Catalan

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,36 KB

 
NORMALITZACIÓ LINGÜISTICA

Encara que lobservació de la vida de les llengües dona abundants exemples de la desaparició de llengües com a conseqüència de la seva substitució per altres, no és menys cert que hi ha hagut casos en què la intervenció decidida del poder i la presa de consciència social han aconseguit aturar lextinció de una llengua. En aquests casos sha impulsat la normalització de lidioma minoritzat, és a dir, des del poder sha engegat un procés sociocultural a fi de restablir lús social de lidioma amenaçat ( en el segle XX sha normalitzat llengües com el finès, el noruec, lhebreu, l hongarès, el txec, etc.)

Una llengua normalitzada no viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, té una codificació acceptada per tots els usuaris i sempra en tots els àmbits i registres. La normalització sinsereix dins el marc de la planificació lingüística, que inclou la discriminació positiva a favor de la llengua minoritzada (de la mateixa manera que, en un altre pla, pera a aconseguir que la dona assoleixi el paper que li pertoca, es recomanen polítiques que li siguin favorables.

La normalització lingüística és, doncs, lúnica alternativa a la substitució lingüística. Comporta <>, és a dir, estendren lús a tots els àmbits i funcions comunicatius. Com la substitució, la normalització es un procés històric mes o menys llarg. Per que la normalització sigui possible, hi ha dhaver un Grau suficient de consciencia lingüística i una capacitat satisfactòria de la comunitat per autoregular lestatus de la llengua (un nivell dautogovern que permeti regular la normativització de la llengua i el seu procés destandarització, el seu estatut jurídic, el seu aprenentatge dús, etc.) La normalització ha de ser entesa com una actitud de tota la massa parlant: la seva voluntat col·lectiva de normalització significa la resistència a desaparèixer.

Definició de Normativització: procés destabliment de normes lingüístiques que té per objecte fer duna llengua un isntrument adequat per a la comunicació. Perque una llengua estigui normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu


EL DESENLLAÇ DEL BILINGÜISME SOCIAL

El desenllaç, el final més normal del bilingüisme social és la substitució lingüística; és a dir, la vernacularització per banda dels membres del grup a (parlants L1) de la llengua de B (L2).

També assenyalar que és possible la inversió del procés; és a dir, la resolució favorable del conflicte lingüístic, que és una classe de substitució; la de L2. Es tracta dun procés històric exactament de la mateixa dimensió que el de la substitució, que implica uns canvis quantitatius (nombre de parlants i freqüències dús) i també qualitatius (recuperació i expansió de funcions lingüístiques i i dels àmbits dús). És el fenomen conegut amb el nom de normalització lingüística, que ñes lúnica alternativa a la desaparició de lidioma. És un contraprocès.
El procés de normalització lingüística implica una característica imprescindible: és un procés conscient. No és posible la normalització sense una presa de consciència de la situació precària de lidioma, una decisió, una acció decidida, adequada i eficaç.
En conclusió, val a dir que la normalització és sempre possible, i no depèn de la creació de condicions socials i polítiques, de la voluntat de la comunitat lingüística


EL SEGLE XIX. LA RENAIXENÇA
Al final del segle XVIII i al principi del XIX nous corrents intel·lectuals afavoriren la preocupació per la llengua i la cultura catalanes, i en determinats casos, coincidien amb els sectors populars, que mantenen linterès per la cultura tradicional. En aquest període és important la publicació de gramàtiques i diccionaris, encara que alguns eren per facilitar laprenentatge del castellà. Encara que al any 1857 es va publicar la Llei Moyano que va establir lensenyament obligatori en Castellà i la prohibició de representar obres de teatre exclusivament en català.
L
Oda a la pàtria(1833) dAribau, que ell titula La pàtria. Trobes, simbòlicament representa linici de la recuperació del català com a llengua literària. Els Jocs florals hi van fer també un paper molt important. Però va ser gracies a diversos intel·lectuals i escriptor que varen fer possible el moviment de la Renaixença. Els jocs florals obriren el camí cap a l¡ús del català en literatura culta, en les publicacions i en els actes públics formals i cap a la normativització del català.
EL SEGLE XX. LA RECUPERACIÓ DEL CATALÀ
Enric Prat de la Riba, un teòric del catalanisme, va ver un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Com a membre daquest partit va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907. Des daquest càrrec va dur a terme diversos projectes polítics i socials que contribuïren a reforçar la presència de la llengua catalana en la vida social i a iniciar grans projectes per a la seva consolidació dom a llengua de cultura
Aquell mateix any va fundar LInstitut dEstudis Catalans, una corporació dedicada a la mateixa investigació científica superior en tots els àmbits que va ser decisiva pel que fa a lextensió del prestigi i de lús de la llengua catalana.
Tot i que durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) el català va ser prohibit als centres públics, a les escoles i a la publicitat, va ser en aquesta època que es varen crear una sèrie de revistes i deditorials com a continuació de la política cultural que havia començat la Mancomunitat de Catalunya, que havia estat suprimida el 1925.

Entradas relacionadas: