Cícero

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,12 KB

 

L’oratòria Es va conrear a Roma des d’antic. Durant els primers segles, l’art de fer Discursos capaços de convèncer l’auditori era una activitat pràctica per Resoldre casos concrets, i per tant els discursos no es posaven per escrit.

L’ORATÒRIA REPUBLICANA

Cató el Censor:


El Veritable iniciador de l’oratòria romana va ser Març Cató el Censor. Nascut L’any
234 Ac a Túsculum, als disset anys va lluitar en la guerra contra el Cartaginès Anníbal.

Va Promoure la tercera guerra púnica, convençut que la supervivència de Roma Depenia de la destrucció de Cartago. Va morir l’any 149 Ac.

Cató Va escriure nombrosos discursos. Coneixem el títol d’algun d’aquests discursos I tenim algun fragment.

En Una resumeix les seves idees sobre l’art de la bona retòrica: “rem tene, verba Sequentur” (domina els arguments, que les paraules vindran soles). Cató Considerava que l’atenció del discurs s’havia de concentrar en el contingut més Que en la forma.

L’entrada dels models grecs:


A Mitjans del S. II Ac, els romans van començar a conèixer els estudis de Retòrica grecs, a partir dels quals van classificar els discursos en:

Genus deliberativum:

Discurs Deliberatiu: pronunciat davant una assemblea per aconseguir convèncer o Dissuadir l’auditori de prendre una decisió sobre un tema.

Genus demonstrativum:

Discurs Demostratiu: discursos que lloen o critiquen les virtuts o els defectes d’una Persona.

Genus iudiciale:

Discurs Judicial: discursos pronunciats davant un tribunal per aconseguir la condemna o L’absolució d’un reu.

Parts I composició del discurs de tractats:

Inventio: Selecció d’arguments

Dispositiu: Ordenació lògica dels arguments

Elocutio: Elaboració formal del text

Memòria: Mètodes per recordar tot el que s’havia de dir

Actio: Tècniques per reforçar el discurs

Models D’oratòria:

L’eloqüència Asiàtica: buscava l’expressivitat i la musicalitat, recorrent un estil florit i Redundant.

El Corrent aticista: importància a l’estil simple, discursiu i clar de l’orador àtic.

Ciceró, L’orador més conegut, representa el punt d’equilibri entre les dues escoles. L’èxit que va assolir va enfosquir molts altres oradors, dels quals ens han Arribat només notícies indirectes o petits fragments dels seus discursos: Quint Hortensi Hòrtal, Març Porcí Cató i Març Juni Brut.

Març TUL.LI CICERÓ:

Discursos:


Ciceró Va conrear pràcticament tots els gèneres que es coneixien a l’època, però va Destacar sobretot com a orador. Els temes estan lligats als esdeveniments Polítics de Roma dels darrers anys de la República.

En defensa de Rosci d’Amèria: Sesti Rosci, fill d’un ciutadà ROMà molt conegut, va ser Acusat injustament d’haver assassinat al seu pare. Ciceró va fer un discurs Molt brillant i va aconseguir deixar clara la innocència del seu client.

Verrines: Ciceró Va acceptar la proposta dels silicians, entre els quals s’havia guanyat la fama De governador honest, de pronunciar l’acusació que proposaven contra L’exgovernador Verres, el qual havia comès innombrables robatoris. Verres va Fugir i Ciceró va escriure l’Actio secunda in Verrem, dividia en 5 discursos Acusatoris mai pronunciats.

En defensa de la llei Manília: Ciceró va parlar en favor del projecte de llei presentat Pel tribú Manili, que preveia la concessió a Pompeu de poders extraordinaris a Orient per fer front a l’amenaça que constituïa Mitridates, rei del Pont.

Catilinàries: Són 4 discursos deliberatius- dos pronunciats davant del Senat i dos davant del Poble- de l’any 63 amb els quals Ciceró va destapar el cop d’estat que va ordir El polític Catlinia després de ser derrotat en les eleccions. Amb un to Amenaçador, l’autor hi denuncia la conjuració i demana la condemna dels Conjurats.

Defensa de Murena: aquest discurs va ser escrit l’any 63 em defensa de Luci Murena, un cònsol acusat de corrupció electoral pel candidat que va resultar Derrotat, el jurista Servi Sulpici Ruf. Ciceró es burla de la formació Intel·lectual de Servi.

OBRES POLÍTIQUES:

Van Néixer del desig de donar resposta a la crisi de la Roma republicana:

Sobre la república:


tractat polític format per 6 llibres que s’inspira en el Diàleg platònic La República. La reconstrucció de l’obra és hipotètica per L’estat fragmentari en què ens ha arribat. En l’obra, Ciceró identifica la Construcció romana de l’època dels Escipions com la millor forma d’estat.

Entradas relacionadas: