Cartisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,75 KB

 

La industria tèxtil cotonera:


La necessitat d’innovar va sorgir per l’exigència de la demanda creixent de fi de qualitat i abaix preu. Un moment important va ser introducció de la maquina de vapor de James Watt que es posa en funcionament en 1776. Aquestes maquines usaven carbó com a combustible, mineral abundant al regne unit. La industria del coto va ser un sector rector. L’elevada producció del coto i l’abaratiment dels productes gracies al ferrocarril es convertiren en un sistema de sectors industrials totalment entrellaçats.

La siderúrgia i la metal·lúrgia

El primer pas per a la millora de la producció de ferro va ser la lenta introducció als forns de carbó de coco. El carbó de coc va començar a interessar quan es va inventar la pudelació, procediment pel qual s’obtenia un ferro mes pur, i la laminació, més fàcil de treballar. El resultat d’aquestos avanços va ser la concentració d les fabriques prop de les mines

.

Revolució Transports

La gran revolució dels transports va ser el ferrocarril. Va ser George Stephenson el primer que va construir la locomotora. Les conseqüències del seu invent foren estes: Va beneficiar l’industria metal·lúrgica, va ser important per a l’enginyeria civil, facilita el transport, acurta ls viatges, potencia la formació de grans societats, s’abaratiren les matèries primeres i la gent viatjava mes. Es va completar amb la introducció de la navegació de vapor.

Comerç



El comerç exterior britànic augmenta a causa del de la producció manufacturera britànica. La importació i l’exportació de productes de coto destacava. Una altra activitat va ser el comerç d’esclaus

. Inversió productiva i les empreses



El banc d’Anglaterra prestava diners pera la política exterior i es començaren a crear bancs privats. Al principi predominaven les empreses familiars però mes avant sorgiren les societats anònimes, finançadés per accions que cotitzaven en la borsa de Londres.

Cartisme:


el nom d’aquest moviment de reforma política i social del Regne Unit prové de la “Carta del Poble” on es reflecteixen els seus principis.

Socialisme marxista

: Va ser elaborat per Karl Marx(1818-1883) i Friedrick Engels (1820-1895) El marxisme tractava d’analitzar les contradiccions del sistema capitalista. Per a ells la lluita de classes era el motor del canvi social en la historia. La mesura de l’explotació del treballador per part del patró s’expressava mitjançant la plusvàlua o sigue, la diferencia entre el que rep l’obrer per a la seva manutenció i el valor del que produeix. Va haver una transformació de l’estat burges en una dictadura. El marxisme va ser la base ideològica dels moviments revolucionaris de la segona meitat del Segle XIX i tot el Segle XX. 

Anarquisme


: La paraula significa sense autoritat. El seu principal teoritzador va ser el militar rus Mikhail Bakunin(1814-1876). Aquesta revolució social, tenia com a objectiu la destrucció total i immediata de l’ordre social burges i de l’estat i els seus instruments de control. Socialistes i anarquistes pretenien aconseguir la societat comunista, però diferien en les estratègies. Per a ells s’havia de destruir l’estat quan antes. Els anarquistes qualificaren els marxistes d’autoritaris i centralistes, mentre que ells mateixos es definien com a antiautoritaris i federalistes o comunalistes.

Desenvolupa del moviment obrer

Les primeres organitzacions obreres anomenades societats graternals hanarn evolucionant i es van estendre pel regne unit. En 1824 el parlament permetia una llei per a la lliure associació. El ludisme va ser un dels fenòmens mes destacats de les etapes inicials del mov obrer. Els moviments ludistes van agitar la societat i es van estendre per Europa. Els motins ludistes mes destacats van esclatar en diversos cicles des de 1799 a 1831. Un incident decisiu va ser la massacre de peterloo on en Manchester es reuniren mes de cent-mil manifestants. Aquest clima social impulsa al govern britànic a legalitzar les associacions obreres. Des de 1830 va haver-hi diversos intents de formar una gran uní sindical. Owen propugnava que els sindicats s’apropiaren les principals industries del país i que foren gestionades per aquests, però el sindicat acaba desapareguent i passaren al Cartisme, moviment de masses de caràcter polític que reclamava el sufragi universal. Però el Cartisme també fracassa i passaren a un moviment sindicalista britànic cap als mètodes pacífics i la negociació. Més tard amb una llei s’aprovaren aquestes associacions.

Lliurecanvisme

Política econòmica, desenvolupada a partir del Segle XIX, que suprimeix les traves a la lliure circulació de productes entre els països.

Taylorisme

Mètode d’organització industrial la finalitat del qual es augmentar la productivitat gracies a eliminar els moviments inútils de l'obrer i d'optimitzar el temps, per així reduir costos.

Fordisme:

Sistema de producció en cadena que va implantar Henry Ford a la seva fabrica d’automòbils de Detroit a la dècada del 1920. Comporta la instal·lació d'una cadena de muntatge amb maquinaria especialitzada i amb un nombre elevat de treballadors amb un salari suficient perquè puguin convertir-se en consumidors.

Ludisme:


Moviment obrer, sorgit durant les primeres dècades del Segle XIX que es va caracteritzar per l’oposició a la introducció de maquinaria moderna en el procés productiu.

Entradas relacionadas: