Causes i Conseqüències del Crac del 29 i la Gran Depressió

Causes del Crac Borsari del 29

L'enfonsament de la borsa de Nova York, el Crac del 29, fou el detonant de la crisi econòmica. No obstant això, les causes eren més profundes. La crisi dels sectors industrials tradicionals es va intensificar, i el mateix va passar amb l'agricultura. Els sectors industrials més afavorits per l'expansió van experimentar les conseqüències de la disminució del poder de compra.

El sector de la construcció també va entrar en crisi a causa de la situació del mercat. Malgrat el mal estat general, el valor de les accions de la borsa va seguir pujant, i això va atreure nous inversors. Això, però, va donar lloc a una bomba especulativa. El valor dels títols no es corresponia amb els beneficis reals de les empreses. Moltes persones demanaven crèdits per comprar accions.

A mitjans del 29, les accions van començar a baixar a causa de la contracció de la producció i l'ocupació.

Dijous Negre i Enfonsament de la Borsa

El primer descens de les cotitzacions, causat per la retirada d'inversors, va sembrar el pànic entre els qui havien comprat les accions a crèdit. El 24 d'Octubre, conegut com el Dijous Negre, es van oferir una elevada quantitat d'accions a la venda amb una demanda quasi nul·la.

La Gran Depressió

L'enfonsament de la borsa va col·lapsar l'economia i va donar pas a una llarga crisi, coneguda com la Gran Depressió. Les seves característiques principals són les següents:

Conseqüències Econòmiques Immediates

• L'enfonsament borsari va provocar la destrucció de l'estalvi i la reducció dràstica del crèdit, del consum i de la inversió.
• Els bancs van enfonsar-se perquè les persones retiraven els estalvis i no es retornaven els préstecs.
• El cessament de la demanda i de les inversions va tenir com a conseqüència la crisi industrial i unes taxes d'atur molt altes.
• La crisi agrària es va agreujar amb l'enfonsament dels preus. La misèria al camp va ser més greu que a les ciutats.

Els aturats van caure en la misèria, ja que no disposaven d'un sistema d'ajuda social.

Mecanismes d'Extensió de la Crisi

La crisi es va expandir a la resta del món per dos canals principals:

Comerç Internacional

La disminució de la demanda d'importacions va produir en molts països la caiguda de les exportacions. La política proteccionista va ser limitada per altres països que van elevar els aranzels i van imposar quotes a les importacions. El proteccionisme va tenir efectes nefastos per al comerç.

Finances Internacionals

La repatriació dels capitals va desencadenar una crisi econòmica i financera internacional. Després del crac, els Estats Units van deixar d'exportar capital i van exigir la devolució dels capitals que havien invertit prèviament.

Conseqüències Socials de la Crisi

L'economia capitalista va conèixer un gran retrocés i les conseqüències van ser terribles. Al món industrialitzat hi havia 30 milions d'aturats. La misèria i la por a la fam es van estendre, entre les quals s'escampava la por a la proletarització, a perdre el nivell de vida i els estalvis, i per tant, a descendir en l'escala social.

El sentiment d'injustícia contra el poder i el sistema econòmic van desencadenar vagues. La radicalització social es va concretar en el creixement dels moviments revolucionaris.