Casa del poeta tragic de pompeia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,26 KB

 

FITXA 21: CASA DEL POETA TRÀGIC

FITXA TÈCNICA

Títol : Casa del
Poeta Tràgic

Autor : Desconegut

Cronologia: segle I aC

Tipologia: Domus, mosaic (opus tessellatum) i pintura al fresc d’estil Il·lusionista o 4t estil

Estil: ROMà pompeià

Localització: Pompeia (Itàlia)

CONTEXT HISTÒRIC

Pompeia Va ser fundada pels oscos, poble preromà de Campània, al segle VII A C. Era un enclavament important per al comerç amb fenicis i Grecs, ja que està ubicada a la badia de Nàpols.

Déu el Seu nom a Sila, Colonia Veneria Pompeyanorum, anomenada així a partir De l’any 80 aC. (va estar en una revolta de les ciutats de la Campània contra Roma i va ser assetjada i conquerida per Sila. Poc Després va passar a ser colònia).

L’Agost De l’any 79 dC, durant el regnat de Tit, l’erupció del Vesuvi va fer desaparèixer la ciutat i els Seus habitants sota una capa de cendres i pedra tosca. Els seus Habitants van morir pels vapors de sofre que va despendre el volcà. Als Segle XVIII es Descobrí i s’iniciaren les excavacions, que han continuat fins als Nostres dies.

Actualment Es pot apreciar no només el traçat dels seus carrers, sinó les Seves vivendes i edificis públics: fòrum, teatre, amfiteatre, Temples... En les domus hi podem observar mosaics, jardins i restes De pintures murals que s’han conservat gràcies a la lava.

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’accés A l’interior es fa a través d’un passadís estret (vestibulum
) Que mena a l’atrium, On destaca una obertura zenital (compluvium
) Al centre de la sala, que es correspon al terra amb una pila Rectangular (impluvium
), Encarregada de recollir l’aigua de la pluja

A Banda i banda de l’entrada s’obren dos grans espais comunicats Amb l’exterior (tabernae
) Que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir com a Botigues on venia les seves mercaderies. Al voltant de l’atri S’obren les diverses habitacions (cubicula
) Per a convidats i familiars.

L’atri I el peristil es comuniquen a través d’un passadís i de la sala Més gran de la casa, el tablinum, Habitació on l’amo rebia els clients que volia allunyar de la Intimitat de la casa.

Al Voltant del peristil s’obren les estances privades de la casa (alae
): A l’esquerra les habitacions de la família i una entrada Secundària, i a la dreta, la cuina i un gran menjador, el triclinium
. Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l’extrem de la Qual hi ha una petita capella, el lararium, On es veneraven els déus de la casa (lars).

La Casa del Poeta Tràgic tenia dos pisos, però només se n’han Conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva Construcció es va utilitzar el sistema arquitravat, cobert amb un Teulat a dues aigües.

Al Cantó nord-oest del peristil hi ha un posticum, Una entrada secundària, que dóna a la via della Fullonica, junt al lararium, On es veneraven els déus de la casa (lars).

Totes Les estances s’obrien als patis Interiors.
No hi havia finestres a L’exterior. Alguns relacionen aquest fet amb la importància que Els romans donaven a la intimitat, I altres a la protecció dels Seus béns.

La Poca presència de mobles explica la rica decoració pictòrica i Musivària de totes les sales i que sortosament s’ha conservat en Aquesta domus.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

A L’antiga Roma hi havia 3 tipus de vivendes:

-

Insulae

: Casa de veïnatge, formada per diversos pisos i que generalment Constituïa una illa. En la majoria dels casos eren de lloguer.

-

Villae

: Residències camperoles situades als afores de la ciutat o al camp, Les seves dimensions i característiques depenien de l’economia Dels seus propietaris.

-

Domus

: Casa unifamiliar, propietat de famílies de nivell social i econòmic Alt. El model primitiu era d’origen etrusc, de planta rectangular Dividida en tres zones: l’entrada, el cos central i un jardí a la Part posterior. En contacte amb la cultura grega aquest model es va Anar ampliant i evolucionant: a Pompeia trobem els exemples més ben Conservats. La casa del Poeta Tràgic pertany aquest tercer grup.

La Domus del Poeta Tràgic Déu el seu nom a un mosaic representant un Preparador d’actors de teatre que es troba en el tablinum (sala per rebre visites).

És Una casa de dimensions modestes, pertanyent, pel que sembla, a una Família de classe mitja enriquida. A un costat i altre de la porta Es trobaven uns taulells (el propietari de la casa es dedicava al Comerç).

EL MOSAIC

La Paraula mosaic prové de “musa”, perquè al món clàssic es Deia que era un art molt difícil inspirat per les muses. Es feia Amb petits trossos de pedra, marbre o vidre de diversos colors Sobre una superfície plana, (terres, parets i sostres). Després de Conquerir Grècia els romans incorporaren aquesta tècnica a les Seves construccions.

Els Mosaics es classifiquen segons la grandària de les peces (tessel·les
) Que els formen:

  • Opus Vermiculatum: peces molt petites.

  • Opus Musivum: utilitzades per als murs.

  • Opus Sectile: de mida més gran.

  • Opus Signinum: que consistia en pols acolorida barrejada amb calç que Donava lloc a un ciment vermellós molt dur.

A la Domus del Poeta Tràgic es representa un mosaic d’estil Hel·lenístic realitzat amb opus tesselatum. Es troba a l’entrada, I representa un gos subjecte amb una cadena amb una inscripció: “Cavi Canem”. Es podria traduir com “Et saludo a casa meva, Cura amb el gos”.

Els Gossos guardians o gossos falders (villatici), eren animals que estaven lligats durant El dia i solts a la nit per defensar la casa i als seus habitants.

Al Mosaic del terra del tablinum S’hi representa una escena teatral (uns actors que s’estan Preparant per a la funció, amb el seu vestuari, instruments Musicals...




LA PINTURA

A Pompeia la pintura mural era generalment al fresc i s’ha conservat En bon estat malgrat l’erupció del Vesuvi, que va cobrir la ciutat De cendres.

Es Poden reconèixer 4 estils Pictòrics:

- Primer estil o d’incrustació (150-80 aC).

- Segon estil o arquitectònic (80-30 aC)

-Tercer Estil o ornamental (30 aC-60 dC)

- Quart estil o il·lusionista (60-80 d C). El Sacrifici d’Ifigènia correspon A aquest últim, caracteritzat pel gust per l’arquitectura teatral Amb escenes mitològiques.


EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA. DESCRIPCIÓ FORMAL


Aquesta Obra, datada cap a l’any 62 dC es trobava en el pòrtic del Peristil de la domus del Poeta Tràgic, avui en el Museu Nacional D’Arqueologia de Nàpols.

Es Creu que és una rèplica d’una pintura original de Timantes (pintor grec del s. IV aC), que era deixeble de Parrasio (un dels Principals pintors de la Grècia antiga).

Al Centre Ifigènia sostinguda per Ulisses i Diomedes, és portada al Sacrifici, mentre l’endeví Calcant mira, a la dreta, l’escena. A L’esquerra Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de dol i Desesperació, ja que no vol veure com immolen la seva filla.

En un Segon pla i darrere d’Agamèmnon apareix la deessa Àrtemis com una xoana (escultura en fusta de l’època arcaica) sobre una columna. Està Flanquejada per dos cérvols, vesteix una túnica llarga i porta un modus o Birret sobre el cap.

En Segon pla (a la dreta) se la presenta com a Diana caçadora romana, Portant arc i fletxes. A l’esquerra la deessa porta una cérvola Que substituirà Ifigènia en l’altar del sacrifici.

EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA. TEMÀTICA


Representa Un episodi de la guerra de Troia. Ifigènia era filla del rei de Micenes (Agamèmnon i Clitemnestra). Estant el rei a l’Àulide, Durant una cacera va matar un cèrvol, irritant la deessa Artemisa, Que ofesa el va castigar impedint que pogués sortir amb la seva Flota cap a Troia per rescatar Helena, la dona del seu germà, que Havia estat segrestada per París, fill de Príam rei de Troia.

L’endeví Calcant va dir a Agamèmnon que havia de sacrificar la seva filla per Calmar la ira d’Artemisa. Enganyen Ifigènia i la porten a l’Àulide Suposadament per casar-se amb Aquil·les.

A L’últim moment, just abans del sacrifici, la deessa substitueix la Jove per una cérvola. Posteriorment Ifigènia es converteix en Sacerdotessa d’Artemisa a la regió de Tàuride.

Eurípides, Un dels grans escriptors tràgics grecs, explica aquesta història en Les seves dues tragèdies: Ifigènia en Àulide i Ifigènia En Tàuride.

La Casa del Poeta Tràgic tenia nombroses pintures de temàtica Mitològica com ara Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís, tot i Que la més significativa és el Sacrifici D’Ifigènia.

MODELS I INFLUÈNCIES

El Model i la tècnica dels mosaics i les pintures romanes va ser en Bona part heretada del món grec, on ja es decoraven els terres i les Parets al segle III aC. Les esglésies paleocristianes dels segles IV I V i posteriorment l’Imperi Bizantí, van heretar la tradició Musivària, prenent com a exemple les pintures gregues i alguns temes Que en elles es representaven.

L’herència De la cultura romana es fa evident també a l’actualitat: les Tipologies d’habitatges privats romans han arribat fins avui (domus, Casa unifamiliar, insula, Casa de pisos, vil·la, Casa de camp o estiueig).

En L’urbanisme Roma també ha estat model: el traçat ortogonal de les Ciutats, la plaça principal (fòrum) on es troben els edificis Principals (església i ajuntament) i els aparadors de les botigues Entre cases (tavernae).

Informació Extra:

Pompeia Era un lloc de moda en aquell moment. En aquesta zona, la Campània, Nobles i patricis romans acostumaven a descansar envoltats de luxe i Obres d’art. Les vil·les i les domus estaven plenes de mosaics i Pintures amb representacions dels déus, escenes quotidianes, lluites De gladiadors, curses de quadrigues, batalles...

Molts Segles després de l’erupció del Vesuvi, i sobretot a partir del Regnat del Borbó Carles III (1759-1788) amb les excavacions de Pompeia i Herculà va sortir a la llum tota aquesta cultura. Fins i Tot es va arribar a algunes conclusions importants: les professions Més rendibles van ser les de forner, banquer i fabricant de garum, Una salsa de peix molt apreciada a les bones taules.


Entradas relacionadas: