  hipòtesi amb la qual comencem no és Vàlida, i resultats positius quan aquesta hipòtesi és vàlida. Un experiment que no Permet descartar res, que accepta igualment a i no‐A, no és vàlid.
 2. Replicabilitat: Cal que diferents observadors puguin arribar als mateixos resultats de Forma independent en fer la mateixa experiència.
 3. Verificabilitat intersubjectiva: Cal que hi hagi acord entre partidaris i crítics d’un Experiment respecte als criteris utilitzats per a la seva verificació. Això és el que S’anomena ‘consens científic’
. 4. Simplicitat: (també anomenada ‘llei d’Ockham’ o principi d’elegància). Entre dues Explicacions d’un experiment sempre resulta preferible la més senzilla.

1. MÈDODE INDUCTIU


Consisteix a extreure una conclusió general a partir de la repetició D’experiències concretes que donen repetidament el mateix resultat.

2. MÈTODE DEDUCTIU:


Consisteix a extreure a partir d’una hipòtesi general (una llei Científica) X, una sèrie de conseqüències que demostrin que en el concret es Verifica X. D’una premissa general X se n’extreu necessàriament una conclusió Particular x

3. MÈTODE HIPOTÈTIC‐DEDUCTIU:


Mètode hipotètic‐deductiu és el que considera la Relació entre una hipòtesi i les seves conseqüències. D’una manera més senzilla, el Mètode hipotètic‐deductiu té una forma de: ‘si..., aleshores...’. ‘Si surto de tal base Arribaré a tals conseqüències’. És una combinació dels dos mètodes

Ciència i pseudociència


Anomenem pseudociència allò que es presenta com a científic sense ser‐ho, sense basar‐se en Proves objectives, i ho fa en general per guanyar la confiança de qui ho rep. Exp: astrologia, Grafologia.  
 Les característiques principals presenten les pseudociències són: 
- No queden clares les condicions de refutació de les seves teories
. - Ignoren coneixement científic ben establert i el contradiuen.
 - Entren en contradicció amb principis universals, com la proporcionalitat entre la Intensitat de les causes i els seus efectes. 
- Mostren trets coneguts de pensament màgic, com l’associació per semblança o Contacte

Entradas relacionadas: