Cicles narratius María angels anglada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

 

Vida i obra >María Àngels Anglada i d'Abadal va néixer el 9 de març de 1930 al carrer de la Riera de Vic i va morir a Figueres a l'Alt Empordà, el 23 d'Abril de 1999, el dia de Sant Jordi. És eterrada al petit cementeri de Vilamacolum, vora les closes. La geografia d'Anglada es mou entre Dues planes:la de Vic i la d'Empordà. La infantesa d'Anglada Transcorre a Vic amb els seus pares. De Vic era Jacint Verdaguer , Una figura literària present en la vida i l'obra d'Anglada des dels Seus inicis. Ja en aquells llunyà 1945,quan l'autora va obtenir un Accèssit amb un text que glossava l'obra de Verdaguer, en un Certament literari verdaguerià.Van venir els anys de formació Universitària. A la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona , Anglada va cursar filologia clàssica. Es Allà on coneix a un company de classe que esdevindrà el seu marit, Jordi Geli Aguade 1926-1986, de Vilamacolum, l'Empordà. Son els anys També de publicació dels seus primers poemes, en la revista Ausona, De Vic, i dels primers premis de poesia al concurs de Cantongròs, L'any 1947amb poema "Núria", l'any 1948 amb el Poema de "Paraules". Una seva "Canço de Bressol".Poesia i música ja van de bracet en els anys de Formaciód'Anglada, perquè formen part de l'ambient familiar de L'escriptora. L'any 1951 rep el premi extraordinari de llicenciatura En filologia clàssica. Anglada reprendrà les classes l'any1964, Tres anys després d'instalar-se a Figueres, i no les deixarà fins L'any 1976, enseya grec, llatí, llengua i literatura espanyoles i També catalàextraoficialment, a les Escolàpies, a l'Institut Ramón Muntaner, a Òmnium Cultural. També comença a escriure crítiques Literàries en revistes com ara el Pont o Canigó. Treblla Sobre la influèmcia de mite grec en la poesia catalana, assaig que Publicarà més endavant amb el títol el mirall de Narcís.Participa en recitals Poètics, en l'Assemblea de Catalunya a l'Alt Empordà. L'any 1978 Publica amb el seu marit, Jordi Geli, Memòries d'un pagès del segle XVIII. L'any següent publica Viatge a Ítaca amb Josep Carner. Dues Obres veuen la llum l'any 1991, La daurada Parmèlia i Altres contes. La novel·la El Violí d'Aushwith, de 1994, Representaràuna fita important en l'obra angladiana. Hi treballarà Fins el dia de la seva mort i serà publicat pòstumament a final de 1999. El dia de Sant Jordi de 99 una malaltia posa fi a la seva vida A casa de Figueres. María Àngels Anglada es va definir a ella Mateixa com "una poeta que escriu novel·les" que diu coses Que"no poden ésser dites". Va cultivar diversos gèneres Litraris: la poesia, la narrativa, la crítica literària, l'assaig Literari, les col·laboracions periodístiques i la traducció del Llatí, del grec, de l'italià i de l'armeni. Anglada va bastir una Obra literària sòlida, sobre tres Pilars fonamentals: la llengua , la memòria i el compromís(avançant Sense pressa, però sense pausa).

Llengua I estil >


María Àngels Anglada usa un estil depurat conegut, pero amarat de lirisme. La seva prosa flueix, sense entrebancs, amb sinzillesa i amb aparent Facilitat. Darrera hi ha tot un treball estilístic fet amb gran Cura, perquè Anglada vol arribar al públic lector( donar a conèixer Al màxim nombre de persones les desgràcies del poble armeni.

Característiques:

Ús Freqüent de locucions i frases fetes, així com de col·loqialismes; Abundancia de mots pertanyents al camp semàntic de mar; alternança De temps verbals en formes de present i de pretèrit; combinació d Tres principals modes d'expressió narratius :narració /descripció/ diàleg.; Inclusió De mots en llengua armènia i , tambè, de conceptes relacionats amb La cultura, la geografia i les tradicions d'aquest poble; Úd Recurrent de les cometes i dels dos punts; Ús d'adjectius que Connoten; a presència de diminutius; Ús de sinònims; voluntat Aclaridora o justificadora; Introducció d'expresions amb que els Personatges avisen que acontinuació s'iniciara un relat; Ús d'un Lèxic fàcilment comprensible; i presència d'expresions de dubte, Incertesa.

Recursos retòrics

Metàfores (la pell de Nenes pot dir que em va caure de cop)
Comparacions
(els Seus ulls riuen blau verds com l’aigua )
Metonímies
(els grills amagats acompanyen les paraules del pare)
Sinècdoques
(Tornaven a tenir un sostre )
Apòstrofes
(Adéu Terra propera adéu armènia adéu per sempre!)
Interrogacions Retòriques
(Només sabem que és a la Llista de morts ,res més però qui ho sap del cert?
Epítets
(nit fosca)
Eufemismes
( I ja no es va despertar més )
Enumeracions amb Asíndetons
(la pèrdua de tot el seu Món )
Aposicions
(Som una muníó de dones ,infants , Pocs vells- molt s’han mort pel camí -els homes

Entradas relacionadas: