Carlins i isabelins

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

 

A la mort de Ferran VII

el va succeir la seva filla Isabel, que tenia tres anys d’edat. La reina
María Cristina, mare d’Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla. 

Però els sectors absolutistes no van acceptar com a reina Isabel II i van fer costat al príncep Carles, germà de Ferran VII.El 1833 va esclatar la guerra entre isabelins i carlins.l’any
1835, María Cristina va donar el govern als progressistes, que van implantar una monarquia constitucional:
Van suprimir els privilegis senyorials. Van vendre les propietats de l’Església i dels ajuntaments (desamortització).Van desenvolupar el lliure exercici de la indústria i el comerç (lliurecanvisme) mitjançant la supressió de les duanes interiors i del gremis.Van elaborar la Constitució del 1837. Que reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals i reduïa les funcions del rei.María Cristina i els moderats van aturar les reformes. Els progressistes la forçaren a dimitir i donaren la regència al general
Espartero.
El seu autoritarisme i la seva política lliurecanvista, que perjudicava la indústria espanyola, van provocar la seva dimissió el 1843. Les Corts van proclamar reina Isabel II.El pronunciament militar de Vicálvaro (1854), recolzat per progressistes i moderats descontents (grup de la Uníó Liberal) va donar pas a un govern progressista encapçalat per Espartero. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va fer una nova desamortització i s’impulsà la construcció del ferrocarril.L’última etapa del regant d’Isabel II(1856-1868) va ser moderada.La crisi econòmica i el desgast del règim isabelí va provocar la Revolució de 1868. Els generals Prim i Serrano i l’almirall Topete van dirigir un pronunciament amb el suport de la Uníó Liberal, dels progressistes i dels demòcrates. L’exèrcit fidel a la reina va ser derrotat a Alcolea i Isabel II va haver d’exiliar-se.Els sis anys següents es va intentar dotar Espanya d’un règim polític democràtic (Sexenni Democràtic).Es va formar un govern provisional, que va impulsar gran reformes: el reconeixement dels drets fonamentals (llibertat d’impremta, de reuníó i d’associació, llibertat de cultes) i el sufragi universal masculí. Es van elegir noves Corts, que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter democràtic.La Constitució mantenia la monarquia com a sistema de govern. Es va elegir com a nou rei Amadeu de Savoia, de la casa real italiana.Amadeu de Savoia va abdicar l’any 1873 i les Corts van proclamar la República. Els republicans volien impulsar reformes socials i un Estat Federal (Espanya organitzada en territoris amb capacitat d’autogovern). El Gener de 1874, el general Pavía va donar un cop d’estat i, amb la dissolució de les Corts, va posar fir a la Primera República.El Desembre de 1874, el general Martínez Campos, a Sagunt, va proclamar rei d’Espanya Alfons de Borbó, fill d’Isabel II. Cánovas del Castillo va organitzar un sistema polític parlamentari liberal, conservador i poc democràtic.Conservadors i liberals, de mutu acord, s’alternaven en el poder (torn pacífic) perquè el rei elegia el partit que havia de governar i perquè es manipulaven les eleccions, sobretot a les zones rurals, a causa del caciquisme (pressió del ric propietari rural, el cacic, sobre els votants de la seva demarcació)

La Renaixença

Al llarg del Segle XVIII i al començament del XIX, l’ús del català havia quedat reduït a la parla quotidiana i no tenia cap presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament.Cap al 1830 va sorgir un moviment cultural, la Renaixença,que reivindicava l’ús del català com a llengua literària i de cultura. El 1859 es van restaurar els Jocs Florals, un concurs literari que va contribuir a la recuperació del català i va fer conèixer els seus escriptors (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer…)

Entradas relacionadas: