Catala 1,2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB

 
La variació linguistica
per grups tenim les varietats geografiques: zones diverses del territori, les varietats historiques: deiferents èpoques varietats socials: diferents estaments i classes.
Els textos especialitzats:aspectes sociolinguistics: la variació funcional ha estat un fet al llarg de la historia i la varietat funcional posa de manifest el grau de vitalitat de la llengua.
Aspectes pragmatics: els tema que posa en relació lacte comunicatiu hi ha generals i especifics, el emisor-receptor: el grau de relacio dels parlants , la intenció: te una motivacio concreta i una finalitat, canal: fa referncia al mitja pel kual es transmet el missatge i els registre que potser tecnicocientific que es especialitzat i parteixen de la llengua estandart.
Aspectes textuals: generes textuals: cada ambit genera unes necesitats de relacio especifikques i les tipologies textuals: les seves caracteristiques son us del temps verbal , el tipus de verb , el predomini dun tipos o altre de connector i la seleccio de lexic.
Aspectes linguistics: Objectivitat: les arees del coneixement demanen un tractament a distancia i impersonal. Economia formal: el tracta dexpressar de manera wmes eficaç lacte de comunicacio.Precisió semàntica:la necessitat de denominar la forma exacta fa neixer el llenguatge especialitzat. Claretat: ha darribar al receptor sense confusions.

-Aspectes pragmàtics:Els textos tecnocientifics tracten temes especialitzats( relacio amb el saber) son produits per especialistes, articulen un missage codi( lingu o no linguistic) es generen en un context, sadrecen al receptor i preval al funcio referencial. presneten una intenció objectiva , es vehiculen amb un canal i sexpressen registres tecnicocientifics.


- Aspectes textuals: els ambits espcialitzats: entre especialistes de diferents disciplines. Ambits academics: esdeve vehicle densenyament Ambits de divulgació: es fa accecible al públic. Uns i altres generes es diversifiquen segons les caracteristikes propies , el canal i el grau despecialització del tema.
Tipologies textuals: hi ha lexpositiva largumentativa, descriptiva , instructiva.
Els metodes: deductiu: a tarvews dun proces de deducció sarriba a la comprensio dels fenomens partikulars
inductiu: segueix la direccio inversaes parteix de fets concrets.
Si el genere textual i la tipologia textual decideix el tipus de text les operacions discursives son procesos cognitius necessaris per construir el creixement
Aspectes linguistics:Apareixen signes linguistics i signes no linguistics , selecciona el model enunciatiu sobretot interrogatives,excla,dubita,impera,desiderativas.
L'estructura més frequent es el SN , la classe mes usada es el nom, ladjectiuapareix amb força frequencia i els verbs pateix un proces de nominalitzacio:sadekua a la manera de treball,es en present,es indicatiu,3a p del singular.
Quant a significat: son unitats monosemiques(1 sol significat) i tenen valor denotatiu i son unitats inserides en conjunt o xarxes conceptuals. En quant a la forma: neologismes.manlleus,especialtzaciosemantika,composicio semnwatica,w acronims,metonimia.

L'assaig es un genere a cavall de la ciencia i la literatura, prossa no narrativa, es subjectiva amb lliure pensament i es connotativa caracteristiques propies del discurs literari.

Entradas relacionadas: