2123123
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,83 KB
L'actual marc legal en què viu la llengua catalana està marcat pels següents fets històrics: l'aprovació de la Constitució (1978), la instauració de la Generalitat (1977), del Consell Insular (1979) i de la Generalitat valenciana (1982). Pel que fa als textos, l'ús públic de la llengua es regula en els Estatuts d' Autonomia de Catalunya (1979), València (1983), les Illes (1983), que reconeixen el caràcter oficial del català, el d'Aragó (1983), que diu que la fabla i el català seran objectede respecte i protecció, l'Estatut Múrcia, que no fa cap al.lusió a la zona catalanoparlant del Carxe. Per la seva banda al Departament dels Pirineus Orientals i a l'Alguer el català no té cap reconeixement legal. A Andorra, en canvi, el català és la llengua oficial. L'ús social del català a Catalunya també està reglamentat en les diverses lleis de normalització lingüística: 1982, 1983, 1986, 1988.
Actituds davant la llengua:Hi ha, efectivament, un reconeixement oficial, però també una manca d'ús en molts àmbits. Els motius d'aquesta situació són múltiples: el pes de l'època anterior, l'actitud d'alienació lingüística, la immigració, automatització canvi llengua, etc. En aquest sentit les conclusions del segon Congrés Internacional de la LLengua Catalana senyalen aquests factors negatius: l'animadversió dels estats espanyol i francès, que posen en perill la continuïtat de la llengua, la insuficiència marc legal no acompanyada d'un ús real imprescindible per a la normalització, la situació històrica de màxima conflictivitat al País Valencià, la regressió en l'ús familiar al nord de Catalunya i en les ciutats de Valènciai Alacant, el fet que l'augment en la comprensió no comporta necessàriament un augment en l'ús, la manca d'un ús majoritari públic.
Us en els diferents sectors:La normalització de l'ús del català és una problemàtica no resolta i de difícil solució. El fenomen de la immigració massiva és una de les causes fonamentals, ja que el nombre d'immigrats i les circumstàncies històriques en què es produí la immigració no afavoreixen la integració lingüística. densitat zones industrialitzades i turístiques. La població castellanoparlant té un pes demogràfic important en la zona del litoral, i en les comarques del Bages, l'Anoia i el Segrià, i existeixen barris compactes en totes les comarques del cinturó industrial de Barcelona. Això representa un obstacle a la integració social i cultural i impossibilita la immersió. Es calcula que els immigrats no integrats lingüísticament són un 40%. Les actituds predominants són la del bilingüisme passiu, i la del monolingüisme castellà. Hi ha, però, un desig majoritari d'integració lingüística, que és vista com una ajuda a l'ascensió social. La introducció del català en l'ensenyament i en la televisió afavoreix el coneixement de la llengua entre aquestes capes socials.
Segons I. Marí (Catalunya 77-78 , 1989), els aspectes que dificulten la normalització lingüística són els següents: l'ensenyament no comporta moltes vegades l'ús, la manca d'una cultura de masses en català, l'existència de sectors crítics envers normalització lingüística, l'escassa oferta d'activitats de lleure en català (tret d'àmbits relativa ment resolts, com el teatre, la televisió o el llibre, l´'ús majoritari del castellà en el món laboral, la indeterminació i la inconseqüència de l'actitud de molts catalanoparlants. També persiteix tota una sèrie d'obstacles polítics: el retrocés en els traspassos de competències al govern català a partir del febrer de 1981, les múltiples impugnacions governamentals i no governamentals contra la llei de normalització lingüística, els recursos presentats per funcionaris i associacions, la intensificació de les manifestacions externes i internes hostils a la normalització a partir de 1993.
Aixó doncs, analitzats tots aquests aspectes es pot concloure que el principal problema per a l'assoliment de la normalització lingüística és la manca real de necessitat del seu ús malgrat el reconeixement oficial de què gaudeix. Altres aspectes negatius són: les actituds d'alienació lingüística, la fal.làcia d'una cobertura democràtica (cal diferenciar entre la llei i la realitat, la regressió en l'ús popular en les zones perifèriques del domini lingüístic, l'existència d'un sentiment d'inferioritat en algunes zones, i els intents de secessió i les actituds anticatalanes en alguns sectors de la societat valenciana. Per tant per arribar a una situació de normalització és imprescindible una participació activa de la societat, sempre amb la finalitat de facilitar l'ús del català, sense necessitat d'imposicions.
Actituds davant la llengua:Hi ha, efectivament, un reconeixement oficial, però també una manca d'ús en molts àmbits. Els motius d'aquesta situació són múltiples: el pes de l'època anterior, l'actitud d'alienació lingüística, la immigració, automatització canvi llengua, etc. En aquest sentit les conclusions del segon Congrés Internacional de la LLengua Catalana senyalen aquests factors negatius: l'animadversió dels estats espanyol i francès, que posen en perill la continuïtat de la llengua, la insuficiència marc legal no acompanyada d'un ús real imprescindible per a la normalització, la situació històrica de màxima conflictivitat al País Valencià, la regressió en l'ús familiar al nord de Catalunya i en les ciutats de Valènciai Alacant, el fet que l'augment en la comprensió no comporta necessàriament un augment en l'ús, la manca d'un ús majoritari públic.
Us en els diferents sectors:La normalització de l'ús del català és una problemàtica no resolta i de difícil solució. El fenomen de la immigració massiva és una de les causes fonamentals, ja que el nombre d'immigrats i les circumstàncies històriques en què es produí la immigració no afavoreixen la integració lingüística. densitat zones industrialitzades i turístiques. La població castellanoparlant té un pes demogràfic important en la zona del litoral, i en les comarques del Bages, l'Anoia i el Segrià, i existeixen barris compactes en totes les comarques del cinturó industrial de Barcelona. Això representa un obstacle a la integració social i cultural i impossibilita la immersió. Es calcula que els immigrats no integrats lingüísticament són un 40%. Les actituds predominants són la del bilingüisme passiu, i la del monolingüisme castellà. Hi ha, però, un desig majoritari d'integració lingüística, que és vista com una ajuda a l'ascensió social. La introducció del català en l'ensenyament i en la televisió afavoreix el coneixement de la llengua entre aquestes capes socials.
Segons I. Marí (Catalunya 77-78 , 1989), els aspectes que dificulten la normalització lingüística són els següents: l'ensenyament no comporta moltes vegades l'ús, la manca d'una cultura de masses en català, l'existència de sectors crítics envers normalització lingüística, l'escassa oferta d'activitats de lleure en català (tret d'àmbits relativa ment resolts, com el teatre, la televisió o el llibre, l´'ús majoritari del castellà en el món laboral, la indeterminació i la inconseqüència de l'actitud de molts catalanoparlants. També persiteix tota una sèrie d'obstacles polítics: el retrocés en els traspassos de competències al govern català a partir del febrer de 1981, les múltiples impugnacions governamentals i no governamentals contra la llei de normalització lingüística, els recursos presentats per funcionaris i associacions, la intensificació de les manifestacions externes i internes hostils a la normalització a partir de 1993.
Aixó doncs, analitzats tots aquests aspectes es pot concloure que el principal problema per a l'assoliment de la normalització lingüística és la manca real de necessitat del seu ús malgrat el reconeixement oficial de què gaudeix. Altres aspectes negatius són: les actituds d'alienació lingüística, la fal.làcia d'una cobertura democràtica (cal diferenciar entre la llei i la realitat, la regressió en l'ús popular en les zones perifèriques del domini lingüístic, l'existència d'un sentiment d'inferioritat en algunes zones, i els intents de secessió i les actituds anticatalanes en alguns sectors de la societat valenciana. Per tant per arribar a una situació de normalització és imprescindible una participació activa de la societat, sempre amb la finalitat de facilitar l'ús del català, sense necessitat d'imposicions.