Causes de la immigració extrangera a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,08 KB

 
Fase I (estacionària alta)
Els nivells de la natalitat i la mortalitat són elevats i estan sotmesos a fluctuacions importants en poc temps. La mortalitat catastròfica (deguda a èpoques de fam, epidèmies de pesta i guerres) i la mortalitat infantil tenen una gran importància. TN>40%  TM>40%
· Fase II (primera expansió)
La natalitat és elevada i es produeix una disminució progressiva de la mortalitat gràcies a la introducció de millores en la dieta. Com a conseqüència, hi ha un augment considerable de la població. TN>35%  TM>15% Fase III (expansió tardana)
La natalitat disminueix i la mortalitat s’estabilitza. L’augment de població comença a minvar. TN>20% TM<15% Fase IV (estacionària baixa)la natalitat i la mortalitat són baixes, i el creixement de la població és mínim o nul. TN>20% TM<15% 
La teoria de la segona transició demogràfica.L a segona transició demogràfica,descriu els canvis en el tipus de família: Increment de la solteria

Retard del matrimoni

Retard a l’hora de tenir el primer fill

Expansió de les unitats per mutu acord

Expansió dels naixements fora del matrimoni

Diversificació de les modalitats d’estructuració familiar.

Les migracions són desplaçament de població dins d’una mateixa regió o país o bé entre països, de vegades al llarg de grans distàncies i en grups nombrosos.Poden ser: Segons les fronteres polítiques: internes o externes.
- Segons la durada temporal: temporals, cícliques o definitives. - Segons la legislació: legals o il·legals. 
·Factors físics: Impulsen l’emigració: desastres naturals incentiven la immigració: clima. Factors econòmics: 
impulsen l’emigració: manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra i manca d’atenció sanitària; incentiven la immigració: oferta de treball i bones condicions de vida. Factors polítics i socials:
impulsen l’emigració: persecució política, manca de llibertat, fam, discriminació i guerra o conflictes armats incentiven la immigració: llibertat d’expressió, educació i estudis, atenció sanitària, seguretat i lligams culturals.Conseqüències: Per al lloc de sortida dels emigrants:
positives: disminució de la pressió demogràfica, recepció de transferències econòmiques i disminució de l’atur negatives: envelliment de la població, pèrdua de població activa i fuga de cervells. Per al lloc d’arribada dels immigrantspositives: rejoveniment de la població, arribada de persones formades amb estudis, augment del consum intern i augment de mà d’obra negatives: pèrdua d’identitat cultural, conflictes ètnics o xenofòbia i baixada de salaris
La immigració a Catalunya Diferents etapes: 
Aquesta aportació immigratòria no ha arribat de manera continuada, sinó que ho ha fet en diferents etapes al llarg del temps en funció dels cicles econòmics expansius;  Una primera onada immigratòria important es va produir entre 1920 i 1930, amb l’arribada de mig milió de persones procedents sobretot d’Aragó, el País Valencíà i Múrcia. Aquestes immigracions va fer que la població catalana passés de dos milions d’habitants a tres. Un segon corrent immigratori destacat es registrà entre 1950 I 1975. Va arribar prop d’un milió i mig de persones procedents de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important aportació andalusa, tot i que també hi hagué força immigració extremenya I gallega. Va fer que la població catalana passés de tres milions d’habitants a sis.Finalment, entre 1998 i 2010 es va produir un altre corrent immigratori, format per persones procedents de diverses parts del món, especialment El Marroc, l’Amèrica Llatina i l’Europa de l’Est. Va fer que arribés als set milions i mig d’habitants. Catalunya podria tenir en el període 2011-2020 un creixement migratori negatiu a causa de la tornada d’una part d’aquesta immigració als seus països d’origen o bé pel seu trasllat a altres comunitats autònomes d’Espanya. La immigració a EspanyaLa distribució de la població espanyola en l’actualitat és conseqüència de dos processos de moviment de població importants en el temps:Un canvi a llarg termini, constant des de fa més de tres-cents anys, que va provocar el despoblament de l’interior peninsular I l’increment de la població a les zones litorals I prelitorals. Un canvi a curt termini, molt interns entre 1960 i 1975, que comportà grans moviments de poblacions dins de l’Estat espanyol com a conseqüència del desenvolupament econòmic. Al contrari del que havia passat durant bona part dels segles XIX i XX, des de finals del Segle XX Espanya ha esdevingut un territori receptor d’immigrants. Les causes són:Internes: creixement econòmic, demanda de mà d’obra i creixement vegetatiu baix.Externes: fàcil accés a la península Ibèrica de població provinent de països del nord d’Àfrica amb excedents de mà d’obra, crisis econòmiques de diversos països sud-americans, facilitat d’integraciólingüística pel fet de compartir la llengua castellana amb ports països sud-americans, entrada a la UE de països de l’Europa oriental poc desenvolupats i amb excedents de mà d’obra i establiment de la residència definitiva d’antics turistes de l’Europa occidental pel cost més baix de la vida a Espanya. immigració a la UE La tercera part de les migracions internacionals té el continent europeu com a destinació, especialment els països més rics de la Uníó Europea. El 6,5% dels habitants de la UE són nascuts fora i un 3% viuen en un estat de la UE diferent d’on han nascut. Característiques:

Són majoritàriament de l’Europa oriental, Turquia, el Magreb I l’Amèrica del Sud. Dos terços dels immigrants procedeixen de països extracomunitaris i la tercera part restant, d’altres països comunitaris, especialment de l’Europa de l’Est, com ara Romania, Polònia I Bulgària.

No es reparteixen uniformement per tot el territori de la UE, sinó que solen instal·lar-se en països amb un desenvolupament elevat, com ara Alemanya, el Regne Unit i França. Principals receptors de població immigrant: Espanya, Itàlia, el Regne Unit, Irlanda i França.

Acostumen a establir-se en països que tenen alguna afinitat cultural amb els seus llocs d’origen a causa d’antics processos colonitzadors, per exemple, dels sud-americans amb Espanya. 

Entradas relacionadas: