Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i la Gran Guerra

Vocabulari

• Imperi colonial: Conjunt de territoris sota el domini d'una mateixa potència hegemònica, la qual s'anomena metròpoli.
• Colonialisme: Dominació d'un país o territori per part d'una potència estrangera.
• Imperialisme: Domini polític i econòmic d'un país estranger.
• Metròpoli: Nació que posseeix colònies. S'aplica en referència a les potències colonials europees.
• Aculturació: Procés en el qual un grup de persones adquireix una nova cultura.
• Segregació: Moviment cultural, social o polític en el qual se separa la població humana d'un mateix país.
• Paneslavisme: Moviment que defensava la protecció de Rússia a tots els pobles eslaus.

L'Imperialisme i les seves Causes

L'Europa Dominant

La Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees: les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a Àfrica i Àsia, principalment, i creant els grans imperis colonials.

Les Causes del Colonialisme

A part de la necessitat de vendre l'excedent de la seva producció i de comprar matèries primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat i l'expansió territorial s'havia de fer sobre regions extraeuropees. A més, el nacionalisme conservador i l'imperialisme racista defensaven la superioritat de la raça blanca, així com el dret dels europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures considerades "inferiors".

Conquesta, Organització i Explotació de les Colònies

Exploració i Conquesta

La recerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions per cartografiar l'Àfrica central. Un cop conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant feble, ja que van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

L'Organització Colonial

La colònia era controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir tres classes:

• Colònies d'explotació (econòmica): No tenien govern propi i els europeus hi exercien una política d'ocupació.
• Colònies de poblament: Rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.
• Protectorats: Territoris que, després de l'ocupació europea, mantenien l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

El Repartiment del Món

El Repartiment d'Àfrica

La colonització d'Àfrica va ser la més ràpida i brutal perquè va significar el domini total del continent. Els britànics i els francesos van tenir avantatges perquè tenien bases a Àfrica des del segle XVIII. Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud els britànics, i d'oest a est els francesos. El xoc d'interessos va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones que ocuparia cadascú.

L'Ocupació d'Àsia

Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l'Afganistan. Més endavant, van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina. A la Xina volien ser presents totes les potències, però van ser els anglesos els que van forçar l'obertura del comerç mitjançant les guerres de l'opi.

L'Imperi Britànic

A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món: des de l'Índia (on la reina Victòria va ser proclamada emperadriu el 1876) fins a Àfrica, amb l'objectiu de controlar les rutes comercials marítimes.

L'Imperi Francès i Altres Imperis

El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar especialment a l'Àfrica del Nord i el sud-est asiàtic, competint amb l'Imperi Britànic. També posseïen territoris colonials molt importants altres països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya (Guinea Equatorial i Sàhara).

Els Estats Units i Japó

Els Estats Units i Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van iniciar una expansió colonial. Els Estats Units en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib. Japó, recolzat per Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

Les Conseqüències de la Colonització

La Introducció d'Avenços Europeus a les Colònies

Les potències colonitzadores van introduir avenços en els territoris colonials (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.). Van conrear noves terres i van crear indústries en benefici propi, però la introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció d'epidèmies. Els europeus també van construir escoles en un intent d'aculturació, imposant les formes de vida dels colonitzadors, com ara l'idioma de la metròpoli, el cristianisme i les creences occidentals.

Les Transformacions Econòmiques

Es van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, i la majoria de la població indígena va quedar sotmesa a pitjors condicions de vida. Es van potenciar les grans plantacions (cacau, cafè, cotó, fruites, etc.), on els natius havien de treballar per subsistir, a més de comprar els aliments. Es va imposar una economia monetària i de mercat que va arruïnar les artesanies locals per la competència deslleial dels productes industrials importats des de la metròpoli (més barats i abundants).

Els Canvis Socials i Culturals

Va canviar l'estructura social com a resultat de la imposició dels nous models colonials, que van realitzar una profunda segregació. Funcionaris i colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes, que anaven perdent, a més, la seva identitat cultural per l'impacte de la cultura "superior" (occidental).

Les Causes de la Primera Guerra Mundial

Colonialisme i Nacionalisme

Entre les causes de l'enfrontament destaca la rivalitat entre les potències colonials, l'exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans.

Cursa d'Armaments i d'Aliances

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments, amb la fabricació d'armes, la construcció de vaixells de guerra i l'entrenament de tropes ("pau armada"). Així mateix, totes les potències es van llançar a un complex sistema d'aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança, mentre que França es va aliar amb Rússia i va millorar les seves relacions amb Gran Bretanya, signant el pacte de la Triple Entesa a principis del segle XX.

L'Esclat de la Guerra

El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'Imperi Austrohongarès per un nacionalista serbi. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia va intervenir per protegir-la i Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països es van anar declarant la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.

La Gran Guerra

La Guerra de Moviments

Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per vèncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al principi, aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l'exèrcit alemany a la batalla del Marne. Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l'Imperi Austríac.

La Guerra de Trinxeres

Els fronts es van immobilitzar després dels primers moviments. A l'occident es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de guerra, fent-se necessària la recerca de nous aliats que aportessin més soldats a la guerra, com Itàlia, que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre que Bulgària i l'Imperi Turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès a la batalla de Verdun.

La Crisi de 1917 i la Fi de la Guerra

Durant l'any 1917, la revolució bolxevic va triomfar a Rússia i van signar la pau amb Alemanya, però aquest abandó va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l'enfonsament del transatlàntic Lusitania per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra. El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van aturar Àustria i els seus aliats. L'Imperi Austrohúngar i l'Imperi Turc van demanar l'armistici, mentre que, al front occidental, els alemanys van ser derrotats. L'11 de novembre de 1918 es va signar l'armistici i a Alemanya es va proclamar la República.

La Guerra a la Rereguarda

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent dels anteriors per la gran mobilització de recursos, la implicació de tota la població, civil i militar, així com els nous mitjans tècnics en transport i armament, que van ocasionar nombrosos morts i mutilats, a més de molta destrucció. Els contendents van haver de reconvertir les seves indústries per fabricar armament, demanar préstecs i substituir la mà d'obra masculina per la femenina a les fàbriques, mentre que a les ciutats s'usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l'opinió pública.

L'Organització de la Pau

El Tractat de Versalles

El tractat més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vencedors li van imposar condicions molt dures: a) Es declarava Alemanya única culpable de l'esclat del conflicte i quedava obligada a pagar fortes reparacions de guerra. b) Es desmantellava gairebé per complet tot el seu exèrcit i se li prohibia el rearmament. c) Es retornaven els territoris d'Alsàcia i Lorena a França, Schleswig a Dinamarca i dos cantons a Bèlgica, mentre que la Posnània i una part de la Prússia occidental van ser lliurades a Polònia.

Un Nou Mapa d'Europa

A més del Tractat de Versalles, una altra sèrie de tractats es van ocupar dels altres vençuts, establint el dret de cada nació sotmesa pels antics imperis europeus de formar un estat independent, per aconseguir debilitar-los i, fins i tot, desintegrar-los: a) L'Imperi Rus va perdre gairebé tota la seva costa al Bàltic i va cedir grans extensions a la nova Polònia. b) L'Imperi Turc va estar a punt de desaparèixer per complet. c) L'Imperi Austrohúngar es va desintegrar i, en el seu lloc, van sorgir estats nous com Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.

La Societat de Nacions

Es va crear a Ginebra, a proposta del president dels EUA, Wilson, per garantir la pau i fomentar la cooperació internacional, etc., amb dos organismes: l'Assemblea i el Consell. Però el fet que els Estats Units no s'hi integessin, ni tampoc molts països descontents amb els resultats de la pau, va convertir la SDN en una organització de vencedors.