Cata
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,14 KB
Les Varietats Dialectals
Es un determinat registre d’acord amb una situació dialectal. Tipus:
-V.D.Historiques i generacionals: la gent gran tendeix a ser conservadora, mentre que el jovent se sent atret per la innovació. Neologismes->Neixen certs mots/Arcaismesàs’arraconen altres mots.
-V.D.Socials: (o diastriquès): usos que fan de la llengua determinats sectors socials, pretén diferenciar entre classes socials ex:(alta-baixa). EXEMPLEàArgot:designa la parla privada que un grup social o estament adopta com a senyal distintiu (personal sanitari,músics,estudiants,advocats...).
-V.D.Geografiques: El català és una llengua romànica, el seu domini lingüístic:Espanya (Catalunya menys la Val d’Aran), Andorra, França (en l’Alguer), País valencià, illes Balears i el Carxe de Ponent.
La diversitat del català es sovint el resultat de canvis relativament moderns, les causes d’aquesta diversitat son:la separació en estats, províncies o comunitats... La manca d’una unitat administrativa impossibilita la consolidació d’una llengua estàndard.
Varietats dialectals actuals:catala oriental i occidental.
La particio en dos es basa en els trets fonetics i gramaticals,
com la neutralitzacio de les a/e o/u atones, que son del oriental.
El catala occidental te dos dialectes:
-nord occidental,amb els subdialectes pallarès,ribagorçà i tortosi.
-valencia,amb els subdialectes septentrional,apixat i meridional.
El catala oriental:
-rosellones(catalunya nord)
-catala central,sub dialectes baceloní i tarragoní.
-balear,subdialectes menorquí,mallorquí i eivissenc.
-alguerès, de l'alguer.
Es distingueixen entre:
-dialectes constitutius del catala son el resultat de l'evolucio del llativulgar, situat a la catalunya vella.
-dialectes consecutius(balear,valencia i algueres), que provenen de la conquesta de valencia i les balears.
Varietat estandard i dialectes
Una llengua es una unitat abstracta que es concreta forçosament a través de les varietats dialectals que la integren.
Podem considerar 3 models en la configuracio de la llengua estandard:
-Model Unitarista: es quan una varietat geografica s'imposa a les altres( el frances i el italiano), basats en els dialectes francià i toscà, de manera que els altres dialectes passen a considerarse inferiors.
-Model Composicional: l'estandard es la sintesi dels dialectes existents( en el cas del basc unificat).
-Model estandards autonoms: conviuen diversos estandards sense que aixo entrebanqui la consciencia d'unitat de l'idioma( en el cas de l'angles, britanic, america, australia)
El catala seguix un model composicional i en el cas del catala central es el que te mes representacio en l'estandard(el dialecte catala que representa al catala en general).
Diferencies de mots dialectals.
-Balear: moix(gat),tassó(got),qualcú(algu),diners(doblers),es,sa,es,ses,per ventura(potser),al.lot(noi).
-Valencia:escurar(rentar),volta(vegada),calces(mitges),colp,calbot,creilla,eixir,llevar,llavar,banyar(mullar),atzucac,agranar.
-Nord-Occidental:atansar,amollar,escatxigar(esquitxar),padri(avi)sangardilla(sargantana),silló(cantir),mixó(ocell).
Es un determinat registre d’acord amb una situació dialectal. Tipus:
-V.D.Historiques i generacionals: la gent gran tendeix a ser conservadora, mentre que el jovent se sent atret per la innovació. Neologismes->Neixen certs mots/Arcaismesàs’arraconen altres mots.
-V.D.Socials: (o diastriquès): usos que fan de la llengua determinats sectors socials, pretén diferenciar entre classes socials ex:(alta-baixa). EXEMPLEàArgot:designa la parla privada que un grup social o estament adopta com a senyal distintiu (personal sanitari,músics,estudiants,advocats...).
-V.D.Geografiques: El català és una llengua romànica, el seu domini lingüístic:Espanya (Catalunya menys la Val d’Aran), Andorra, França (en l’Alguer), País valencià, illes Balears i el Carxe de Ponent.
La diversitat del català es sovint el resultat de canvis relativament moderns, les causes d’aquesta diversitat son:la separació en estats, províncies o comunitats... La manca d’una unitat administrativa impossibilita la consolidació d’una llengua estàndard.
Varietats dialectals actuals:catala oriental i occidental.
La particio en dos es basa en els trets fonetics i gramaticals,
com la neutralitzacio de les a/e o/u atones, que son del oriental.
El catala occidental te dos dialectes:
-nord occidental,amb els subdialectes pallarès,ribagorçà i tortosi.
-valencia,amb els subdialectes septentrional,apixat i meridional.
El catala oriental:
-rosellones(catalunya nord)
-catala central,sub dialectes baceloní i tarragoní.
-balear,subdialectes menorquí,mallorquí i eivissenc.
-alguerès, de l'alguer.
Es distingueixen entre:
-dialectes constitutius del catala son el resultat de l'evolucio del llativulgar, situat a la catalunya vella.
-dialectes consecutius(balear,valencia i algueres), que provenen de la conquesta de valencia i les balears.
Varietat estandard i dialectes
Una llengua es una unitat abstracta que es concreta forçosament a través de les varietats dialectals que la integren.
Podem considerar 3 models en la configuracio de la llengua estandard:
-Model Unitarista: es quan una varietat geografica s'imposa a les altres( el frances i el italiano), basats en els dialectes francià i toscà, de manera que els altres dialectes passen a considerarse inferiors.
-Model Composicional: l'estandard es la sintesi dels dialectes existents( en el cas del basc unificat).
-Model estandards autonoms: conviuen diversos estandards sense que aixo entrebanqui la consciencia d'unitat de l'idioma( en el cas de l'angles, britanic, america, australia)
El catala seguix un model composicional i en el cas del catala central es el que te mes representacio en l'estandard(el dialecte catala que representa al catala en general).
Diferencies de mots dialectals.
-Balear: moix(gat),tassó(got),qualcú(algu),diners(doblers),es,sa,es,ses,per ventura(potser),al.lot(noi).
-Valencia:escurar(rentar),volta(vegada),calces(mitges),colp,calbot,creilla,eixir,llevar,llavar,banyar(mullar),atzucac,agranar.
-Nord-Occidental:atansar,amollar,escatxigar(esquitxar),padri(avi)sangardilla(sargantana),silló(cantir),mixó(ocell).