Chuleta 1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,17 KB

 
kstionari 1 la fayida dl sistma d la rstauraciÓ
a)l problma agrari, l’economia i la dmografia.
1.ls prus dls alimnts bàsics ern +sa cars a la primra dècada dl sgl.
a) expliku kins causs ocasionavn akst ft i b) com influïa sobrl consum i la industrialització.
els prus dls alimnts bàsics ern +sa cars a la primra dècada, a causa d k l’augmnt d la producció agrícola era infrior al d la dmanda, a més, van aplicar ls polítiks aranzlàris protccionists sobrls crals ils products tèxtils. ls innovacions tècniks enl camp (rgadiu, cultius adquats i més rndibls) no stavn +sa dsnvolupads. consqüèncis: com kls prus dls alimnts bàsics ern +salvats en rlació a la capacitat adkisitiva mitjan a spanya, va avr- i 1a influència ngativa sobrl consum i sobr la industrialització dins la societat spanyola.
2. analitzu la situació dl camp spanyol a inicis dl sgl xx:
a)ls grans problms:
la situació d pobrsa endèmica i l’incrmnt d la conflictivitat social enl camp spanyol, i consqüentmnt la ncssitat d’una rforma agrària
b) ls causs d cada problma: baixos rndimnts a causa d la qualitat dl sòl i la manca d’aigua, mantnimnt d’structurs d la propietat d la trra inadquada, crisi d la fil·loxera a catalunya i a al3 rgions vitivinícols.
c) la solució: cració d’una rforma agrària pr contrarstarls grans problms dl camp spanyol.
3. 3 fts: l’augmnt vgtatiu natural, l’incrmnt d la urbanització i l’augmnt dls movimnts migratoris dmostrn k spanya va canviar cap a 1a dmografia modrna. explica ls causs d’aksts canvis.ls principals causs d’akst canvi són l’augmnt modrat pro constant d la població spanyola i catalana en rlació a europa dgut a k i a 1 canvi dfinitiu a 1a dmografia modrna i pr això i a 1 augmnt vgtatiu natural, 1 incrmnt d la població urbana i 1 augmnt dls movimnts migratoris. - l’augmnt vgtatiu és dgut a la disminució d la mortalitat i l’augmnt d l’sprança d vida. - l’incrmnt d la població urbana és dgut a k ls rgions industrials prifèriks situads a ls ciutats més imxtants, actuen com a pol d’atracció d’spanyols i d’immigrants. - movimnts migratoris: la rlació ngativa entr incrmnt dmogràfic i oxtunitats laborals disxa la immigració, i pr això i a 1 gran augmnt en la rcpció d’immigrants.
b) la fayida dl rformism dinÀstic.
1. pr què sorgix dintr d la rstauraciól rgnracionism polític? prk va fracassar?sorgix com 1 intnt d rforma suprficial dl sistma ds dls propis partits dinàstics k no prtnien aprofundir en 1a vritabl dmocratització dl sistma. va fracassarl primr govrn silvla-polavieja pr la polèmica dl tancamnt d caixs a catalunya, i va avr 1 ryeu gnracional dls lídrs polítics antonio maura (prt consrvador) i jos canaljas (pt. libral). i pr k nombross forcs i grups polítics s varn mantnir al marg dl sistma i van constituir ls oposicions al rformism dinàstic.
2. d ls actuacions rformists dls govrns librals i consrvadors, classifiku ls k tnn caràctr social i ls k són polítiks.govrn libral: ls actuacions rformists d caràctr social à ampliació d la bas social dl règim pr tal d’apropar a ls classs mitjans urbans i la política rformista (“rvolució ds d dalt”). caràctr polític à yei d rforma d l’administració local i d rformalctoral.
govrn consrvador: ls actuacions rformists d caràctr social à crisi dl rformism dinàstic. caràctr polític à aprofundimnt en la política d rforms socials i en la limitació d la vinculació entr sglsia- stat. (yei dl “candau” (1910)). política tributaria: nous impostos progrssius sobr la rnda en yoc d l’impost d consums. yei d yevs i abolició d ls “quots” d rdmpció. yei d mancomunitats.
kstionari (2) la fayida dl sistma d la rstauraciÓ
a) l’oposiciÓ al rformism dinÀstic:
1.ls rpublicans.
a) smnta l’idari polític i idològic d’aljandro lrroux i dl partit radical rpublicà. ls svs principals caractrístiks forn l’anticlricalism, la propaganda antimonàrkica, l’spanyolism i 1a pculiar dmagògia obrrista k sovint stava enfrontada a l’anarkism. a l’any 1908 fundàl partit rpublicà radical, l’evolució d’akst partit cap a posicions més modrads i la consolidació d l’anarcosindicalism d la cnt provocarn la pèrdua d ps polític dl lrrouxism durant la sgona rpública.
b) explica ls causs dl notabl èxit d lrroux entrl proltariat i ls classs populas d barclona. kins mitjans fan srvir?ls causs van sr k va sabr aprofitar la crisi dl rpublicanism (en spcial dl fdralism i d l’anarkism) i ls tnsions socials k comxtaval crixemnt urbà d barclona a la primra etapa dl s.xx.
va aconsguir pr al rpublicanism 1a rnovació dl suxt obrr i s fonamnta en la organització d 1 gran nombr d cn3 rpublicans, en la clbració d multitudinàris mriendas fratrnals i en la cració d grups d jovns barbaros, k van srls mitjans.
c) kins componnts dl su idari van influir enls sdvnimnts d la stmana tràgica d 1909? tnn rlació amb ls rcomanacions d lrroux als jóvns bárbaros?va influir amb la propaganda anticlrical i rvolucionaria k s va dsbordar. si k tnn rlació ls rcomanacions ambls acts dl jóvns barbaros, ja k van comnçar a dstruir- o tot.


c) kins componnts dl su idari van influir enls sdvnimnts d la stmana tràgica d 1909? tnn rlació amb ls rcomanacions d lrroux als jóvns bárbaros?va influir amb la propaganda anticlrical i rvolucionaria k s va dsbordar. si k tnn rlació ls rcomanacions ambls acts dl jóvns barbaros, ja k van comnçar a dstruir- o tot.
c) kins componnts dl su idari van influir enls sdvnimnts d la stmana tràgica d 1909? tnn rlació amb ls rcomanacions d lrroux als jóvns bárbaros?va influir amb la propaganda anticlrical i rvolucionaria k s va dsbordar. si k tnn rlació ls rcomanacions ambls acts dl jóvns barbaros, ja k van comnçar a dstruir- o tot.
2.l catalanism.
a) smnta l’idari d la yiga rgionalista, la bas social,l su programa polític ils lídrs.l’idari era catalanista, catòlic, consrvador i nacionalista.l su idaril va scriur prat d riba enl yibr “la nacionalitat catalana”. la bas social són ls classs bnstants, s a dir, ls classs riks.l programa polític és participar en lslccions pr tal d’aconsguir d’spanya 1 stat dscntralitzat, i a catalunya l’autonomia política.ls sus lídrs ern prat d riba i francsc cambó.
b) la participació d la yiga rgionalista i dls rpublicans kins canvis van produir enl sistmalctoral a catalunya?els rpublicans d lrroux i la yiga catalanista van acabar ambl cacikism, amb la manipulació d lslccions (fraulctoral) il bipartidism. a partir dl 1901 smpr guanyarn lslccions o la yiga ols rpublicans, prquè lslccions ern nts i dmocràtiks.
b) la solidaritat catalana.
1. explicals incidnts dl cu-cut i d la vu d catalunya.la rvista cu-cut és 1 stmanari d’ umor satíric i la vu d catalunya ésl diari d la yiga rgionalista (el cu-cut en crta manra també).l cu-cut va publicar 1 acudit k fia rfrència a 1a victòria, 1 grup d militars exaltats van crarl cu-cut i la vu d catalunya. van comtr 1 dlict, pròl govrn va donar suxt als militars i va proclamar la yei d jurisdiccions.
2. kins objctius tnia la yei d jurisdiccions? prquè s’afirma k rprsntava la primra crisi dl podr civil?aksta yei stablia k tot atac al exèrcit i als símbols srien jutjats pr tribunals militars. això suposava k aksts civils srien jutjats pr tribunals militars, no pr jutgs i això donava molt a l’exèrcit prquè significava la pèrdua dl podr civil davant dls militars.l podr civil cdia part dl su podr als militars, pr això és 1a crisi dl podr civil.ls civils s van 1ir pr intntar abolir aksta yei, i van crar partits tant d drta com d’skrra k s’anomnarn solidaritat catalana.
3. explica ls causs d la formació i composició d solidaritat catalana i tambéls objctius (programa dl tivoli) pr intntar abolir la yei jurisdiccions k s’ avia implantat s va crar la solidaritat catalana, composta pr partits d drts i d’skrrs com o són la yiga rgionalista, rpublicans fdrals, cntr nacionalista rpublicà, 1ió catalanista ils carlins. s van prsntar i van guanyar lslccions d 1920.ls objctius ern prsntar-s a lslccions pr a aconsguir diputats pr tal d’abolir la yei jurisdiccions.
b) smnta ls causs d la crisis d solidaritat catalana i ls consqüèncis.
com k stavn formats pr partits d drts i d’skrrs va passar k ls contradiccions idològiks intrns van xtar a la solidaritat catalana a la crisi entr 1908 i 1909 (projct d cultura d l’ajuntamnt d barclona (1908) i la tràgica (1909).
c)la stmana tragica
a)dscriu l’orientació d la política colonial spanyola dsprés d 1898.dstacals fts swents:el tractat d’algsirs(1906),la oposició armada dls rifnys,barranco dl lobo (1909),la política colonial d maura (1909)amb la crida dls rsrvists catalans.
l’orientació d la política colonial spanyola va anar capl magrib,la confrontació d’intrssos entr spanya i frança acaba ambl tractat d’algsirs(1906),on s’stablél protctorat spanyol dl marroc,la forta oposició armada dls rifnys acabà amb la dramàtica drrota spanyola dl “barranco dl lobo” 1909,això va fr ractivar la guerra dl marroc il govrn d maura va dcidir incrmntar la prsncia militar spanyola al nord d’Àfrica.la nova etapa d’aksta guerra va sr dfnsar ls placs spanyols d cuta i mliya,prò la manca d’efctius d l’exèrcit a causa dls “quots”dcidí al govrn a cridarls rsrvists catalans.
b)explica ls causs i ls caractrísiks d la rvolta d barclona d juliol d 1909 (stmana tràgica).la movilització popular contra la guerra s va iniciarl xt d barclonal 18 d juliol,mntr tnia yoc la sortida d trops cap al marroc.la rvolta s va ayargar 1a stmana i va originar 1 movimnt k va adkirir 1 fort componnt antimilitarist i d rbuig a l’ egmonia social cultural d l’sglsia.el dia 24 s va construir 1 comité d vaga,amb la participació d rpublicans,socialists i anarkists,k van fr 1a crida a la vaga gnral.va sclatar tots ls tnsions acumulads ils incidnts al carrr i ls barricads van fr k s crmsin més d 80 stablimnts rligiosos,ls autoritats van dclarar l’stat d guerra,la rprssió postrior va sr molt dura i cntnars d prsns van sr dtinguds.francsc frrr i guardia sns avr participat dirctamnt enls fts,fou acusat d sr-n l’inspirador idológic.
c)rsumixl fts més ryevants,la dura rprssió i ls consqüencis polítiks.(frrr i guardia).durant 15 dis la ciutat s va omplir d barricads.la rprssió indiscriminada va passar pr més d 1700 dtinguts i 17 condmnats a mort,entrysl pdagog anarkista francsc frrr i guàrdia.ls consqüencis van srl gran dsprstigi intrior i extrior dl govrn d’antonio maura k sotal lma “maurano” va acr d dimitir il torn dinàtic va passar als librals (wrt i canaljas).la dsacrditació d la yiga rgionalista i dls rpublicans pr la sva posició davantls fts i la postrior rprssió, kls va comxtar forts rtrocsoslctorals.l’enfortimnt dl sindicalism rvolucionari anarkista sobrl movimnt obrr a catalunya.

Entradas relacionadas: