Catalunya entre 1901 i crisi de solidaritat catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,66 KB

 

Les bases de Manresa

Uníó Catalanista:
Un membre de la Lliga de Catalunya, Narcís Verdaguer, funda al febrer/1891 la Uníó Catalanista, una entitat que té La funció de defensar els interessos de Catalunya i considera que Catalunya és Una nació. Malgrat una part vulgui participar en política, no es pot considerar Un partit polític.  Al març/1892 és Convoca la primera assemblea general de la Uníó Catalanista a Manresa, on es troben Al voltant de 250 delegats d’associacions amb l’objectiu d’elaborar un projecte De sobirania política comú a tot el catalanisme: Bases per la Constitució Regional Catalana, més conegut com les Bases de Manresa. Es convertirà en el Programa polític del catalanisme durant dècades. En aquest document reclamen Que Catalunya tingui autogovern, unes corts pròpies amb capacitat legislativa, El català com a única llengua oficial, una organització territorial per Comarques, establiment d’un servei d’ordre públic català, concordat de la Santa Seu per poder utilitzar el català a la parròquia.  Però hi haurà un problema, l’existència de Dues generacions diferents de catalanistes que tenen maneres diferents D’interpretar el catalanisme. Per una banda, els que estan representats pel President: Lluís Domènech i Montaner, que representen una generació més Intel··lectual i teòrica i que estaven poc disposats a participar en política; D’altra banda, el secretari: Enric Prat de la Riba, representa la generació més Jove que vol acció política.  La Uníó Catalanista anirà creixent i augmentant la seva presència en política a partir De 1898, al mateix temps que es desprestigien institucions del govern espanyol. Començarà a ser mal vist perquè és una alternativa al sistema polític espanyol.

La Lliga Regionalista


L’any 1990 el sector jove de la Uníó Catalanista representat per Enric Prat de la Riba, crea una institució: Centre Nacional Català, que estava vinculat a La Veu de Catalunya. Per altra Banda, durant el Govern de Silvela-‐‐Polavieja es funda la Uníó Regionalista, Que eren dirigents de  les corporacions Econòmiques i ciutadanes de     Catalunya. Aquestes  dues  formacions  S’uneixen  al  maig/1901  Per  tal  de  Presentar--‐se  a  unes  Eleccions generals presentant una candidatura conjunta coneguda com La Candidatura dels 4 Presidents; on es presenten com a diputats de la Circumscripció de Catalunya  Sebastià Torres, Santiago Rossinyol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner. Aquesta candidatura serà un èxit i tots quatre aconsegueixen ser diputats.  Després  D’aquest  triomf,  decideixen  Fusionar-‐‐se  i  formen  El  1901  la  Lliga  Regionalista  de Catalunya; mantenint La  Veu  De  Catalunya  com  el Seu  diari oficial. Al Novembre/1901    es  presenten A les eleccions municipals i tenen molt d’èxit, especialment a l’Ajuntament de Barcelona, on aconsegueixen 11 regidors. És la primera vegada que un partit no Dinàstic guanya unes eleccions a una ciutat important; a Catalunya no tornaran A guanyar els partits dinàstics, és un curtcircuit al sistema de la Restauració.

Solidaritat catalana


El creixement del Catalanisme sempre és conseqüència de les accions que realitza el  govern, la seva imposició per la força Provoca que tots aquells que estan a favor del catalanisme s’uneixin. El 25/11/1905 al voltant d’uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona assalten Dues redaccions catalanes: Cu--‐cut (revista) i La Veu de Catalunya (diari de La Lliga). Aquest assalt suposadament va estar provocat a causa de la Publicació d’un acudit al Cu--‐cut en el qual se suposava que havien Ridiculitzat l’exèrcit espanyol a causa dels continus fracassos espanyols  al Marroc. Però en realitat aquest assalt era Un avís, una amenaça, perquè una part important de l’exèrcit i el govern veuen Qualsevol acció catalanista com un atac cap a Espanya. Des de Catalunya es Demana responsabilitat dels actes comesos i això provoca que es visqui un Ambient de crispació. El govern espanyol no només no castigarà als oficials Implicats, sinó que promulgarà una llei: Llei de Jurisdiccions per la qual Qualsevol ofensa oral o escrita contra la bandera, la pàtria o l’exèrcit Passarà directament sota jurisdicció militar, és a dir, serà jutjat pe un Tribunal Militar. Aquesta llei estarà vigent fins al 1921 però en l’època del Franquisme es recupera. Hi ha un rebuig total per part de la població i dels Polítics catalans ja que era una amenaça a la llibertat d’expressió i Consideraven que criminalitzava el catalanisme; això infla encara més el Catalanisme. És en aquest moment que comencen les males relacions entre el Govern espanyol i el de Catalunya; els diputats catalans protesten al Parlament Espanyol al qual no els hi fa cas i, per tant, com a protesta, decideixen Marxar del Parlament. Al tornar a Barcelona són rebuts per una manifestació Multitudinària com mai s’havia vist, va ser un acte d’homenatge en el qual 200.000 persones es llençaran al carrer per rebre’ls (20/5/1906). Els partits Polítics s’adonen que de veritat el catalanisme mou masses i això provocarà que Tots els partits catalans s’uneixin donant com a resultat Solidaritat Catalana, Una aliança contra la llei on trobem totes les forces polítiques excepte els Partits dinàstics i Lerroux amb l’objectiu d’aconseguir derogar la Llei de Jurisdiccions.  És en aquest context quan Lerroux funda el seu propi partit i es presenta davant d’Espanya com el Defensor de la pàtria i de Catalunya. A més, un dels líders del catalanisme: Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana, llibre on justifica el Sentiment nacional i les diferències amb l’estat central. Acaba el llibre amb El capítol Imperialisme on expressa la idea de modernitzar Espanya. Al 1906 hi Ha una manifestació a Barcelona a favor de Solidaritat Catalana, davant de L’èxit que veuen que té en la població decideixen convertir-‐‐se en una Coalició electoral l’any 1907 per poder-‐‐se presentar a les eleccions Provincials; fan un programa electoral conegut com Programa de Tibolí. Aquestes Eleccions representen un èxit rotund ja que aconsegueixen 7 dels 8 diputats de Manera que els partits dinàstics perden tot el protagonisme i Prat de la Riba Serà escollit el president de la diputació de Barcelona. Al mateix any hi ha Unes eleccions generals en les quals Solidaritat Catalana tindrà un èxit encara Més rotund ja que dels 44 diputats que li corresponien a Catalunya, aquesta Coalició n’obté 41.  

Fi de Solidaritat Catalana


Hi ha diverses causes que podrien explicar el final de Solidaritat Catalana: -‐‐  L’heterogeneïtat de les forces que el formaven feia difícil la seva Continuïtat en el temps. -‐‐ Malgrat ser una coalició molt diversa, el partit Que dominava  era  la  Lliga  i  per  tant,  seguien  El lideratge  d’aquest partit, De  F.Cambó. -‐‐ La causa definitiva van Ser els fets de la Setmana Tràgica al 1909 ja que davant de la repressió Governamental hi trobem dues posicions: mentre una part de la coalició hi està A favor, els integrants de la Lliga, una altra hi està en contra, els partits D’esquerres que donen suport als obrers.



La crisi del 1917 :


És la crisi més important de la Restauració ja que acabarà amb el sistema. L’estiu del 1917 esclatarà aquesta crisi, a partir de la qual el sistema Polític serà molt inestable.  

Com a protagonistes d’aquesta crisi trobem: -‐‐  El  Primer  col··lectiu  és  El  moviment  obrer  I  camperol;  dirigits  Per  dos  sindicats:  La  UGT, vinculada al PSOE, i la CNT, legal des de 1915; el qual ha agafat molta força a tot Espanya. Reclamen Millores salarials i laborals i comencen a demanar millores democràtiques, això és el que els fa diferents i perillosos pel govern. -‐‐ La burgesia, Especialment la catalana, s’ha enriquit molt amb l’economia de la IGM. Està Vinculada a la Lliga i el que volen és dirigir Espanya amb la idea d’Imperi. -‐‐ Els partits dinàstics són protagonistes passius, per la seva ineficàcia. Estan en plena decadència i són incapaços de democratitzar el govern espanyol i Aconseguir governs  estables; a més, Continuen amb el torn pacífic, que cada  Vegada  serà  més  Continuat.  A partir del 1917 serà Gairebé impossible mantenir el  Torn:  a  la  Mínima  que  hi  Ha  un  ambient tens, es tanquen les Corts. Un altra mesura Que utilitzen és la creació de governs      De concentració, governs d’emergència formats per personatges de Diferents partits en moments de crisi política per tal d’intentar sortir--‐ne. A Més, quan les seves figures principals desapareixen, el lideratge l’agafen Polítics de menor categoria. Maura (PC) és substituït per E.Dato i José Canalejas (PL) serà substituït per diversos polítics: Conde de Romanones, García Prieto i Santiago Alba. -‐‐ L’exèrcit, el qual també tindrà tensió Interna i molt malestar. Dins de l’exèrcit podem distingir‐‐ne dos grups:  Una Part viu molt bé, aquests són els oficials d’alta graduació que estan a la Guerra del Marroc, on aconsegueixen sous molt més bons i pujar de categoria és Molt més fàcil. Apareix una nova generació d’oficials que tenen una nova Mentalitat que gira  al voltant de 3 Idees: 1 l’exèrcit ha de recuperar la seva presència en la política espanyola Ja que Cànoves els va retirar de la política; 2 consideren que els valors de la Vida militar (honor, pàtria, lleialtat) els ha d’adoptar la societat civil ja Que la vida dels militars és modèlica i 3 es consideren els defensors de la Pàtria, se senten els escollits per salvar Espanya de la corrupció política, el Nacionalisme i el moviment obrer. En aquest grup trobem oficials com Goded, Mola i Franco.  Un altre sector, que és el majoritari, pateix les Conseqüències de la crisi econòmica de la mateixa manera que els obrers: tenen Salaris baixos i els hi costa pujar de categoria. Es tracta d’oficials de baixa Graduació. Aquest col··lectiu acabarà formant l’any 1916 un sindicat: Sindicato De la Espada, que estarà dirigit pel Coronel Márquez i de seguida tindrà molts Afiliats.  L’exèrcit, i sobretot el Sindicato De la Espada, culpabilitza al govern de la seva situació laboral i salarial i, és per això, que l’any 1917 comencen una protesta en contra el govern en la Qual fan manifestos i articles de to contundent. La resposta del govern va ser També molt contundent ja que va empresonar a alguns d’aquests oficials. Per Part del Sindicato de la Espada hi va haver una crítica molt dura que va Provocar que al juliol el govern presidit per E.Dato decidís tancar les Corts Per evitar enfrontaments polítics. En aquest moment, la Lliga, liderada per F.Cambó, entra en joc amb la intenció de liderar la reforma política del país. És per això que davant del tancament de les Corts, al 5/7, la Lliga convoca una Assemblea de Parlamentaris en el qual en demanen la seva reobertura. Com que no Es produeix la reobertura, es celebra una segona convocatòria el 19/7 a Barcelona on  hi  van  Diputats  no  només  Catalans,  sinó  també  Espanyols.  Aquesta  assemblea    és declarada  il··legal  pel  Govern  però  abans  De  ser  dissolta  Van  elaborar  un  Manifest  on reclamaven: 1 la Formació d’un govern de concentració amb membres dels partits polítics més Importants i 2 la convocatòria d’unes eleccions a Corts Constituents per Reestructurar Espanya i el sistema polític, en la qual Espanya es declari com Un estat plurinacional per donar marge a que hi hagi autonomia política. La Lliga ja havia expressat el que volia i confiaven en poder tirar endavant el Seu projecte sempre i quan l’exèrcit es mantingués neutral i el moviment obrer Els hi donés suport. Però al cap d’unes setmanes esclata una vaga general Protagonitzada pel moviment obrer i convocada pels dos sindicats més Importants: la UGT i la CNT el 13/8/1917. Reclamen millores salarials, laborals I polítiques; com que això els fa perillosos de cara al govern ja que és una Revolució el govern actua de forma molt contundent i pacta amb el Sindicato de La Espada que els ajudaran a sufocar la vaga i, a canvi, aconseguiran tot allò Que demanin. Entre el 14 i el 16 d’Agost acaba la vaga a Barcelona, el 18 a Madrid i a la zona del nord el 20; la intervenció va ser molt violenta i hi va Haver centenars de morts, ferits i  Empresonats. A canvi, el govern cedeix davant l’exercit i torna a la Política: apareixen com a salvadors del sistema i el govern els hi dóna Importància política.  Les conseqüències Bàsicament van ser polítiques: 1 s’atura el procés de reforma política engegada Per la Lliga ja que tenen por a la força del moviment obrer i tot el que aqeust Col··lectiu ha començat, 2  es crearà un Govern de concentració presidit per García Prieto i on la Lliga hi tindrà la Seva representació, 3 l’exèrcit té el suport d’Alfons XIII i 4 la Radicalització del moviment obrer a causa de la dura resposta del govern: dins La CNT cada vegada tindrà més força el sector més anarquista i el PSOE i la UGT També s’aniran radicalitzant i acabaran fundant l’any 1921 el Partido Comunista De Espanya (PCE), pels més radicals d’aquest col··lectiu.  A partir d’aquí entrem en un període de clara Decadència del sistema de la Restauració en el que es viurà una radicalització De tots els problemes que patia Espanya.

Entradas relacionadas: