Chuleta prova

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,55 KB

 
**la rforma protstant**
la rforma protstant ésl movimnt d trncamnt d la 1itat dl cristianism iniciat al sgl xvi a l’europa occidntal i k va dividirls cristians en 2 grans blocs:ls catloics ils protstants

al comnçamnt dl sgl xvi,l cristianism era la crnça majoritària a europa. aksta rligió stava organitzada pr l’sglésia d’una manra piramidal. era prsidida pl papa d roma, dl qual dpnienls bisbs , prsidienl clrat d ls diòcsis, trritorial mnt organitzads en parròkis.
tota la vida d l’sglésia cristiana s’organitzava, doncs, al voltant dls clrgus (papa, bisbs i capyans). a més, i avia divrsos ordrs rligiosos, com arals bndictins ils franciscans, k vivien en monstirs o convnts.
durantl sgl xvi, divrsos factors i circumstancis van provocarl trncamnt d’aksta 1itat organitzava d l’sglésia cristiana, k ja avia patit 1a primra ruptura al sgl xi arran dl cisma d’orient.



**l’scalat d la rforma: lutr (1483-1546)**
la causa immdiata d la rforma protstant va sr la vnda d ls indulgèncis k s fia a almanya. al primr trç dl sgl xvi,l papa yeó x k ncssitava dinrs pr construir la basílica d sant pr dl vaticà, avia arrndat la vnda d indulgèncis als bankrs fuggr,ls quals enviarnl frar dominic jo ann ttzl a vndr indulgèncis pr tot almanya.
la prddicació d ttzl indignà 1 monjo agustí, martí lutr, profssor d tcnologia ala 1ivrsitat d witnbrg.l 1517, lutr inicià la rvolta contral papa clavant a la xta d la catdral d wittnbrg 95 tsis o afirmacions sobr ls indulgèncis, 1 documnt en k s’apostava al ft k la compra d ls indulgèncis fos causa dl prdó d ls pns mrscuds pls pcats comsos. va sr excomunicat pl papal 1520. comnçava així 1a yarga divisió dl món cristià k encara dura.
ls doctrins d lutr s basavn en 1 rtorn al missatg autèntic dl cristianism k, sgonsy, s trobava en la lctura yiur d la bíblia. prquè tot om pogués yegir la bíblia, la va traduir a l’almany. també afirmava k només la f podia salvarl crient d ls pns d l’infrn, i no ls obrs k fia. considrava<>ls sagramnts, ls indulgèncis i ls accions dls clguers. això va comxtar la ngació d la ncssitat tant d clrgus, bisbs o monjos, com d grans extnsions d trrs dstinads a mantnir-ls. d rtruc, molts príncps almanys trobarn justificació en aksts novs ids pr confiscar ls propietats d l’sglésia.

Entradas relacionadas: