Catalunya i Espanya al Segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB

 

Etapes del s.XIX a Espanya


:

1808-1814: guerra del francès

Corts de Cadis (1r intent de revolució burgesa).

1814-1833: regnat de Ferran VII:

1814-1820: la restauració de l’absolutisme. 1820-1823: trienni liberal (2n intent de revolució burgesa). 1823-1833: dècada absolutista (1830 pragmàtica Sancíó).
1833-1840: regència de María Cristina (triomf de la revolució burgesa i derrota dels carlins).
1840-1843: regència del general Espartero (etapa d’inestabilitat).

1843-1868: regnat d’Isabel II:

1843-1854: dècada moderada (implantació i consolidació d’un estat liberal del tall conservador). 1854-1856: bienni progressista. 1856-1868: descomposició del regnat.
1868-1874: sexenni democràtic (1a experiència democràtica de la història d’Espanya. 1869-1871: regència del general Serrano. Gener 1871-febrer 1874: monarquia democràtica d’Amadeu de Savoia. Febrer 1873-Gener 1874: Ia República. Gener 1874- Desembre 1874: república presidencialista del general Serrano (dictadura).

1874-1902: la restauració:

1875-1885: regnat d’Alfons XII. 1885-1902: regència de María Cristina (1898 derrota a la Guerra de Cuba davant dels Estats Units.

Regnat de Ferran VII (1814-1833):


Restauració de l’absolutisme (1814-1820):


En arribar a Espanya es troba una paradoxa: liberalisme i l’actitud de la població era favorable a la seva persona./ Es persegueix: s’executa als afrancesats i liberals, que s’exilien. Pronunciamiento: Aliança burgesia liberal, sectors liberals de l’exèrcit./ 1817 la burgesia catalana apolla al general Lacy./ Crisi econòmica: Espanya destrossada per la Guerra. Entre 1816-1824, es perden les colònies americanes.

Trienni Liberal (1820-1823):


Al Gener de 1820 hi ha el Pronunciamiento del coronel Riego i Ferran VII jura la constitució (2n intent de revolució burgesa)./ Obra dels liberals./ Al 1823 intervé la Santa Aliança que crea un exèrcit francès que derroten els liberals i fracassa el 2n intent de revolució liberal, restaurant Ferran VII.

Dècada absolutista (ominosa) (1823-1833):


Nova repressió contra els liberals i anul·lació de l’obra del Trienni. L’església recupera els seus béns./ Persisteix la crisi econòmica.

Proteccionisme

: doctrina econòmica que consisteix en protegir la producció nacional entrant la competència estrangera aplicant als productes estrangers, un impost (Aranzel) que faci que siguin més cars que els nacionals. Reacció del sector més conservador./ 1830 pragmàtica Sancíó: es suprimeix la llei Sàlica que prohibia regnar a les dones./ Com mor Ferran VII i Isabel es menor d’edat la regeix María Cristina de Nàpols que regna fins 1840./ El liberalisme arriba al poder a través d’un pacte amb la monarquia, perquè Marina Cristina necessitava el seu suport.

Liberalisme moderat


Caps: general Naüdez. Grups socials que hi donaven suport: noblesa reformista i burgesia industrial, terratinent i financera. Sobirania: sobirania compartida (rei té el poder executiu i influència en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi molt restringit. Constitució 1845.

Liberalisme progressista:


caps: general Espartero. Grups socials que els hi donaven suport: petita i mitjana burgesia industrial i comercial. Grups populars urbans (d’ençà 1856 van donar suport al partit demòcrata i posteriorment al republicanisme). Sobirania: sobirania nacional (limitats la influència del rei en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari més ample. Drets: drets més extensos. Constitució: 1812 i 1837.

Espanya (regència de María Cristina) (1833-1843):


Es produí la revolució burgesa(3): (1) la implantació de l’estatut liberal per part de la burgesia aliada amb una part de la noblesa, la monarquia i l’exèrcit. (2) conseqüència: I Guerra carlina 1833-1840. (3) com es diu? Els liberals arriben al poder per tal de defensar els drets dinàstics d’Isabel. Etapes: 1833-1834: estatut reial de Martínez de la Rosa: Pseudoconstitució (nega la sobirania nacional): frustració entre els sectors liberals. 1835-1836: revoltes populars (a Barcelona anomenades Bullangues): davant d’això, la regenta nomena cap de govern al liberal progressista Álvarez de Mendizábal(5): (1)constitució 1837. (2)llibertat d’indústria i comerç: s’eliminen gremis>qui decideix ara és el mercat. (3)desamortització eclesiàstica. (4)desvinculació de propietats de noblesa: vendre patrimonis per guanyar diners i la burgesia pot comprar-los. (5)desaparició règim senyorial i jurisdiccions nobiliàries (ara els pagesos són lliures). 1837-1840: etapa liberal moderada: es desfà l’obra de 1835-1837. 1840-1843: Regència d’Espartero (2): (1)actitud autoritària que el desprestigia. (2) crisi econòmica: acord amb regne unit: deixava diners a Espanya a canvi de que els teixits britànics entressin a Espanya gratuïtament: aixecament a Barcelona 1842 dels fabricants i treballadors. Es bombardeja Barcelona des de Monjuic. Es retira ei es fa major debat a Isabel, que regna.

Desamortització eclesiàstica:


Situació econòmica a Espanya destrossada per


La guerra del francès, la pèrdua de les colònies americanes llevat de Cuba i Puerto Rico i després provocades per la Guerra carlina..

Com a solució, Mendizábal>desamortització eclesiàstica

Expropiar els bens de l’església (menys obres relacionades amb la sanitat i les escoles) i es converteix en bens nacionals que van ser subhastats.

Objectius:

amb els diners recaptats> millorar la situació econòmica d’Espanya. Armar un poderós exèrcit liberal per derrotar els carlins. Incrementar el suport a l’estat liberal per part dels beneficis en les subhastes.

Resultat

L’estat va recaptar molt menys del que estava previst ja que hi havia 2 maneres d’abonar les compres: en metàl·lic o amb títols de deute de l’estat pel seu valor nominal (inicial), de tal manera que molts burgesos i nobles van pagar amb títols de deute.

Conseqüències

L’oposició d’una part de l’església a l’estat liberal. La pagesia no va tenir ocasió de comprar les terres desamortitzades i a més, els nous propietaris els hi van imposar unes condicions (lloguers) més dures que amb l’església> molts camperols donen suport al carlisme.

Entradas relacionadas: