Catalanisme i republicanisme 1901-1909

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,1 KB

 
Restauració II: Alfons XIII 
Inici del regnat d’Alfons XIII 
A finals del Segle XIX i especialment a principis del Segle XX, el sistema de control polític i electoral comença a tenir un mal funcionament a causa de: -‐‐ Causes externes al sistema: la societat espanyola és més dinàmica, vol participar en política i saber més coses; a més, apareixen noves accions polítiques amb molta força que es converteixen en alternatives polítiques que qüestionen el sistema:
republicanisme, nacionalisme i socialisme. -‐‐ Causes internes: la desaparició dels grans líders polítics dels partits dinàstics provoca que aquests partits perdin força i representativitat i hi hagi lluites internes pel lideratge. Hi haurà dos personatges que intentaran substituir els líders i mantenir la cohesió dins dels seus partits: Segismundo Moret al Partit Liberal i Antonio Maura al Partit Conservador. 
En aquest context tan complicat, al maig/1902 comença el regnat d’Alfons XIII que ve marcat per la regència de María Cristina que havia viscut sota el temor de deixar al seu fill una corona debilitada. Per això, Alfons XIII quan accedeix a la corona serà un intervencionista, provocarà canvis constants en el govern generant així inestabilitat política. Aquest intervencionisme es coneix com Crisis Orientales. L’intervencionisme d’Alfons XIII cada cop anirà en augment i marcarà el seu regnat, s’envolta d’un grup d’assessors format per càrrecs militars i religiosos i de l’altra burgesia. 
Regeneracionisme 
Comencen a posar en dubte el sistema canovista amb la idea de regenerar, modernitzar, Espanya. Durant el regnat d’Alfons XIII hi haurà dos intents: -‐‐  Durant  el  govern  conservador  de  Maura,  conegut  com  el  Govern  Llarg  (1907--‐1909),  es tirarà endavant el que  ell  anomena  “Revolución  desde  arriba”  ja  que  creu  que  la renovació del sistema s’ha de realitzar des de les elits econòmiques i no amb una revolta popular. Durà a terme un seguit de reformes com la creació d’una nova llei electoral per augmentar la participació, una nova flota de guerra, la legalització de la vaga i la creació        del Instituto de previsión per tenir  bones  relacions  amb  el  moviment  obrer,  la  cohesió  dels partits dinàstics i la integració del catalanisme ja que ho veu com un perill. Aquest projecte no es podrà aconseguir perquè no aconsegueix acabar amb el caciquisme, el sistema no està preparat per aquestes mesures i per les constants Crisis Orientales del rei. A més, la duresa amb la que reprimirà els fets de la Setmana Tràgica provocarà que s’iniciïn uns seguit de campanyes en contra la seva figura i dimiteixi, sense acabar el seu mandat. -‐‐  Durant  el  Govern  liberal  de  José  Canalejas  (1910-‐‐1912).  Canalejas  era  un  líder  molt important, molt hàbil, que tenia un programa reformista important i que realment volia aquesta reforma, característica que el diferencia de la resta d’intents. La seva reforma es basava en les mesures següents: baixar l’impost  de  consum  pels  béns  de  primera necessitat, instaurar la Llei de Reclutament que obligava a tothom a fer el servei militar, 

instaurar la Ley del Candado que limitava el nombre d’ordres religioses d’Espanya i impulsar el projecta de la Mancomunitat de Catalunya. Però no acaba el seu mandat perquè és assassinat en mans d’un anarquista, Manuel Pardiñas, l’any 1912; i per tant, no s’acaba el programa regeneracionista que semblava que podria funcionar. 
Aquests intents marcaran molt el regnat d’Alfons XIII, que anirà en declivi a partir del 1912 amb l’assassinat de Canalejas. A més, provocarà inestabilitat política i serà molt difícil que els partits dinàstics, que tindran moltes crisis internes, guanyin eleccions per majoria absoluta 
Regionalisme 
El 1901 es produeix la fusió entre el Centre Nacional Català i la Uníó Regionalista donant lloc a la Lliga Regionalista, un partit conservador, confessional i catòlic on destaquen Enric Part de la Riba, Francesc Cambó i Puig i Cadafalch. Els principals votants són la burgesia, l’església catalana, grans propietaris, terratinents, cacics... Al 1901 guanyen les eleccions municipals i a partir d’aquest moment hi haurà alternança entre la Lliga i els republicans federals. Serà un gran partit a Catalunya fins al 1923. 
Tot i això, tindran molts problemes ja que és un partit molt heterogeni políticament i socialment. La visita d’Alfons XIII a Barcelona l’any 1904 farà esclatar les diferents tendències que hi ha dins la Lliga. Aquesta ruptura és deguda a que hi ha un sector més progressista que vol boicotejar els actes del rei i un de més conservador que vol aprofitar aquesta visita per acostar-‐‐se al rei i al govern. Els més progressistes acaben abandonant la Lliga i es defineixen com a nacionalistes, demòcrates i republicans. Funden un diari propi: El Poble Català i al Gener de 1907 funden un partit: Centre Nacionalista Republicà, on s’hi afegiran republicans federals, unionistes i nacionalistes. 

Republicanisme

 
En termes generals, els partits republicans són els que estan més a prop de les classes populars; la seva base social seria la classe mitjana-‐‐baixa, la petita burgesia i els pagesos. En el conjunt d’Espanya el republicanisme no té gaire importància, però poden destacar la Uníón Republicana, liderada per Nicolás Salmeron, i un nucli republicà que gira al voltant de Vicente Blasco Ibañez, un escriptor molt crític amb la Restauració ! Blasquisme 
A  Catalunya  el  republicanisme  té  molt  més  pes  i  se’n  poden  destacar  dos  col··lectius:  els republicans radicals i els republicans catalanistes. N’hi ha un altre però menys nombrós que són els seguidors de les idees de Pi i Margall. 

Entradas relacionadas: