Cdt 2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,79 KB

Aigües d'aixagarallament:  l'aigua es l'element més erosiu i el més important. L'erosió de l'aigua bé condicionada pel  tipus de material, el pendent, l'acció humana i l'intensitat de la pluja. La presencia de vegetació també influeix en l'acció de l'aigua d pluja, si el sòl està cobert de vegetació, una part de l'aigua que cau és interceptada i retinguda per les fulles i les tiges, i a més es por evaporar. Si la pluja es duradora o torrencial, la porositat del sòl es va tancant perquè queda xop per la pluja, i llavors l'aigua s'escola per la superficie capa a terrenys mes porosos, això provoca l'erosió laminar i la remoció de fines capes superficials de terreny de manera prou uniforme. Quan l'aigua es reuneix en petits fils que segueixen la línia de pendent màxim, sense curs fix, origina solcs ( canals de pocs cm de fòndaria), els solcs més grans es van fent més profuns i donen lloc axaragalls, de mides mètriques i posteriorment a barrancs de mides decamètriques.

Els terrenys argilosos i sense vegetació, marcats profundament per xaragalls, originen caracteristics anomenat bad-land.

La intensitat de l'erosió produida depèn finamentalment de dos factors: Erosivitat, és la capacitat erosiva de l'agent, serà més gran com més quantitat d'aigua es posi en moviment en un temps reduit. / Erosionabilitat, es la facilitat del terreny per ser erosionat, depèn de diverses caracteristiques com, la presencia de vegetació, que disminueix l'erosionabilitat; la naturalesa del terreny; com més pendent, més erosionabilitat.

Acció deologica dels torrents:  torrents: cursos d'aigua amb llera fixa, de poca longitud i fort pendent. No sempre porten la mateixa quantitat d'aigua, de vegades fins i tot no porten gens i queden completament secs una part de l'any (període d'estiatge), hi ha torrents permanents i torrencials. Zones d'un torrent: conca de recepció, recull l'aigua precipitada/ canal de desguas, canalitza les aigues de la conca de recepció / con de dejecció, el torrent hi diposita els sediments. Quan un líquid baixa amb turbulencies , no hi ha laminacio, quan passa això es poden formar marmites de gegant, són grans unitats circulars sobre un substrat dur.

Acció geologica dels rius: rius: son corrents d'aigua estabilitzats, de circulació més constants que els torrents. L'acció geòlogica dels rius depèn de l'energia cinètica del curs d'aigua, que varia al llarg del seu recorregut. Capacitat de transport d'un corrent és la quantitat màxima de massa de sediments que pot transportar per un vabal i una velocitat determinats. Càrrega, és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat. Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosionarà, mentre que si la càrrega supera la capacitat de transport, abandonarà part del materials transportats fins que totes dues magnituds siguin iguals.

Perfil longuitudinal: és la representació gràfica de l'alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. El pendent del curs disminueix a mesura que ens allunyem de la capçelera i ens acostem al nivell de base. Tots els rius tendeixen a assolir un perfil longitudinal teòric, anomenat perfil d'equilibri, es busca gastar la minima energia possibles des de el moment de l'erosió fins el moment de l'erosió.

Erosió regressiva o erosió remuntant: quan el nivell del mar baixa, el riu tendeix a erosionar més .

Fomes fluvials: el riu es divideix en tres trams : curs alt, es comporta de manera torrencial, amb molta capacitat d'erosió, es poden produir fenòmens de captura, consisteix en l'ampliació d'una conca envaint una conca veïna; curs mitjà i curs baix, circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell base. Segons el tipus de càrrega que transporta, un riu pot tenir dos possibles traçats sobre la plana d'inundació:

- Si transporta materials gruixuts, tendeix a formar cursos anastomotics, bifurcant-se i unint-se moltes vegades.Entre els canals formats d'aquesta manera, queden acumulacions de graves anomenades barres longuitudinals.

- On els sediments acostumbren a ser més fins, el riu circula  per un sol canal que descriu corbes s'anomena meandres. En un meandre la fondaria màxima es localitza a la part extrena de la corba, on el corrent té més velocitat i per tant es produeix una erosió i si els meandres arriben a fregar les parets de la vall, es produeix una sedimentacio.

terrasses fluvials: rastres geologics dels canvis del nivell del mar.

Transport: les particules més grosses constitueixen la càrrega de fons, son transportades per arrosegament, rodament i saltació sobre el fons de la llera. / Les particules més fines formen la càrrega en suspensió, que enterboleix l'aigua. / Les sals i els minerals dissolts constitueixen la càrrega en solució.

Durant el transport, les particules grosses es van arrodonint pel desgast produit en topar les unes amb les altres. La forma de transport produeix la separació per la mida dels materials i origina sediments amb una elevada maduresa textural, es a dir, amb un elevat grau d'arrodoniment i mida uniforme. La maduresa minerologica, es que cpntra més dur i insolubles son els minerals mes maduresa té.

Efecte de Hjülstrom, les sorres es mobilitzen més fàcilment que les argiles, les quals tot i que son de mida mes petita, necessiten una velocitat de corrent 10 vegades més gran per ser transportades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entradas relacionadas: