Cata variants orient
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,44 KB
VALENCIÀ (orient)
FONETICA
•Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5: [a][e][i][o][u]. Al Segrià, la Noguera, les Garrigues i Fraga, el sistema vocàlic s?incrementa amb [å] final: rose, taule
•Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix, dons, entre ball/vall, bena/vena... excepte en el subdialecte apitxat, parlat a l?àrea de la capital (en què, a més, s?ensordeixen les fricatives i africades sonores, don la indistinció entre casa/caça, metges/ metxes, i la pronunciació (dotse) de dotze.
•No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp, difunt, salt...
•Pronunciació de la (-r) final (llevat de la zona septentrional i l?extrem meridional, on s?emmudeix): cantar.
•Caiguda freqüent, sobreto en el subdialecte meridional, de la (-d-) intervocàlica: llauraor, mocaor, vesprà (vesprada ?tarda?), cramà (cremada)
MORFOSINTAXIS
•Desinència [e] de la 1a pers. Sing. Del present d?indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i [ö] en la 2a i 3a conjugacions: cante/ perd, tem, sent, patisc.
•En l?apitxat, ús del pretèrit perfet simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares...
•Triple gradació díctica: en els demostratius est(e)/eixe/aquell, açò/això/allò; en els adverbis ací/aquí (ahí)/allí.
•Us més viu que en altres dialectes, dels possessius femenins tònics meua, teua, seua i dels possessius àtons mon, ton, son, ma, ta, sa.
•En la combinació de pronoms febles, l?ordre és sempre CI +CD (en no transformar li en hi, no es produeix la inversió): li?l, li ha, li?ls, li les ( l?hi, la hi, els hi, les hi)
LÈ XIC I SEMÀ NTICA
•Mots característics: agranar, atzucac, banyar (mullar), calces(mitges), clop, calbot, creïlla, meló d?Alguer (sindria), eixir, gitar-se, llevar, llavar,rentar (esbandir la roba), escurar(rentar els plats), volta(vegada)
•Us molt freqüent de diminutius: gens ni miqueta, nuet.
BALEAR
FONETICA
•Sistema vocàlic tònic amb 8 sons, amb vocal neutra tònica: net, fred, pera. L?àtona en té 3 a Menorca i a las Pitiüses ([i], [ ], [u]), però 4 a l?illa de Mallorca (on predomina la no neutralització en [u] de la (o) àtona.
•Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en (-ia): gabi (gabia), famili(família).
•Iodització (ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la (-i-) intervocàlica cau: paa, fua.
•No emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt... Tomb= tom
•Assimilacions freqüents: [p ppá] ( poc pa)
MORFOSINTAXIS
•Desinència -am i -au en la 1a per.pl.del present d?indicatiu ( 1a conj): cantam, cantau.
•Desinència [ö] en la 1a per. Del present d?indicatiu: cant, obr
•Article salat generalitzat: es/sa/es (ets +vocal)/ses. Després de la preposició( amb), l?article masculí adopta les variants següents: so, sos. Val dir que l?article estàndard el/la/els/les s?usa davant certs noms(el món, el cel) o en frases fetes.
•Ús regulat de l?article personal: en Biel, na Margarida.
LÈ XIC I SEMÀ NTICA
•Mots característics: al•lot (noi, xicot), ca (gos), cercar (buscar), morro (llabi), calces (mitges), calçons (pantalons), capell (barret), colgar-se (allitar-se), ver (veritat), forqueta (forquilla), faldeta (faldilla)
ROSSELLONÈ S
Heus ací algunes característiques de la varietat rossellonesa o septentrional:
•Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d?indicatiu, que per analogia es transmet a altres temps: canti (canto), cantavi (cantava).
•Conservació del possessiu llur i dels indefinits qualque, qualcú, quelcom i de la conjugació mes (però).
•Ús de pas coma adverbi de negació.
•El verb sere (ésser) té una flexió especial: sun, ets, ès, sem, seu sun. Ús com a auxiliar: Sem pas anats a Cotlliure ( No hem anat a Colliure).
•Lèxic característic: oir, espirar (mirar), sàller , oliu(olivera), pallago(noi), mainatge ( mainada,xicalla)
FONETICA
•Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5: [a][e][i][o][u]. Al Segrià, la Noguera, les Garrigues i Fraga, el sistema vocàlic s?incrementa amb [å] final: rose, taule
•Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix, dons, entre ball/vall, bena/vena... excepte en el subdialecte apitxat, parlat a l?àrea de la capital (en què, a més, s?ensordeixen les fricatives i africades sonores, don la indistinció entre casa/caça, metges/ metxes, i la pronunciació (dotse) de dotze.
•No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp, difunt, salt...
•Pronunciació de la (-r) final (llevat de la zona septentrional i l?extrem meridional, on s?emmudeix): cantar.
•Caiguda freqüent, sobreto en el subdialecte meridional, de la (-d-) intervocàlica: llauraor, mocaor, vesprà (vesprada ?tarda?), cramà (cremada)
MORFOSINTAXIS
•Desinència [e] de la 1a pers. Sing. Del present d?indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i [ö] en la 2a i 3a conjugacions: cante/ perd, tem, sent, patisc.
•En l?apitxat, ús del pretèrit perfet simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares...
•Triple gradació díctica: en els demostratius est(e)/eixe/aquell, açò/això/allò; en els adverbis ací/aquí (ahí)/allí.
•Us més viu que en altres dialectes, dels possessius femenins tònics meua, teua, seua i dels possessius àtons mon, ton, son, ma, ta, sa.
•En la combinació de pronoms febles, l?ordre és sempre CI +CD (en no transformar li en hi, no es produeix la inversió): li?l, li ha, li?ls, li les ( l?hi, la hi, els hi, les hi)
LÈ XIC I SEMÀ NTICA
•Mots característics: agranar, atzucac, banyar (mullar), calces(mitges), clop, calbot, creïlla, meló d?Alguer (sindria), eixir, gitar-se, llevar, llavar,rentar (esbandir la roba), escurar(rentar els plats), volta(vegada)
•Us molt freqüent de diminutius: gens ni miqueta, nuet.
BALEAR
FONETICA
•Sistema vocàlic tònic amb 8 sons, amb vocal neutra tònica: net, fred, pera. L?àtona en té 3 a Menorca i a las Pitiüses ([i], [ ], [u]), però 4 a l?illa de Mallorca (on predomina la no neutralització en [u] de la (o) àtona.
•Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en (-ia): gabi (gabia), famili(família).
•Iodització (ieisme): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la (-i-) intervocàlica cau: paa, fua.
•No emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt... Tomb= tom
•Assimilacions freqüents: [p ppá] ( poc pa)
MORFOSINTAXIS
•Desinència -am i -au en la 1a per.pl.del present d?indicatiu ( 1a conj): cantam, cantau.
•Desinència [ö] en la 1a per. Del present d?indicatiu: cant, obr
•Article salat generalitzat: es/sa/es (ets +vocal)/ses. Després de la preposició( amb), l?article masculí adopta les variants següents: so, sos. Val dir que l?article estàndard el/la/els/les s?usa davant certs noms(el món, el cel) o en frases fetes.
•Ús regulat de l?article personal: en Biel, na Margarida.
LÈ XIC I SEMÀ NTICA
•Mots característics: al•lot (noi, xicot), ca (gos), cercar (buscar), morro (llabi), calces (mitges), calçons (pantalons), capell (barret), colgar-se (allitar-se), ver (veritat), forqueta (forquilla), faldeta (faldilla)
ROSSELLONÈ S
Heus ací algunes característiques de la varietat rossellonesa o septentrional:
•Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d?indicatiu, que per analogia es transmet a altres temps: canti (canto), cantavi (cantava).
•Conservació del possessiu llur i dels indefinits qualque, qualcú, quelcom i de la conjugació mes (però).
•Ús de pas coma adverbi de negació.
•El verb sere (ésser) té una flexió especial: sun, ets, ès, sem, seu sun. Ús com a auxiliar: Sem pas anats a Cotlliure ( No hem anat a Colliure).
•Lèxic característic: oir, espirar (mirar), sàller , oliu(olivera), pallago(noi), mainatge ( mainada,xicalla)