Chillida Elogi de l'aigua

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,24 KB

 
Elogi de l’aigua, Eduardo CHillida
Composició:

Elogi de l'aigua es compon d'una descomunal estruct. D formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les 4 urpes k dibuixen els apèndixs k sobresirten dl cos central, i k convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força epressiva d l'escultura.D'akesta manera, Chillida aconsegueix k el material es manifesti molt més enllà d l'espai amb unes formes lliures i espontànies, k tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques d l'escultor.Aconsegueix k apareguin en escena 2 nous protagonistes: gravetat i aire. La primera aconsegeuix k una Estruç tan pesada sembli lleugera. L'aire és convertit per l'artista en un material més,sense el kual no seria possible la total comprensió d l'obra. Presenta un agermanament amb la naturalesa k l'envolta.

Estil:


L'estil d Chillida s'aparta d la figuració d les seves obres juvenils i s'endinsa en l'abstracció. Les seves obres van augmentant progressivament d dimensió.Forjat en la tradició artesanal basca i d caràcter autodicte, utilitza els materials i les tèknikes pròpies d la seva terra, amb materials molt diversos com el ferro, l'acer, la fusta, la pedra, etc. Es caracteritza pels encreuaments d les diferents superfícies formant angles imprevistos, k ofereixen simultàniament la cara interna i externa d les escultures. Estudia l'ekilibri entre les zones plenes i les buides i calcula elmcontrast d la llum i l'ombra amb precisió. Akest escultor és considerat una d les figures fonamentals d la segona meitat dl Segle XX.
Contingut i significació:
Suspesa en l'aire, els 4 braços k la componen recorden als dits d'una mà en la seva intenció d tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire k els envolta.D'altra banda, el reflex d l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, cosa k el propi artista ha relacionat amb el mite grc d Narcís.Considerat el creador d l'escultura urbana, la profunda relació k aconsegueix entre Art i Naturalesa marca un concepte contemporani d'escultura.

Títol: stabile-mobile
Autor
: Calder, Alexander (1898-1976)

Cronologia


1965

Estil


Art cinètic

Material


Filferros i plaques de metal

Formes


Escultura exempta

Tipologia


Dempeus

Cronalisme


Policroma

Dimensions


1,40 m (alt)
Loccalització original i actual:
Col·lecció particular
Tema: representada la Terra acompanyada del seu inseparable satèl·lit, la Lluna, en el moviment de traslació al voltant del Sol.

COMENTARI

Des de la dècada del 1960 l’escultura representativa de l’art cinètic es va desenvolupar, en part, gràcies a les aportacions de l’enginyer i artista nord-americà Alexander Calder.
Les seves escultures més populars són els mòbils o estructures penjades que es caracteritzen per ser fetes de planxes de metall retallades i pintades de colors primaris, planxes que un conjunt de filferros metàl·lics uneixen en equilibri i que es mouen amb el pas de l’aire de manera que s’aconsegueixen variacions tridimensionals. El balanceig els fa canviar de forma i els converteix en orgànics i provisionals, com si fossin joguines.
Els mòbils introdueixen la idea del temps en l’escultura gràcies al moviment.
Els primers són dels anys 1930 i el nom, mòbil, el va plantejar Marcel Duchamp, que va ser un dels representants principals del Dadaisme (primeres avantguardes).
Calder dividia els mòbils en tres categories: drets, murals i suspesos.
Abans que mòbils havia fet stabiles (nom proposat per H. Arp) per a les construccions estacionàries.
Sembla que la idea de fer escultures com aquestes la hi suggerí un quadre de Mondrian que li va fer pensar com es veurien aquells rectangles de colors si es poguessin moure. Primer va experimentar amb escultures motoritzades i impolsades amb manetes, però des del 1932 creà ls ameboides en suspensió moguts pel vent. L’escultura sinètica inspira formes que s’aguanten d’una manera inestable sobre un precari punt de suport i giren amb el vent o es mouen per un sistema descompensat de pesos. Potser recorden la idea constructivista segons la qual l’art en moviment constant pot representar la vida.
Les formes mironianes (va ser molt amic de Miró) semblen haver influït en aquest artista de manera que algunes obres seves són com pintures de Miró fetes escultures.
Calder, que s’havia format com a enginyer mecànic, va començar fent figures de circ de filferro en miniatura (cavalls, elefants, girafes...), d’un gran enginy i habilitat. El cirs, famosos a tot a reu, no el van allunyar d’una labor artística caracteritzada per una gran creativitat, l’humanisme, l’optimisme i la ingenuïta. El seu esforç creaiu era immens i va arrivar fins i tot a dissenyar avions i automòbils, pintats amb uns colors alegres que denoten una posició optimista. Tot i que era un inconformista, no va dirigir mai l’humor contra l’art, sinó tot el contrari. Volia fer coses que fossin divertides de veure, sense cap valor propagandístic. Les seves obres estén en la línea de Bracusi i Miró per la ingenuïtat (naïf) i l’amor pell joc.
Les seves arrels es troben en el Surrealisme i conductivisme (moviments de les primeres avantatges). En les seves obres hi domina la lògica geomètrica i l’espontanïetat, la fantasia, l’humor, la sensibilitat i la ingenuïtat.
Després de la Sagona Guerra Mundial va conçar a fer diverses versions monumentals dels mòbils i dels estables o stabiles, els quals romanen agafats a terra com formes antropomorfes.
Calder no fou pas l’iniciador de l’art cinètic en l’escultura, sinó que va a ser l’artite constructiviste Naum Gabo el primer a introduir el moviment en una escultura abstracta. Hi ha autors que atribueixen a M. Duchamp aquesta aportació en la seva Roda de bicicleta (1913). Calder va ser, però, el primer a crear un art en moviment.

Entradas relacionadas: