Ciencia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB

 
El Creacionisme (De Petersburg a Girona)
Arrelada en la tradicció cristiana, es fonamentava en la paraula de Deu recollida pels profetes en els textos biblics.
A les acaballes del segle xi, algu va teixir pacientment un tapis monumental. Seguint el telat biblic del Genesi, el centre del tapis l`ocupa la imatge de Deu i al seu voltant apareixen diferents escenes de la creació.
El cas Scoper o el judici del mico
En la decada dels anys vint del segle passat es va aprovar l`anomenada llei Butlet a l`estat nord-america de Tennesse. Declarava il-legal que qualsevol professor expliques cap teoria que negues la historia de la creacio tal com apareix a la Biblia.
John Scopes era un jove que havia estat contractat com a entrenador d`atletisme i professor de fisica a l`institut de Dayton. Mai no va fer classes actives d`evolució. El maig del 1925, una colla de ciutadans locals va pensar que valia la pena desafiar la llei i proposaren a Scopes que acceptes der denunciat per violar-la. Scopes va ser declarat culpable i condemnat a pagar 100 dolars. Tot i que posteriorment la condemna fou revocada, la llei Butler es va mantenir en vigor fins a l`any 1967.
El diluvi universal i el creacionisme cientific
El diluvi universal es justament l`esdeveniment que sustenta l`argumentació utilizada per Henry M. Morris en el seu llibre
The Genesis Flood (La inundacio del Genesis.)
Considerat el pare del
creacionisme cientific, els arguments d`aquest enginyer hidraulic van girar sempre al voltant de l`acceptació que la Terra va ser creada per Deu poc abans del diluvi universal. La feina de Morris va fer forat en la societat nord-america: fins a vint-i-sis estats van dictar lleis que obligaven les escoles a dedicar el mateix temps a ensenyar la teoria evolucionista darwiniana que a explicar les teories criacionistes.
El disseny intel-ligent: l`analogia del rellotge
El 1802, el reverend britanic William Paley, aprofitant l`analogia del rellotge, argumenta que els essers vius presenten tants signes d`haver estat dissenyats que el sol fet d`enumerar-los es el mes solid argument favorable a l`existencia de Deu.
Pels volts de 1990, l`anomenat
disseny intel-ligent torna a recorrer a l`anlogia del rellotger.
Una nova sentencia, dictada el desembre del 2005 a Dover, Pennsilvania, va ser establir que la teoria del disseny intel-ligent es nomes creacionisme disfressat de pseudociencia.
L`Evolucionisme (l`evolucio es un fet)
Les observacions acumulades durant mes d`un segle son concloents: cada especie, fossil o vivent, s`ha originat a partir d`una altra especie que l`ha precedit en el temps. Aquest proces s`ha produit durant el transcurs de milions d`anys, en l`escala del temps geologic, molt mes gran que l`escala temporal humana. L`evolucio es, doncs un fet.
Els fets son les dades del mon. Les teories son les estructures d`idees que expliquen i interpreten els fets. Els fets no desapareixen quan cientifics amb teories diferents discuteixen per trobar-ne una explicació.


L`herencia dels caracters adquirits: el lamarckisme
Al començament del segle xix, Jean-Baptiste-Pierre de Monet, cavaller de Lamarck, va proposar una teoria evolucionista segons la qual les transformacions que un individu aconsegueixi durant la seva vida es poden transmetre a la descendencia.
-
La necessitat d`adaptar-se les caracteristiques corporals dels animals i de les plantes tambe canvien per adaptar-se als canvis ambientals.
- La llei de l`us i del desus la falta constant d`us d`un organ el debelita, en disminueix progressivament les facultats i acaba per fer-lo desapareixer.
- La llei de l`herencia dels caracters adquirits tot allo que la naturalesa ha fet adquirir o perdre als individus.
El Lamarckisme es una teoria erronia, es va oposar a les idees fixistes de la invariabilitat de les especies i, per primera vegada, va intentar donar una explicació raonada dels canvis evolutius.
La selecció natural: el darwinisme Els principis basics de Darwin i Wallace.
- Els individus d`una poblacio no son tots iguals, sino que mostren variacions.
- Algunes d`aquestes variacions es transmeten als descendents.
- En cada generacio nomes una part d`una poblacio sobreviu i arriba a produir descendencia.
- Els individus que sobreviuen i arriben a reproduir-se son els mes aptes, els que presenten les variacions mes favorables, les adaptacions, per fer front a les condicions del medi.
- La seleccio natural, entesa com la reproduccio i la supervivencia dels individus mes aptes, causa, despres de moltes generacions, l`acumulacio de caracteristiques favorables en relacio amb el medi en que els organismes viuen i la desaparicio de les caracteristiques desfavorables.
Les evidencies de l`evolucio( La paleontologia: els fossils)
La palentologia es la disciplina cientifica dedicada a l`estudi dels fossils. Els fossils son restes d`organismes d`altres temps que, per causes naturals, s`han preservat en les roques de l`escorça.
Els fossils es troben petrificats, tot i que hi ha casos en que els organismes han quedat conservats
en gel, resines o asfalts i, per tant, es troben mes aviat en un estat momificat.
Els fossils
d`Ichthyostega per exemple, presenten caracteristiques que el situen inequivocament entre els peixos i els primers amfibis. Un cas semblant es l`Archaeopteryx, una forma de transicio entre els dinosaures i les aus.
S`ha constatat que els primers reptils van apareixer fa uns 325 milions d`anys, que els primers mamifers s`originaren a partir d`un grup de reptils ara fa 210 milions d`anys, mentre que un altre grup de reptils va donar lloc a les aus fa aproximadament 150 milions d`anys. L`extincio dels dinosaures, fa 65 milions d`anys, va permetre l`expansio dels mamifers, que, de llavors ença han incrementat la seva diversitat i abundancia.
L`anatomia i l`embriologia
L`observacio dels embrions de grups d`animals, o de vegetals, molt diferents en estat adult revela encara mes l`origen comu dels organs homolegs. La gran semblança dels seus embrions, especialment en les primeres fases del desenvolupament embrionari, permet suposar l`existencia d`avantpassats comuns.

Entradas relacionadas: