On celebraven els cristians les reunions durant els primers segles

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,57 KB

 

El naixement de l’Església

1.1.Els primers passos:

En el capítol 2 del llibre dels Fets dels Apòstols es narra la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

Aquest fet , conegut com a Pentecosta, empeny els apòstols a donar a conèixer la mort i la resorció de Jesús i la seva bona noticia.

Els primers cristians s’esmerçaven a viure l’ideal de la vida proposat per Jesús de Nazaret.

El cristianisme  dels primers anys trenca una visió tancada i rígida de  la vida i la societat i presentà d’una manera clara un concepte de Déu Pare que estima als febles i s’hi apropa.

La fe en Jesús, l’esperança en la resurrecció i la voluntat de viure segons es valors de l’evangeli van configurar unes pautes de comportament.

1.2 L’expansió del cristianisme:

La situació de control i de Pau (peix romana) que es vivia arreu de l’Imperi ROMà afavorí la ràpida difusió del cristianisme. En el concili de Jerusalem es resolgué que, per ser cristíà, no calia complir les practiques de vida jueves.

-A l’Orient: el cristianisme s’estengué de Jerusalem, pesant per Antocià, fins a l’Asila Menor, Macedònia, Grècia i Egipte.

-A l’Occident: de Jerusalem s’estengué per les principals ciutats i regions de l’Imperi.


1.3 L’organització:

Al capdavant de cada comunitat hi havia els preveres, que asseguraven la predicació de l’evangeli i presidien les celebracions religioses. Per a l’atenció a la catequesi i l’administració de la caritat als pobres, les viudes i els orfes, eren ajudats pels diaques.

Cadascuna de les Esglésies era presidida per un bisbe, amb la responsabilitat de mantenir la unitat de creients i de comunitats, i de vetllar per la transmissió del missatge evangèlic. L’Església de Roma va ser el centre de totes les comunitats.

1.4 Els primers rituals:

Durant el segle 1 i al principi del 2 hi havia dos celebracions bàsiques:

El baptisme: és un ritual que te el seu origen en el gest de la immersió en l’aigua amb el que Joan Baptista oferia la conversió per el perdó dels pecats. Durant els primers segles, nomes es batejaven adults, ja que s’havia de fer desprès d’un període de formació (catecumenat). Aquest gest oficialitzava la incorporació del creient a la comunitat.

L’eucaristia: te el seu origen en l’ últim sopar de Jesús amb els dotze, on Jesús fa lliurament de la seva persona a través del gest de repartir el pa i el vi, aquesta celebració es divideix en dues parts:

  1. El ritual de paraula: la primera part consistia en la lectura i el sermó o comentari, per part del bisbe.
  2. El ritual eucarístic: la comunitat de batejats recordava la donació de Jesús en l’últim sopar sota els símbols del pa i el vi i repetia les paraules de Jesús.

1.5 Els primers llocs de culte:

Els primers llocs de culte cristians eren cases particulars, encara que la primera comunitat cristiana de Jerusalem també continuava anant al temple jueu.

Al llarg del s.3 algunes comunitats es van atrevir a adequar edificis per a llocs de culte.

Quan l’Església va ser reconeguda els cristians van adoptar les basíliqües romanes com a l’edifici per les seves reunions.

Primeres dificultats

2.1 Les persecucions i els martiris:

Hi van haver moltes persecucions conta els cristians, amb l’ànim de fer desaparèixer el cristianisme. La primera persecució sagnant esclata contra els cristians que realitzaven la importància del temple i de la llei. Els primers màrtirs cristians, fruit de les persecucions, van tenir lloc cap a l’any 64 i acabaren l’any 312.

2.2 Controvèrsies i discussions:

Un segon grup de dificultats significatives es trobaren els cristians dels primers segles, que foren els escrits plens de controvèrsies i discussions, en què es difonia i es presentava el suposat caràcter nociu de la fe cristiana.

Aquesta manera d’atacar la nova religió la portaren a terme pensadors pagans coneguts per polemistes. Buscaven crear un ambient anticristià entre la població.

Els pensadors cristians defensaven la seva fe a través d’apologies, com es coneixien els escrits i respostes dels apologetes.

Els apologetes posen interès a presentar els valors de la fe i els seus principis ètics i proposen Peucrist com el model de persona.

Les polèmiques provocades pels uns i les apologies provocades pels altres, afavorien els fets següents:

  • En l’àmbit extern: el reconeixement de la bondat de la nova religió.
  • En l’àmbit intern: el creixement en la vivència de la fe, la millora de les pràctiques religioses i el reconeixement més profund dels escrits sagrats.

2.3 Falses doctrines:

L’Església va viure amb molta intensitat la preocupació per definir i aclarir els fonaments de la seva fe.

Algunes idees filósòfiques provocaren conflictes o errors doctrinals, que desembocaren les heretgies.

Per contrarestar la influència i donar resposta a qüestions doctrinals i teològiques l’Església convoca concilis o assemblees.

  • El primer concili de Nicena condemnà l’arrianisme, negava la plena divinitat de Jesús. El cusi-li de Calcedònia condemnà el monofisisme.
  • El concili d’Efes condemnà el nestorianisme, heretgia que predicava que María no era la Mare de Déu, sinó solament la mare de Jesús.

Consolidació de l’Església

L’emperador Galerí publicar l’any 311 un edicte de Tolerància pel qual es va concedir la llibertat de consciencia religiosa.

3.1 L’edicte de Milà:

Amb la publicació de l’edicte de Milà els emperadors Constantí i Liciti van decretar la llibertat del culte a tot l’Imperi.

Constantí promulga un seguit de noves lleis a favor de l’Església, com la devolució de les propietats que havien estat confiscades als cristians i dels llocs de culte, l’edificació de nous temples i l’obligació d’observar un dia de descans setmanal.


3.2 L’edicte de Tessalònica:

desprès de Constantí, els emperadors, professaren el cristianisme com a religió. Amb l’emperador Teo dosi, gracies al edicte, el cristianisme va passar a ser la religió oficial i exclusiva de tot l’Imperi, alhora que va prohibir el culte pagà.

3.3 Algunes conseqüències:

Avantatges: La predicació de l’evangeli s’estengué a tot l’Imperi i va afavorir la unitat religiosa, l església disposava d’edificis públics, s’unificà i s’estructura el culte i s’implanta el calendari cristíà.

Inconvenients: Alguns ciutadans van ser coaccionats perquè abracessin la nova religió, Bisbes i preveres es van atribuir molts privilegis i viaren com minava el seu ministeri dins la comunitat. L’emperador utilitza l’Església per assegurar la unitat política sobre la base de la unitat religiosa.

Els pares de l’Església:


Al llarg dels primers segles del cristianisme van sorgir persones virtuoses,Allunes van destacar i es van anomenar Pares de l’Església.

El seu pensament i la seva reflexió naixien de la confrontació.

  • A l’Orient Feien servir el llatí coma a llengua vehicular i els seus escrits son mes oberts a les escoles filósòfiques de Plutó.
  • A l’Occident Feien servir el grec com a llengua vehicularia els seus escrits eren de caire apologètic.

El conjunt d’aquests escrits es coneix amb el nom de patrística.

Entradas relacionadas: