Catalanisme: Orígens, Renaixença i Federalisme al Segle XIX

Catalanisme: Orígens i Evolució

La renaixença del catalanisme va néixer en un context en què el Romanticisme europeu i el centralisme de l'Estat espanyol evidenciava la necessitat de fer renéixer la cultura i la llengua catalana. Es volia recuperar la llengua i la identitat del país.

La Renaixença Literària i Cultural

A principis del segle XIX va disminuir l'ús del català. Ni a l'administració, ni a l'ensenyament, ni a l'església. Només a la vida quotidiana i als actes d'oci de la gent del poble. Per això, els escrits de Bonaventura Carles Aribau i Joaquim Rubió i Ors van conscienciar sobre la necessitat de fer del català una llengua de cultura. Tot i que, en part, això va elititzar la llengua i en va complicar l'arribada a la gent del carrer. Els Jocs Florals també van ajudar a l'acceptació social del català, on van destacar Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. També els historiadors, els juristes, filòlegs, folkloristes i músics van incentivar l'ús del català en els seus àmbits respectius.

La Renaixença Popular

Un fort moviment cultural popular va néixer al mateix temps. Això, juntament amb l'adaptació al teatre popular, va ajudar a fer arribar el català a les bases populars. Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler van difondre aquest arrelament, juntament amb la revifalla de les publicacions periodístiques.

El Catalanisme Polític

No només es reivindicava la llengua, sinó que també es rebutjava el centralisme.

Les Primeres Revoltes Populars: Les Bullangues

Les primeres revoltes populars van ser entre 1835 i 1843, en què es van formar Juntes revolucionàries per exigir poder polític. Aquestes insurreccions, conegudes com a "bullangues", anaven en contra dels qui creien responsables del liberalisme i la industrialització (clergat, autoritats, màquines). Destaquen la insurrecció de Barcelona el 1842 i la Jamància del 1843, que van comportar la creació de Juntes. Es va crear un sentiment anticentralista i catalanista.

El Federalisme Català

Es va crear durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i estava suportat pel Partit Republicà Democràtic Federal.

Pi i Margall i la Visió Federal

Ell creia que Espanya, juntament amb Portugal, hauria de ser una federació voluntària de pobles de la Península. Les regles del joc canviaven: individu, municipi, regió.

Una mostra del federalisme va ser el Pacte de Tortosa del 1869, que va ser un conveni de Catalunya, les Illes Balears, València i Aragó per reestablir la realitat històrica de la Confederació Catalanoaragonesa.

Valentí Almirall i el Catalanisme Polític

Almirall també va destacar i pretenia crear una república federal que trenqués el centralisme i que regenerés la política per fer-la més igualitària. El 1881 va trencar amb Pi i Margall i va crear una organització purament catalana. El seu pensament està escrit a "Lo Catalanisme", on va establir les seves bases. No era separatista, sinó que veia Catalunya com un element de progrés per a Espanya, i això faria que Espanya es regenerés. Era laicista i progressista.

Els Congressos Catalanistes i el Memorial de Greuges

Per unir totes les forces catalanes, va convocar el 1r Congrés Catalanista el 1880, on es van prendre les següents decisions:

• Redacció d'un document en defensa del dret civil català.
• La creació d'una acadèmia de la llengua catalana.
• La creació d'una entitat que afavorís el catalanisme.

Amb això, es va crear el Centre Català el 1882. Aquest centre va convocar el 2n Congrés Catalanista, en el qual es va voler que els partits es desmarquessin d'Espanya per ser estrictament catalans. Es va palesar, tot i això, la manca d'acords entre les forces polítiques. També, aquest centre va aprovar la redacció d'un Memorial de Greuges, que intentava aproximar el catalanisme a la burgesia i recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. Va ser el primer manifest unitari catalanista que va aplegar les forces catalanes. Finalment, Almirall va fracassar en intentar aplegar tothom. Es va reprendre una nova generació amb intel·lectuals que van formar una entitat més conservadora, la "Lliga de Catalunya", el 1887. A Catalunya, el federalisme va tenir una davallada amb l'arribada de l'anarquisme.

Josep M. Vallès i Ribot i el Projecte d'Estat Català

També va ser important Josep M. Vallès i Ribot, el qual va impulsar el Projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola, la qual cosa va establir Catalunya com un estat sobirà i autònom, sense limitacions excepte les del pacte federal.