Catalan poesia teatro novela posguerra
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,51 KB
Trets generals de les avantguardes:Designen una serie de mov. Artístics i literaris sorgits a Europa 1909 i van tenir lapogeu entre 1915 i 1925. La fi de les avantguardes es asseñalada simbòlicament el 1940 en que els nazis dissolgueren els grups de París.L'origen crisi dels valors culturals i ideològics establerts,q havien conduït la humanitat a la barbàrie que suposava la IGM. Les conseque foren el trencament amb la cultura tradicional, lactitud de revolta i la recerca de noves formes dexpressió.Es caracteritzen x la diversitat de corrents. Els moviments avantguardistes que + influiren en la literatura catalana son tambe els mes importants: Cubisme: descomposició geométrica de realitat, pintors + dest Picasso i Juan Gris. Literatura us del collage i salt de fallaFuturisme: enalteix violencia i guerra, Tb l'esport laventura i innovacions tecnologiques. En literatura defensa destrucció de sintaxi i les paraules en llibertat, rebutja estetica romantica simbolisme.Dadaisme: sorigina a Zuric. Promou lespontaneitat i a latzar a lora dexpressar-se.en el camp literari es va idear lescriptura automática. Surrealisme: es basa en lexploració dels somnis i subscrit humà, sexpressa sobretot x mitjà de la poesía i la pintura xo també va influir en lescultura, el teatre i el cine.
EL TEATRE A LA POSTGUERRAAmb triomf de la dictadura ,teatre català es veié obligat a emmudir, les representacions en llengua catalana foren prohibides. La prohibició va ser mes estricta a Catalunya que a Mallorca i a València , on es van permetre algunes representacions . El teatre català entre 1990 i 1946 presenta panorama desolat ; a partir de l'any 1946 , però es començava a veure la possibilitat de representar alguna obra en català , sobretot a traves del dramaturg . És el cas de Josep M. Segarra que aquest mateix any va estrenar El prestigi dels morts .En la dècada dels 50 , superada la primera etapa franquista , la situació a poc mes permissiva , mes favorable al nostre teatre . A Catalunya , la burgesia nouvinguda propicià l'aparició del melodrama , que conrearen sobretot Josep M.Tàpies i Santiago Vendrell ; aparegué també el teatre religiós .Paral·lelament a aquest teatre, que, tenia molt poques possibilitats d'actuació i no agradava al públic , va aparèixer teatre independent a l'any 1955 i 1960:teatre mes modern i d'acord amb Europa .Alguns grups de teatre mes representatiu son Agrupació Dramàtica de Barcelona i Escola d'Art Dramàtica Adrià Gual .A les Illes i al País València,teatre no te panorama tan ric , xo hi ha mostres de teatre independent. A València el teatre independent es va iniciar als anys 70 .Entre els anys 1939 i 1946 el teatre en català va desaparèixer de la vida publica.A partir d'aquesta data règim franquista permet representacions en català amb limitacions. teatre d'alguns autors no arribava al gran públic i era representat per grups teatrals amateurs. CORRENTS I AUTORS TEATRALS.teatre català va haver dos orientacions:Teatre tradicional:És designa als models dramàtics dels anys 20 i 30(Josep Ma de Segarra) Teatre renovador:(volia construir un mon mític)TEATRE EXISTENCIALISTA I DE L'ABSURD.Presenta situacions absurdes.Les obres mostren característiques formals i tècniques teatre de l'absurd europeu(personatges sense psicologia i incapaços de comunicar-se)L'acció es nul·la.TEATRE REALISTAPlantentjen problemes polítics i socials amb una intenció de crítica.Caract genereal poesía postguerra-La poesia arrelada, conté to classicista, cerca poesia molt tècnica i s'allunya de les consideracions humanes, es poesia formal amb un llenguatje complet i poètic. La seva temàtica és triunfalista i optimista, podem observar una preocupació per la mesura del versos, una bona rima, un us precís de les estrofes i una gran utilització del sonet.La poesia desarreladainfluència del classicisme, a causa de represió règim en el que es troben, poetes marge de la societat, tracten temes molts diversos . gran influència de la G27, sobretot d'en Damaso Alonso i vicente Aleixande. Formalment són molt lliures, utilitzen molt el vers lliure.Caract. Generals novel·la postguerraAmb tot es pot fixar, provisionalment, quatre tendències principals: 1.La perspectiva del naturalisme i, sobretot, l'evolució de la tradició de novel·la psicològica. Tendència representada per novel·listes com Xavier Benguerel2.Renovadora. S'encaminaria vers el realisme amb autors com Vicenç Riera Llorca,3.Tendència experimental. Ja siga modificant l'estil en sentit líric, ja siga jugant hàbilment amb les estructures narratives, i de reflexió existencial(Manuel de Pedrolo),el mallorquí Blai Bonet,4.Tendència vers la mitificació de la realitat i els jocs irònics,fantasia. (Avel·lí Artís-Gener i Joan Perucho)Aquesta nòmina d'autors pretén recollir els autors més significatius i naturalment deixa de banda els dos grans novel·listes del període de postguerra, Llorenç Villalonga i Mercé Rodoreda, l'obra dels quals exigeix una consideració a part. LA NOVEL·LA DE POSTGUERRAA partir dècada dels 30, i sobretot a partir dels 50,autors mostren textos innovadors: relats amb estructures renovades.- intenten trobar respostes a certs interrogants de les accions humanes que els resulten incomprensibles.- intenten reproduir fidelment el flux de pensament dels personatges, - valoren el paper del lector com a coautor de l'obra. (no hi ha "una" realitat, sinó diverses, depenent del punt de vista)Exemples: Laia (1932) de Salvador Espriu, La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda.TÈCNIQUESautors empren tècniques narratives diverses:- introspecció psicològica- ús del monòleg interior- anàlisi sensorial minuciosa- diversitat en el punt de vista narratiu - es difuminen els límits entre realitat i ficcióESPECIFICITATS DE LA NOVEL·LA DE POSTGUERRA EN CATALÀtrets descrits són compartits pels novel·listes europeus en general, es tracta de preocupacions comunes, fruït d'un món en canvi continu. Però, la novel·la catalana, com la poesia i el teatre de postguerra, presenta dos trets específics relacionats amb els condicionants polítics:- la creació, edició i distribució clandestines- la producció, edició i distribució des de l'exili